Cims - Francesc Torralba puja al cim de la Punta Alta
- Francesc Torralba és un filòsof català de referència
- Al Francesc Torralba li fa un especial il·lusió pujar-hi ja que no trepitja un 3.0000 del Pirineu des de fa molts anys
En aquest capítol del programa CIMS, el filòsof Francesc Torralba puja al cim de la Punta Alta de Comalesbienes. Francesc Torralba és un filòsof català de referència. Part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, l'alemany, el francès, l'italià i el portuguès. És catedràtic d’ètica a la Universitat Ramon Llull i un apassionat dels esports de resistència: ha corregut 12 maratons.
El seu repte, La Punta Alta de Comalesbienes, és un cim de 3.014 metres que es troba a la Vall de Boí, a la comarca de l’Alta Ribagorça. És un dels pocs cims que, a Catalunya, superen els 3000 metres.
Al Francesc Torralba li fa un especial il•lusió pujar-hi ja que no trepitja un 3.0000 del Pirineu des de fa molts anys. Ara fa molta muntanya als Pics d’Europa on estiueja.
Diari de la pujada
El capítol arrenca al poble d’ Erill la Vall a la Vall de Boí. L’equip del programa s’hi ha aturat a dinar i també a admirar l’antiga església de Santa Eulàlia, una de les joies de l’art romànic de la zona, que ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat.
Al pantà de Cavallers comença l’itinerari a peu. D’allà, amb el nostre guia Fidel Casasblancas, ens dirigim cap al Refugi de Ventosa i Calvell a on hi ens espera el guarda, Miquel Sánchez, per sopar.
El Refugi Joan Ventosa i Calvell és un refugi de muntanya situat sobre l’Estany Negre a 2.214 metres l’alçada i dins dels límits del Parc Nacional d'Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici.
Mentre caminen, El Rogeli i el Francesc parlen de la crisi actual. “Es un moment baix per a tots”, diu el Francesc, “estem desanimats. I és en aquest context que necessitem els poetes i a aquelles persones que ens generen autoconfiança. Ens altres moment de la història hem fet salts inimaginables”. Ens explica com la confiança en les pròpies possibilitats i en poder tirar endavant és essencial en la vida de les persones i en l’alpinisme.”L’alpinista ha de tenir confiança en ell mateix. Si d’entrada no ho veu clar, es desanima i hi ha un moment que para”.
“ estem desanimats. I és en aquest context que necessitem els poetes i a aquelles persones que ens generen autoconfiança enorme!!!. “
Per trobar a les fosques el refugi hem tingut que recular alguna vegada. “Caminar per la nit” diu el Francesc “és una metàfora per la vida. És molt difícil trobar una autopista que ens porti directament al lloc. A la vida hem de saber anar en grup, comparar, ser cautelosos, no tirar pel dret, dosificar. ... i saber que no saps el et trobaràs”
Miquel Sánchez el guarda del refugi ens explica com ha canviat la gent de la muntana. Els valors del alpinisme, diu, també han canviat. “Això és una activitat no un esport. Abans es feia sense espectadors i la recompensa estava en la pròpia activitat... ara el reconeixement dels altres és més important que l’activitat en sí”.
En Miquel Sánchez és un cuiner magnífic. Tenim sopa de ceba i ànec al forn per sopar.
El ressopó dona per molt. El Francesc ens explica la seva passió per córrer i ens parla d’aquest petit temps de soledat que té cada matí quan corre que li permet endreçar, posar ordre i prioritzar la resta d’activitats del dia....
També ens parla de les raons que l’han portat a considerar que la figura de Jesús es per ell un referent i una opció legitima de viure. Com legitima, diu, és l’opció de transmetre aquesta idea als altres
Abans d’anar a dormir sortim a donar una ullada a les estrelles: “Aquesta immensitat, la inconsistència de la cúpula celestial impacta... i ales hores comença la filosofia... et fas preguntes”.
L’endemà pujant a la punta Alta continuen les metàfores. Les fites de pedra que ens marquen el camí son una metàfora de primer ordre...necessitem fites per orientar-nos en la vida.
Al cim el Rogeli regala al Francesc Torralba una samarreta amb la imatges del filòsof danès Soren Kierkegaard. A la samarreta hi posa: la vida només pot ser compresa mirant enrere.. però només pot ser viscuda mirant endavant.
En Francesc també ens porta un regal: Un dibuix dels seus fills petits, el Valentí i a la Mireia. Un peti dibuix de la petita Mireia i del petit Valentí... és aquest un regal
L'experiència de Francesc Torralba
"CIMS ha estat una experiència meravellosa, extraordinària en molts sentits. D'entrada, m'ha permès conèixer part del nostre patrimoni natural, d'explorar un món que jo no tenia en la ment i de gaudir intensament de tots els recursos que dóna la muntanya generosament. Quedarà en la meva memòria personal l'arribada al refugi de nit, amb frontals, la vista de l'estany negre de bon matí, la cresta gelada abans de fer cim i els llacs paradisíacs que vam trobar baixant cap a la presa de cavallers.
Un altre aspecte molt valuós de l'experiència CIMS ha estat la qualitat de relacions humanes que hem establert. Dos dies convivint amb persones desconegudes és un exercici de coneixement i de tolerància, també de descobriment de personalitats riques que t'ensenyen a partir de la seva experiència. Tinc molt bon record de les converses, de les bromes i del bon sentit de l'humor que ha presidit sempre l'expedició, fins i tot en situacions d'incertesa i de perplexitat.
Valoro molt especialment el treball dels càmeres, la seva dedicació i tenacitat; el seu esforç invisible però necessari perquè els teleespectadors puguin gaudir de paisatges majestuosos en el seu menjador de casa. Són els vertaders herois del programa. És una feina, la seva, callada i discreta, sense cap voluntat d'exhibició, que fa un vertader servei públic a totes aquelles persones que de casa estant no poden accedir a aquests paisatges naturals que embelleixen tant el nostre país.
Sento gratitud per tot el que he viscut i he sentit. La muntanya és el refugi dels solitaris, però també el camp de conreu de profundes amistats, el lloc on persones molt diferents queden enllaçades per sempre. Hi ha un fil invisible que uneix tots els amants de la muntanya que mai no es trenca. Potser ens trobarem algun dia en un refugi o bé en un coll o bé en un cim, però el vincle restarà intacta, perquè els que ens uneix és molt intens, una passió que és capaç de donar sentit a una vida.
“ La muntanya és el refugi dels solitaris, però també el camp de conreu de profundes amistats“
Perdoneu la digressió filosòfica, però no puc deixar d'expressar el que sento amb l'utillatge que conec. Una abraçada molt forta a tots i desitjo tota mena d'èxits al programa CIMS".
Francesc Torralba Roselló
