Cims - Marius Serra puja a la Mare de Déu del Mont
“El que més m’ha agradat de l’ascensió a la Mare de Déu del Mont ha estat anar aturant-me. És a dir, que amb l’excusa d’anar xerrant em podia recuperar. La dificultat major? Descobrir que tenia bessons. Jo no ho sabia que tenia bessons. En fi, que la forma física necesita millorar. Tot i això, estic cansat, però feliç. Molt cansat, però molt feliç! Està bé això de fer un cim!”
“Descobrir que tenia bessons. Jo no ho sabia que tenia bessons. En fi, que la forma física necesita millorar. Tot i això, estic cansat, però feliç. Molt cansat, però molt feliç! Està bé això de fer un cim!“
En Màrius Serra és tot un personatge. Va acollir amb gran entusiasme la proposta que li vam fer de pujar un cim amb nosaltres. No està habituat a fer muntanya. De fet, s’autodefineix com a urbanita, però també com un home apassionat amb allò que es proposa. El repte: pujar a la Mare de Déu del Mont, un cim de l’Alt Empordà. És una muntanya no gaire alta, 1.123 metres, però l’ascensió des de Beuda, a la Garrotxa, acumula un desnivell de més de 800 metres.
Fora del seu hábitat natural, en Màrius no perd mai l’oportunitat de jugar amb les paraules. La gent el coneix com a escriptor, columnista, enigmista i creador de mots encreuats, però pujant a la Mare de Déu del Mont ens ha mostrat també la seva faceta de músic, viatger, pare, fanàtic del ciclisme i ciutadà preocupat pel futur de Catalunya.
En aquest capítol de CIMS, veurem el Màrius passejant amb el Mitu, un ruc català de pura raça, resolent uns mots encreuats de grat record per a ell i jugant a l’Scrabble, un joc que l’apassiona. En Màrius no desaprofitarà l’ocasió de marcar-se un bon discurs davant unes ovelles i de sorprendre’ns amb un petit concert de piano a ritme de ‘rythm and blues’.
L’autenticitat de’n Màrius ens va conquerir a nosaltres igual que desitgem que ho faci amb vosaltres. De ben segur que ho aconsegueix.
