Josep María Espinàs: "Sóc presentista. El futur és exactament d'aquí a tres hores"
- Josep Maria Espinàs és un dels autors més prolífics de la literatura catalana, famós pels seus "viatges a peu" que el permeten descobrir la qualitat humana que s'amaga darrere dels paisatges que visita.
- Cristina Puig parla amb ell de la seva passió per l'escriptura, dels seus anys com a advocat i de la seva relació amb Pla, Cela, Foix i Delibes.
- L'entrevista de Cristina Puiig es va emetre dimecres, 8 de febrer, a La 2 de TVE
Gent de paraula
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
Gent de paraula, el nom del programa, defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
Josep Maria Espinàs és un dels autors més prolífics i premiats de la literatura catalana. Als 85 anys, ha escrit 84 llibres i més de deu mil articles a la premsa, un cada dia des de 1976, primer a l'Avui i des de fa 12 anys a El Periódico.
“no tinc temps d'aturar-me i pensar què vull fer d'aquí a cinc anys“
Espinàs és un home que viu el dia a dia, el present: "no tinc temps d'aturar-me i pensar què vull fer d'aquí a cinc anys" i admet que té la sort d'haver fet sempre el que en aquell moment volia sense planejar-ho amb antelació i analitzar si era o no convenient, perquè "la gent no pot inventar-se".
De tant presentista com es defineix, Josep Maria Espinàs no és home de recrear-se en la nostàlgia: "el passat és passat i a mi m'interessa l'actualitat de la vida".
“el passat és passat i a mi m'interessa l'actualitat de la vida“
Per aquest motiu té clar que no ha escrit ni escriurà mai unes memòries "escriure unes memòries és perdre el temps" perquè qui vulgui saber de la seva vida i pensaments, cadascun dels llibres que ha escrit són en el fons petits bocins de memòria.
“El més important és arribar a dilluns“
Desconfia de la memòria selectiva de la gent, que sovint guarda records distorsionats i fins i tot inventats, i per això ens confessa que "he començat a escriure la meva contrabiografia perquè quan comencin a escriure les meves memòries no s'hagin d'inventar res. Ja ho hauré fet jo".
Quan li demanem si li faria il•lusió arribar als 100 anys hi posa algunes condicions: "depèn de la salut, de que alguns es morin al teu costat, perquè tu ets i tu i els que t'envolten. El més important és arribar a dilluns".
Novel•lista precoç
Als 8 anys escrivia versos i als 15 va fer la seva primera novel•la, de la que diu que és millor no parlar-ne "la meva primera novel•la era molt dolenta".
“quan era petit em llevava molt aviat i abans d'anar a l'escola escrivia un capítol“
La passió per escriure va ser molt matinera "quan era petit em llevava molt aviat i abans d'anar a l'escola escrivia un capítol". I qui ho llegia? Li demanem i admet que ningú.
Com tampoc mai ningú li va dir si servia o no per aquets ofici "ningú em va dir mai si servia per escriure i afortunadament ningú m'ha dit encara que no serveixo"
La nova cançó i l'himne del Barça
Espinàs va ser un dels tres fundadors dels Setze Jutges, juntament amb Remei Margarit i Miquel Porter. Una etapa, la de cantant, que li fa certa vergonya recordar "confesso que em fa una certa vergonya que em parlin ara de la nova cançó, va ser una època passada i ja està".
“no estic orgullós d'haver fet l'himne del Barça, la màxima paraula que diria és content“
Tampoc és massa amic de parlar de l'himne del Barça del qual va escriure la lletra i mai ha cobrat drets. Quan li fem notar que molta gent demana ser enterrat amb l'himne del Barça es posa les mans al cap "no estic orgullós d'haver fet l'himne del Barça, la màxima paraula que diria és content" i continua "a la vida estic content de moltes coses, orgullós de cap".
Llibres i articles
Repassem alguns dels títols més venuts de l'autor com "El teu nom és Olga", el llibre dedicat a la seva filla amb síndrome de down o "Entre els lectors i jo", el darrer llibre en el que Espinàs decideix donar resposta a algunes de les cartes dels lectors que ha rebut al llarg d'aquests anys i que guardava.
“a la vida estic content de moltes coses, orgullós de cap“
També parlarem de l'exercici d'escriure cada dia un article a la premsa des de l'any 1976 i de fer-ho a màquina i la seva passió per la chanson francesa, ell que va cantar i adaptar les cançons de Brassens.
