Anna Lizaran: "El teatre m'ha ajudat a ser més bona persona"
- Una de les actrius catalanes més premiades, ovacionades i respectades.
- Valedora de 7 premis Butaca, els guardons que atorga el públic.
- Amb ella repassem la seva carrera, les misèries i grandeses del món del teatre
- Cristina Puig va entrevistar Anna Lizaran dimecres, 22 de febrer, a La 2 de TVE
Gent de paraula
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
Gent de paraula, el nom del programa, defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
L'actriu Anna Lizaran, una de les més valorades, premiades i ovacionades de l'escena catalana s'asseu a la cadira del Gent de paraula per parlar de la seva trajectòria personal i professional aprofitant la reposició, a partir del 25 d'abril al TNC d'"Agost", el gran èxit teatral de la temporada passada.
“el premi més immediat que té un actor o una actriu és l'aplaudiment del públic, és el gran miracle del teatre“
Anna Lizaran ha rebut molts premis al llarg de la seva carrera, el darrer el premi Butaca a millor actriu precisament per la seva magistral interpretació a Agost, però té clar que "el premi més immediat que té un actor o una actriu és l'aplaudiment del públic, és el gran miracle del teatre".
Una diva del teatre
L'Anna Lizaran forma part d'aquell reduït cercle d'actrius a les quals es coneix pel cognom i s'identifiquen amb les GRANS, amb majúscules, de l'escena catalana.
Una diva, terme que diu, no la molesta especialment perquè "hi ha moltes maneres de ser diva, n'hi ha de "patoses" i d'altres que ho fan passar sense que es noti". "Jo també tinc el meu punyeterisme quan em dirigeixen".
Un perfum per cada obra
L'actriu, que va ser membre fundadora del Teatre Lliure de Barcelona, manté la tradició d'estrenar un perfum diferent per cada obra.
“Obra que estreno, perfum que canvio “
"Obra que estreno, perfum que canvio" confessa i ens explica que al camerino de l'antic Lliure hi tenia el flascó buit de totes les colònies utilitzades en les obres que havia interpretat en aquell escenari, de manera que cada perfum la transportava a l'obra que havia representat.
Les germanes Lizaran
De les quatre germanes només ella i la Lola, que va morir l'any 2004 i que molts recorden pel paper de la tieta Victòria a la sèrie Poblenou, s'han dedicat al món del teatre.
“La Lola va ajudar molt perquè a casa em deixessin anar a estudiar teatre a París“
La tradició de la Passió d'Esparreguera hi ha tingut molt a veure, confessa. "La Lola va ajudar molt perquè a casa em deixessin anar a estudiar teatre a París" .
Ens confessa que no va ser una bona estudiant "a l'escola de sumar i restar vaig fer justet, no m'agradava. Als 14 anys ja treballava".
Tot i no ser una estudiant aplicada diu que si no s'hagués dedicat a fer d'actriu li hauria agradat ser biòloga.
Fer-se gran
El pas dels anys no amoïnen especialment aquesta actriu que té clar que "ara sé molt bé que he de fer de mare, iaia o tieta" però hi ha una edat complicada per a les actrius en les que et massa gran per uns papers i massa jove per a uns altres "jo ara m'he quedat amb totes les mares bordes i desagradables que hi pugui haver".
“i quan plegui i ho deixi, plantaré un hort“
Si tornés a començar potser canviaria algunes coses diu tot i que amb els anys ha après a desdramatitzar els sacrificis que creu, ha hagut de fer, per la seva carrera. "No m'he casat, no he estat mare però he fet de tieta i ja m'està bé" i tot i que de vegades amenaça que deixarà aquesta feina encara s'hi veu uns quants anys més "i quan plegui i ho deixi, plantaré un hort".
