Salvador Macip: "Els governs no s'han cregut mai la investigació com una prioritat"
- L'investigador parla amb Cristina Puig de la seva professió que compagina amb un grup de música i amb la publicació de llibres de divulgació i novel·les
- Salvador Macip és doctor en genètica molecular, investigador del càncer i un dels moltíssims joves amb talent que marxen fora a buscar-se la vida
- Cristina Puig va entrevistar Salvador Macip dimecres, 16 de maig, a La 2
CRISTINA PUIG
Gent de paraulaCristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
Gent de paraula, el nom del programa, defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató. Cada dimecres, a les 20.30 hores, a La 2 de TVE Catalunya
Salvador Macip és doctor en genètica molecular, divulgador científic, investigador del càncer i la mort cel•lulars, viu envoltat de virus i bactèries, i per si no fos prou, també és escriptor i músic.
“Aquí no s'ha entès mai la ciència com a riquesa i estem forçant que la gent marxi fora “
Durant 10 anys ha estat investigant en un dels hospitals més prestigiosos del món, el Mount Sinaí de Nova York, i des del 2008 dirigeix el seu propi equip de recerca a la Universitat anglesa de Leicester.
Per tant, un dels molts "cervells" catalans que ens marxen fora per poder realitzar la seva feina. "Aquí no s'ha entès mai la ciència com a riquesa i estem forçant que la gent marxi fora" sentència. A diferència d'altres països "aquí no s'entén que la ciència genera diners i quan arriben retallades, rebem més".
Salvador Macip defensa els grans equips d'investigació catalans "aquí tenim un gran nivell internacional, el problema és que no hi ha diners per tots".
“el gran problema de la ciència és que els resultats són a llarg termini “
Per això recomana que la gent, sobretot els qui fan la seva feina, marxin fora, allà on s'inverteixen diners en investigació. Hi ha països, diu, com Anglaterra o els Estats Units que no només reben inversió pública.
Són països amb una cultura social que s'ha de donar diners per a investigar, empreses i particulars però "el gran problema de la ciència és que els resultats són a llarg termini", els resultats els veuràs d'aquí a 10 o 15 anys i quan la gent inverteix, sovint vol resultats immediats.
Primer Nova York, després Anglaterra
El Salvador va marxar el 1998 als Estats Units "en aquella època era molt habitual que la gent marxés fora a fer el post doctorat" i ell va marxar en un moment en que en aquell país hi havia molts diners per investigar.
“els científics no busquem un sou milionari, busquem els diners per poder investigar i contractar “
"Vaig marxar per dos anys i me n'hi vaig quedar 10 perquè el que m'oferien aquí no era el mateix". I no parla de diners sinó d'oportunitats de créixer professionalment.
Quan li demanem on paguen millor, si als Estats Units o a Anglaterra respon convençut "els científics no busquem un sou milionari, busquem els diners per poder investigar i contractar".
“els qui han triomfat en la ciència són els qui la sort els ha enganxat treballant “
Sobre la cultura del treball i la fama que els d'aquí treballem poques hores i tenim massa temps per dinar sí que te clar que "Nova York és una ciutat molt encara a treballar, d'esmorzar mentre anem del metro a la feina".
Segons Macip, la investigació és una combinació de coneixements, sort i treball "els qui han triomfat en la ciència són els qui la sort els ha enganxat treballant".
La batalla contra el càncer
"El càncer és invencible fins a cert punt i sóc optimista". Ho diu quan li fem notar que així cm la Sida va aparèixer com una epidèmia mortal que no sabíem com encarar i s'ha acabat convertint en una malaltia crònica, tot i els avenços amb el càncer, la gent continua morint.
“ amb els anys l'ADN ens podrà dir si patirem un càncer “
“ “
Hem après molt afirma. "Avui tenim clar que la píndola única i universal per acabar amb el càncer que buscàvem als 90, no existirà" fins al punt que ara tenim clar que cada vegada més "anem cap al contrari, a buscar tractaments específics".
Tot i que amb el càncer hi juga un paper molt important l'atzar "amb els anys l'ADN ens podrà dir si patirem un càncer". També té clar que "afrontar la malaltia amb optimisme i de forma positiva potser no cura però està clar que afavoreix".
“afrontar la malaltia amb optimisme i de forma positiva potser no cura però està clar que afavoreix “
Així com controlar factors com la pol•lució ambiental no està a les nostres mans directament, sí que ho està, en canvi, evitar el tabaquisme i tots els factors tòxics que s'ha demostrat que tenen incidència en el càncer.
"El problema de les cèl•lules mares és ètic". Ho diu quan li demanem per què, si la solució als nostres problemes de salut poden ser les cèl•lules mare, no s'investiga més. "La teràpia regenerativa amb cèl•lules mare encara és molt recent però si es demostra que funciona podria ser una de les grans revolucions de la medicina".
Llibres i música
Tor i la dedicació plena a la investigació, el Salvador Macip encara té temps per les seves altres dues passions, els llibres i la música.
“En el fons, Hipnofòbia és una crítica al fet que les persones ens deixem manipular molt per polítics, poders econòmics i grups de pressió “
Ha escrit 14 llibres, entre novel·les i assaig. L'últim porta per títol Hipnofòbia, una novel·la de ciència ficció, amb tocs cinematogràfics, sorgida a partir d'un estudi amb ratolins que demostrava que els que dormien menys eren més intel·ligents.
La Hipnofòbia és la por a dormir però tot i el títol aclareix que a la vida, no dormir és molt poc saludable. "En el fons, Hipnofòbia és una crítica al fet que les persones ens deixem manipular molt per polítics, poders econòmics i grups de pressió".
També recordem la seva etapa amb el grup de música electrònica Súnion, amb el que tocava cada setmana en un bar de Nova York i escoltem una de les cançons que ell va composar a la seva dona.
