Els Amics de les Arts: "A través de les nostres lletres es pot entendre què és Amics de les Arts"
- Els Amics de les Arts ens presenten el seu nou treball Espècies per catalogar
- Repassem el com, el quan, el qui i l'on es van conèixer i com van néixer
- Parlem de barrejar amistat i feina i de la relació amb altres grups catalans
- Cristina Puig va conversar amb Els amics de les arts dimecres, 25 d'abril
CRISTINA PUIG
Gent de paraula
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
Gent de paraula, el nom del programa, defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
Cada dimecres, a les 20.30 hores, a La 2 de TVE Catalunya
Un dia abans que comenci la tanda de tres concerts que han preparat al teatre Coliseum de Barcelona, el Dani, el Joan Enric, l'Edard i el Ferran, "Els Amics de les Arts" passen el Gent de paraula per parlar del seu darrer disc "Espècies per catalogar" però per parlar, sobretot d'ells, de qui són, de com es van conèixer, qui, com, quan i a on, de com neix el grup, d'aficions i gustos, d'amistat i enemistats....
Aquell pis del carrer Muntaner
L'any 1997 en Joan Enric i el Ferran es van conèixer en unes colònies de teatre. Llavors va arribar l'Eduard a qui van conèixer en un curs de monitors i aquest, al seu temps, treballava amb en Dani fent promocions de nit a les discoteques "el món de la nit" diu en Ferran amb ironia "ens va donar molta desimboltura".
“sopàvem junts, fèiem cinefòrums i miràvem junts OT “
D'allò en va sortir una amistat que els va portar a un pis d'estudiants del carrer Muntaner de Barcelona. "Era un pis brut, desastrós, amb la caldera espatllada durant mesos" diu l'Eduard... però feien moltes coses junts "sopàvem junts, fèiem cinefòrums i miràvem junts OT" afegeix en Joan Enric.
De fet confessen que la primera edició la van veure tota i afegeixen rient "a tots, en aquella època ens agradava el Bustamante"...
“aquella química que la gent veu dalt l'escenari és fruit d'aquesta amistat“
"Per tenir molt bon rotllo, t'has d'enfadar" diu el Dani Alegret "perquè si no això seria un miratge" i afegeix l'Eduard "aquella química que la gent veu dalt l'escenari és fruit d'aquesta amistat" i té molt clar que "aquell llenguatge no verbal que tenim, no es pot imitar".
Una banda amb quatre líders
No passa sovint que en un grup de música tots els integrants tinguin la mateixa presència damunt l'escenari i encara menys que cantin tots.
“Que cantéssim tots quatre va ser una necessitat perquè en aquell pis només hi havia una guitarra i o cantaves o no feies res“
"Que cantéssim tots quatre va ser una necessitat perquè en aquell pis només hi havia una guitarra i o cantaves o no feies res" diu en Joan Enric i d'aquella necessitat n'han fet virtut "ara ens ha servit per potenciar les veus corals que no són habituals en la música pop" afegeix en Dani.
Sobre el món sobrevingut de la fama estan tranquils, de fet afirmen que encara poden anar a comprar el pa amb tranquil•litat i de fet "ara ens donen la barra de pa més gran" diu en Ferran.
Ho viuen amb comoditat perquè la gent és molt amable "la gent se'ns acosta per donar-nos les gràcies i dir-nos que els agrada molt el disc" afirma en Dani. També estan contents que la seva música agradi a grans, joves i petits "Ens agrada molt que la nostra música arribi a totes les capes socials".
Comparacions odioses
El primer que han après d'aquest temps al món de la música és que no es pot agradar tothom "com més gent t'escolta, més exposat estàs a que no agradis".
“no és cosa de dues bandes sinó de moltes i molt bones“
Tot ve a tomb per les moltes vegades que s'ha posat damunt la taula el debat Manel o Amics de les Arts? i respecte les comparacions tenen clar que "la gent que fa aquesta dicotomia té una visió molt miop de què és el panorama musical català" segons en Joan Enric perquè "no és cosa de dues bandes sinó de moltes i molt bones".
“com més gent t'escolta, més exposat estàs a que no agradis“
Respecte a la responsabilitat que el president Pujol els va dir l'any passat que tenien a difondre la llengua tenen alguns però: "amb el català tenim una responsabilitat musical però no política perquè no és la nostra tasca com a músics".
Quant als concerts fets a Madrid en tenen molt bona sensació no en canvi amb alguns mitjans espanyols "és molt difícil que els mitjans espanyols d'abast estatal et facin cas pel sol fet de cantar en català".
Espècies per catalogar, llibre i disc
El nou treball de Els Amics de les Arts porta per títol "Espècies per catalogar", que també ve en format llibre, escrit per l'Elisenda Soriguera, amb fotografies i la història dels quatre amics.
“no estàvem cagats, sabíem que la gent l'escoltaria“
L'èxit de l'anterior treball "Bed&Breakfast" ha afegit pressió a l'hora de fer el nou treball? "La pressió ens l'hem posada sempre" diuen i tenien clar que alhora de fer el nou disc havien de deixar de banda el que havien fet abans i no posar-se límits "no estàvem cagats, sabíem que la gent l'escoltaria" diu en Jan Enric "L'únic criteri que tenim és fer cançons que ens agraden a tots quatre" sentencia en Ferran.
“L'únic criteri que tenim és fer cançons que ens agraden a tots quatre“
El disc s'ha fet a Gósol i Barcelona. "Gósol va ser el retrobament necessari després de la gira de Bed&Breakfast" i el lloc on van desconnectar de tot i tothom "per anar posar en comú les idees que havíem anat tenint durant la gira".
També tenim una estona per parlar de fills ja que en Joan Enric i l'Eduard s'han estrenat fa poc en això de la paternitat i dediquen dues cançons a la paternitat en aquest darrer treball "les cançons van ser abans que els fills" però afirmen que han estat molt premonitòries.
