Xavier Sala i Martin: "Només em pensaria ser ministre d'un país que es digués Catalunya"
- Catedràtic d'economia de la Universitat de Columbia a Nova York
- President de la comissió econòmica del Barça durant el mandat de Laporta
- També és consultor del FMI i famós per les seves americanes!!!
- Cristina Puig entrevista Xavier Sala i Martin al 'Gent de paraula'
CRISTINA PUIG
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa. Gent de paraula, el nom del programa, defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
Gent de paraula ha entrevistat el professor Xavier Sala i Martín, catedràtic d'economia de la Universitat de Columbia, a Nova York i un dels analistes econòmics més valorats.
“Si pogués tenir la nacionalitat catalana, deixaria l'americana automàticament“
Xavier Sala i Martín és català nacionalitzat americà. Porta 26 anys vivint als Estats Units, però té clar que "Si pogués tenir la nacionalitat catalana, deixaria l'americana automàticament".
És declara independentista i admet que "No hauria acceptat mai el càrrec de conseller. Em pensaria ser ministre d'un país que es digués Catalunya però no a Espanya ni a una Catalunya autonòmica".
Passió pels números
"Vaig fer econòmiques perquè volia fer-me ric com el meu oncle Joan". Aquest és el motiu pel qual Xavier Sala i Martín es va decantar pels números i no per la història de l'art, assignatura que impartien els seus pares.
“Els diners no fan la felicitat però t'ajuden a comprar-la“
Sobre ser o no ser ric admet que "comparat amb Bill Gates no m'he fet ric" encara que viu amb la tranquil•litat de no haver de preocupar-se pels diners. "Els diners no fan la felicitat però t'ajuden a comprar-la" encara que no tot "l'única cosa que no poden comprar els diners es l'amor".
Repassem els anys a la Universitat i la decisió d'anar a estudiar a Harvard. Moment que serveix també per parlar de l'actual sistema educatiu català, del qual Xavier Sala i Martín n'és molt crític.
Creu que "en aquest país això de triar carreres ho tenim molt mal dissenyat" i això provoca una enorme frustració.
Elogia els seus mestres, entre els quals hi ha el conseller Andreu Mas-Colell que va animar-lo a anar a Harvard a fer el doctorat.
“si tu no ets feliç les vuit hores que treballes, seràs un miserable“
Afirma amb contundència que "si tu no ets feliç les vuit hores que treballes, seràs un miserable" per això és important apassionar-se per allò que fas.
"Tinc un defecte que també és una virtut, quan m'agrada una cosa sóc extremista, m'obsessiono" i això és el que li va passar amb la microenconomia.
Explica que quan un comparteix aula amb els 22 millors estudiants del món has de dedicar-te tot el dia a estudiar. "El meu primer any a Harvard només em vaig prendre una cervesa i va ser el dia del meu aniversari. No hi havia temps ni pels amics, ni per les dones".
Els números del Barça i Sandro Rosell
Parlem del Barça i dels anys en què va ser-ne el seu president econòmic. Sobre l'acusació d'haver deixat el club en números vermells té la seva particular lectura dels comptes presentats per l'actual directiva.
“el Barça del 2010 val més que el del 2003, un valor que pots fer servir per anar a Qatar i vendre samarretes“
"Quan marxa Laporta, el Barça del 2010 val més que el del 2003, un valor que pots fer servir per anar a Qatar i vendre samarretes" i recorda que "Sandro Rosell ja va intentar-ho per aquella època i no va vendre res perquè el valor d'aquell equip era nul".
De la seva relació amb l'actual president del Barça diu que "no n'hi ha cap". Explica que quan Sandro Rosell i Joan Laporta es va enfadar, ell va fer de mediador per evitar que allò anés a més perquè no era bo per al club.
“vaig batejar la meva filla amb el número 17 perquè volia un concepte universal que entengués tothom“
I segueix "quan tens bona relació amb una persona però et porta als tribunals atribuint-me a mi pèrdues provocades per un error d'ell, quan jo no estava ni al Barça, em sembla estratosfèric".
Parlem de l'ONG Umbele que va crear fa uns anys per ajudar al desenvolupament de l'Àfrica, dels motius que el van portar a batejar la seva filla, no amb un nom sinó amb un número "vaig batejar la meva filla amb el número 17 perquè volia un concepte universal que entengués tothom encara que el pronunciés en diferents llengües" i sobre el premis Nobel diu "mai he somiat que em donaven el Nobel d'economia, mai m'he apuntat a un premi i si mel volen donar, ja saben la meva web i que em truquin".
