Josep Monje: "Mai ha sortit del Via Veneto la més mínima indiscreció"
- Propietari de l'embelmàtic restaurant barceloní Via Veneto
- Més de 45 anys vinculat a aquest espai
- Cristina Puig entervista Josep Monje dimecres 20 de juny
CRISTINA PUIG
Gent de paraulaGent de paraula
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
Gent de paraula, el nom del programa, defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató. Cada dimecres, a les 20.30 hores, a La 2 de TVE Catalunya
Propietari. Les parets del Via Veneto han estat testimoni d'alguns dels pactes i decisions més importants pel país. A les sales del Via Veneto s'hi han tancat des de pactes d'estat fins a contractes amb el Barça. Dalí n'era un coient habitual.
““Mai ha sortit del Via Veneto la més mínima indiscreció”“
Josep Monje és l’anima i el propietari del Via Veneto, el restaurant del carrer Ganduxer de Barcelona que va obrir les seves portes el març de 1967 i que 45 anys després continua sent un dels grans referents de l’alta gastronomia, un lloc per ser vist i presentar-se en societat. , Si les parets del Via Veneto parlessin revelarien secrets d’estat, acords financers i fitxatges esportius encara que Josep Monje té clar que això no passarà mai perquè tot el que ell ha viscut al Via Veneto s’ho emportarà a la tomba.
““Si escrivís les meves memòries traicionaria el meu ofici”“
“Si escrivís les meves memòries traicionaria el meu ofici” assegura i quan li demanem com es fa per passar desapercebut, quan s’hi és i s’ha de fer veure que no s’està ecoltant, té clar que “un cambrer mai escolta perquè quan ho fas, no fas bé la teva feina”.
De cambrer a propietari del Via Veneto
Josep Monje és fill d’una família de pagès de Pobellà, un poble de la Vall Fosca i tot i que de ben jove va compaginar la feina al camp amb els estudis, tenia clar que si volia guanyar-se la vida en el que a ell li agradava, havia de marxar d’allà. Va venir a viure a Barcelona de molt jove, allotjat amb una família que el van fer de pares. “La senyora amb la que vivíem es va entestar a trobar-me feina de cambrer i vam entrar a cada bar i restaurant que trobàvem per veure si necessitaven algú”.
Finalment va entrar al Via Veneto perquè l’home de la casa on vivia tenia contactes. Allà va entrar com a cambrer, amb els anys li van oferir ser cap de sala “vaig posar la condició que si em feia càrrec de la sala, volia poder seguir portant el vestit de cambrer i tenir contacte directe amb els clients”. Amb els anys va anar adquirint accions i l’any 78 es va convertir en el propietari del restaurant. “Mai m’hagués imaginat que el Via Veneto hauria pogut acabar sent meu”.
““Mai m’hagués imaginat que el Via Veneto hauria pogut acabar sent meu”. “
Sobre la feina de cambrer i el fet que mai ha estat prou reconeguda o valorada creu que “els restauradors no s’han preocupat prou de promocionar els cambrers i la importància de la sala. S’ha donat per fet que això era fàcil de fer i ja funcionava”.
Els famosos i el Via Veneto
El Via Veneto ha vist passar alguns dels personatges més cèlebres del món. “Dalí era complicat per les coses que demanava però era un home tremendament agraït”. Confessa que li hauria agradat tenir de comensal a Papa Joan Pau II i també a Benet 16 però admet la dificultat perquè pogués ser perquè sempre que venen dinen al Bisbat.
Paguen els famosos? “Els famosos paguen sempre, els que són molt famosos tenen gent que els ho paga”.
I ara, Pere Monje
Avui dia qui realment es fa càrrec del negoci és el seu fill, Pere Monje. “El meu fill no s’ha sentit obligat ni pressionat, ha fet aquesta feina per voluntat pròpia”. Tot i això Josep Monje continua sent l’encarregat de rebre el material i donar-hi el vist i plau.
