Pere Portabella: "A mi m'han passat moltes coses sense buscar-les"
- Director, guionista i productor de cinema català
- Va ser senador en les primeres eleccions democràtiques i diputat al Parlament de Catalunya fins el 1988
- Va ser l'encarregat d'organitzar el retorn del President Tarradellas de l'exili
- Repassem la seva trajectòria política, anècodotes que van envoltar el retorn de Tarradellas i la seva visió del món del cinema
- Cristina Puig va entrevistar Pere Portabella dimecres, 4 d'abril, a La 2 de TVE
CRISTINA PUIG
Gent de paraula
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
Gent de paraula, el nom del programa, defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
Cada dimecres, a les 20.30 hores, a La 2 de TVE Catalunya
Pere Portabella és director, guionista i productor de cinema català, feina que ha compaginat amb la política com a senador i diputat al Parlament de Catalunya.
“la política és on es desenvolupen els interessos de la gent, et connecta amb la realitat i evita que et tanquis en el teu paradís personal “
“El fet d’estar a la comissió constitucional del Senat va impressionar molt el meu pare” que diu, “mai va veure amb bons ulls que em dediqués al cinema i la política perquè creia que eren feines molt poc serioses” si més no, puntualitza, en l’època de la clandestinitat.
“el que està en crisi són els polítics i no la política “
Creu que el compromís i l’activisme hauria d’ésser intrínsec a totes les persones “la política és on es desenvolupen els interessos de la gent, et connecta amb la realitat i evita que et tanquis en el teu paradís personal”. Malgrat la desafecció instal•lada té clar que “el que està en crisi són els polítics i no la política”
“Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí”
Durant l’etapa en que va exercir de polític, Pere Portabella va rebre l’encàrrec d’organitzar el retorn del President Tarradellas des de l’exili “Em va emocionar molt la dignitat d’un home que no tenia cap poder”.
“Em va emocionar molt la dignitat d’un home que no tenia cap poder “
Per què va ser ell l’elegit? Creu que a la vida li han passat moltes coses sense buscar-les i “quan em van dir que seria l’encarregat d’organitzar el retorn de Tarradellas i que ho faria jo sol, ho vaig trobar un encert”.
Ens confessa també que pateix vertigen i que el moment en que va aparèixer al balcó de Palau al costat del Tarradellas, va passar por.
Buñuel i Viridiana
Recordem també algunes de les pel•lícules que ha produït com Los Golfos de Carlos Saura (1959), El Cochecito de Marco Ferreri (1960) o Viridiana de Luis Buñuel (1961) amb al que va guanyar la Palma d’Or de Cannes.
“L’any passat es van complir 50 anys de Viridiana, l’única pel•lícula espanyola que ha guanyat la Palma d’Or al millor productor” i recorda que va agafar tothom per sorpresa, fins al punt que no havia passat ni el vist i plau de la censura.
El suquet del peix
Una altra de les facetes conegudes de Pere Portabella, més enllà del cinema la política eren els seus famosos suquets de peix que organitzava a la seva masia de l’Empordà i que durant 22 anys es van convertir en un dels esdeveniments més destacats de l’estiu.
“Les trobades del suquet de peix eren un exercici de convivència “
“Les trobades del suquet de peix eren un exercici de convivència” ja que reunien personalitats d’ideologies molt diferents “va arribar a venir gent que m’havia ficat a la presó”.
Un seductor
Amics i coneguts diuen de Pere Portabella que és i ha estat sempre un seductor “m’he ficat en molts jardins i la gent ha fet bé a perdre’m de vista”.
“en qüestions d’amor l’important és tenir un cor que no sigui massa vulnerable“
Ens confessa també que històries que han durant només un dia han acabat convertint-se en experiències inesborrables que han tingut més interès que les històries que han estat treballades.
En qualsevol cas té clar que “en qüestions d’amor l’important és tenir un cor que no sigui massa vulnerable”.
És un seductor i un presumit ja que quan li demanem quants anys té no ens ho diu “amago l’edat perquè quan em miro al mirall i penso els anys que tinc m’espanto”.
