Vicki Subirana: "M'he jugat la vida per denunciar la corrupció al Nepal"
- L'any 1989 deixa Catalunya per fer una escola per a nens refugiats al Nepal
- Coneguda com "Vicki Sherpa", la seva tasca no ha estat exempta de dificultats
- Vicki Sherpa és també el personatge en qui es va insporar la directora de cinema Icíar Bollaín per fer la pel.lícula Katmandú, un espejo en el cielo
- Cristina Puig va parlar amb Vicki Subirana dimecres, 18 d'abril, a La 2 de TVE
CRISTINA PUIG
Gent de paraula
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
Gent de paraula, el nom del programa, defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
Cada dimecres, a les 20.30 hores, a La 2 de TVE Catalunya
VICKI SUBIRANA, més coneguda com "Vicki Sherpa". Una mestra catalana que l'any 1989 va abandonar Catalunya per construir una escola per a nens refugiats al Nepal.
“a ser bona persona se n'ha d'aprendre“
La seva tasca allà no ha estat exempta de dificultats. Vicki Subirana va haver de casar-se per conveniència amb un nepalí per poder seguir treballant en aquell país quan les autoritats van denegar-li el passaport i ha patit reiteradament agressions físiques i amenaces constants per part de la polícia.
“Mai he pensat en abandonar. No és qüestió de fe o tossuderia. Això meu és perseverança“
Vicki Sherpa és també el personatge en qui es va insporar la directora de cinema Icíar Bollaín per fer la pel.lícula "Katmandú, un espejo en el cielo" protagonitzada per l'actriu Verónica Echegui.
Vicki Subirana, abans coneguda com a Vicki "Sherpa", ha passat els darrers 23 anys de la seva vida dedicada en cos i ànima el seu projecte: donar una educació de qualitat als nens de les castes més pobres del Nepal.
D'aquella idea inicial, sorgida a finals dels 80, n'ha esdevingut el que ella anomena pedagogia transformadora que ensenya a marcar-se objectius a la vida.
Per a Vicki Subirana, l'educació no només ha d'anar enfocada a ensenyar geografia, història o llengua sinó que també a la formació del caràcter "a ser bona persona se n'ha d'aprendre".
“els meus fills han hagut d'abandonar més d'una vegada el Nepal perquè estaven amenaçats de mort “
No ha estat una tasca fàcil. Des del primer moment tirar endavant el seu projecte ha topat amb mil i una dificultats, des de les burocràtiques, que la van obligar a casar-se per conveniència amb un sherpa per no ser expulsada del país fins a patir amenaces i agressions per part de la policia de Nepal. I no has pensat mai en llençar la tovallola? li demanem.
La resposta és clara i contundent "Mai he pensat en abandonar. No és qüestió de fe o tossuderia. Això meu és perseverança". De tot el sofert, diu, el que més l'ha entristit són les "injustícies que han patit els meus fills que han hagut d'abandonar més d'una vegada el Nepal perquè estaven amenaçats de mort".
Per què Nepal?
"Jo vaig anar a parar al Nepal perquè m'hi va portar l'atzar". A finals dels 60, Vicki Subirana havia llegit "El tercer ojo" de Lobsang Rampa, on explica les seves experiències mentre es criava en un monestir tibetà i va quedar absolutament fascinada.
“Jo vaig anar a parar al Nepal perquè m'hi va portar l'atzar “
"Quan a casa vaig dir que marxava a viure al Nepal, la mare em va portar al psiquiatra". Era, afirma, una època en que Orient era el gran desconegut, on ningú feia ioga, ni meditació ni sabia què era el tai-chi. "Era, a més, una època en que viatjar sola no era habitual, la cooperació internacional no estava de moda".
Cooperació i corrupció
Vicki Subirana s'ha fet molts enemics per haver denunciat de manera reiterada la corrupció que hi ha en moltes ONG's.
“Era, a més, una època en que viatjar sola no era habitual, la cooperació internacional no estava de moda “
La seva mateixa escola, fins i tot, s'ha vist afectada per aquesta corrupció, que han denunciat els mateixos alumnes. "Per primera vegada els intocables s'han atrevit a denunciar que algú els estava robant els diners per a la seva escolarització".
S'han arriscat, afegeix, i han posat en risc la seva vida perquè "denunciar els ha suposat pallisses, amenaces i fins i tot que a n d'ells li tallessin un dit. "No hi ha terme mig, o estàs amb els desfavorits o amb els malversadors".
Respecte a la cada vegada més freqüent voluntat d'ajuda internacional té clar que pel que fa al "voluntarisme" no tot s'hi val.
“No hi ha terme mig, o estàs amb els desfavorits o amb els malversadors “
Està molt bé per algunes coses però "no es pot instal•lar la idea que qualsevol persona pot agafar la motxilla d'un dia per l'altre i anar-se'n a treballar amb els pobres, calen uns requisits", i en el seu cas, si es vol col•laborar amb la Fundació Eduqual (amb seu a Barcelona) té clar que cal "una moral a prova de bomba, perseverança, ganes de superar obstacles i molta flexibilitat".
També, afegeix, haver fet el curs sobre el seu mètode de pedagogia transformadora.
Vida de pel•lícula
Totes aquestes vicissituds les explica Vicki Subirana al llibre "Una mestra a Katmandú" del que al setembre en sortirà la segona part que portarà per títol "La caixa fosca" i que, admet, és un llibre molt dur, molt trist on hi ha molt males experiències que l'han acompanyada aquests darrers 10 anys.
“La pel•lícula em va agradar molt “
Parlem també de "Katmandú, un espejo en el cielo" la pel•lícula d'Icíar Bollaín inspirada en la seva història.
"La pel•lícula em va agradar molt i al fer-la hem aconseguit superar els molts obstacles que han posat perquè no es fes".
