Cims - Francesc Mateu puja a La Tosa
- Francesc Mateu, puja a La Tosa
- La Tosa és un cim de 2536 metres a cavall de dues comarques la Cerdanya i el Berguedà
- Francesc Mateu ens explica que les ONG's tenen dos reptes. Un és trobar ingressos i l'altre connectar amb la gent
Al Capítol d’avui de Cims pugem a la Tosa amb Francesc Mateu, President de la Federació catalana d'Organitzacions No Governamentals pel Desenvolupament. La Tosa és un cim de 2536 metres a cavall de dues comarques la Cerdanya i el Berguedà.
Una de les portes d'entrada al Berguedà és el pont de Sant Quirze de Pedret. Aquest pont gòtic facilitava, en el seu temps, la comunicació entre la vila de Berga i l'església de Sant Quirze de Pedret.
Francesc Mateu ens diu que "un altre món es possible, malgrat que hi ha coses que en puguin fer dubtar. La realitat és tossuda i les coses no avancen a la velocitat que un voldria”.
“malgrat que hi ha coses que en puguin fer dubtar. La realitat és tossuda i les coses no avancen a la velocitat que un voldria“
Les pintures originals de Sant Quirze de Pedret són al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) des del 1922. A les còpies es va voler imitar el color original, intens i autèntic del romànic de fa mil anys. “Les desigualtats estan creixent tant que d’aquí a 1000 anys no tindrem món”.
Passat Bagà hem agafat la carretera de Coll de Pal. Ens dirigim cap el refugi de Rebost de la Unió Excursionista de Catalunya on hi farem nit.
El refugi és a 1640 metres i es troba al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Allà ens esperen la guarda del refugi, l'Anna Mañach i també el nostre guia, Jordi Pau Caballero qui ens ha promès que ens ensenyarà a practicar la marxa nòrdica.
Les nit al refugis de muntanya són sinònim de paraula i conversa prop d'una llar de foc. Aquí la televisió no hi ofega la paraula.
“En el nostre món es llença entre el 40 i el 60% del menjar que es produeix mentre, al mateix temps, mil milions de persones passen gana. Hem de fer un consum més conscient. Si tots fóssim indis hi hauria menjar per a 10.000 milions de persones. Si fóssim nord-americans només menjarien 1.500 milions al món”
L'itinerari que seguirem per arribar a la Tosa arrenca a Coll de Pal y passa per la Collada de Comabella. Són prop de 500 metres de desnivell.
A trenc d'alba i des del refugi tenim una magnifica imatge del Pedraforca. En arribar al Coll de Pal, a 2070 metres trobem que fa molt fred i bufa el vent amb força. La sensació tèrmica és de 10 graus sota zero.
El fred passa aviat quan comencem a guanyar desnivell. En Francesc Mateu va pertànyer a l'agrupament escolta Lluïsos de Gràcia i sap el pa que s'hi dona quan es puja una muntanya. Amb el desnivell bufa... però encara haurà de bufar molt més quan ensopegui amb la primera sorpresa que li hem preparat: un globus del món inflable.
“Hi ha moltes fronteres..algunes a l’Àfrica de molt rectes...seguint un paral•lel. Això denuncia que qui ha fet les fronteres no era la gent que vivia al llocs. M’agradaria sacsejar el món per que tot quedés ben repartit”.
A Francesc Mateu li agrada caminar i es mostra en forma malgrat els problemes que arrossega als meniscs dels dos genolls des de l'época que jugava a futbol, una de les seves gran aficions. Una altre afició són els pessebres. Aquest any en va fer un a on el naixement era a la plaça de Catalunya.
“M’agradaria que es consolidés el moviment ciutadà que ara es desperta i fer entre tots junts front a la crisi d’una manera nova i diferent.. que es poguessin disminuir les desigualtats i que al final no tot es quedi als bancs si no que ho repartim entre tots”
Francesc Mateu ens explica que les ONG's tenen dos reptes. Un és trobar ingressos i l'altre connectar amb la gent. S'hauran de buscar noves tècniques i formules per finançar les ONG's per fer arribar el fruit del seu treball a les persones.
En Francesc Mateu va mostrar la mateixa tenacitat en reclamar el 0,7 del PiB que en pujar al cim de la Tosa, tot i les dificultats que representen tots dos reptes.
Al Cim, l’equip del programa regala a Francesc Mateu un fulard del agrupament escolta Lluïsos de Gràcia. Sense l’escoltisme no es podria entendre el que ara és aquest país!
De la seva banda el Francesc Mateu ens regala unes llavors que venen de Tanzània. Son llavors de girasol, mill i melca que ajudaran a desenvolupar una agricultura de secà. També ens regala unes garrapinyades que ha fet ell mateix.
“Han estat dos dies en els que he pogut recuperar sensacions que feia temps que no experimentava com la d’estar a la natura“
Fet el cim, Francesc Mateu es fa una balanç de la seva experiència: “Han estat dos dies en els que he pogut recuperar sensacions que feia temps que no experimentava com la d’estar a la natura. M’agradat moltíssim i he tingut l’oportunitat de parlar d’una de les coses que més m’estimo: la cooperació. Espero que us hagi apropat la cooperació a molta gent que a vegades la veieu una mica llunyana”.
