Leopoldo Pomés: "M'hauria agradat fotografiar Chaplin"
- Fotògraf i publicista català
- Premi Nacional d'Arts Plàstiques de la Generalitat i Creu de Sant Jordi
- S'ha fet famós pels anuncis de Gallina Blanca i Freixenet
Gent de paraulaGent de paraula
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
Gent de paraula, el nom del programa, defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató. Cada dimecres, a les 20.30 hores, a La 2 de TVE Catalunya
Leopoldo Pomés és un dels màxims exponents de la fotografia i la publicitat a Catalunya, un referent.
El seu objectiu ha immortalitzat des de Picasso fins a Garcia Márquez, Buñuel, Dalí o la model Teresa Gimpera a qui va convertir en la seva musa. Va ser el responsable de la imatge de la candidatura dels Jocs Olímpics de Barcelona i va dirigir la inauguració del Mundial de futbol del 1982 però, si sempre se’l recorda per una cosa, és per les campanyes de Nadal de Freixenet i per haver inventat les famoses bombolletes daurades “quan em mori posaran: el que hizo las burbujas... i no m’atrau gaire això” replica.
“quan em mori posaran: el que hizo las burbujas... i no m’atrau gaire això“
Té clar que tot i que els seus orígens estan en la fotografia, qui li ha donat fama i diners ha estat la publicitat “res té tant de ressò com la publicitat. Jo he tingut durant anys fotos meves tancades en un calaix”.
Primer les fotos
La passió per la fotografia ja li ve de ben petit. Admet que era un desastre com a estudiant però que de sempre s’ha sentit atret per les arts plàstiques, assignatures en les que sempre treia bones notes.
“la maldat de les persones, de vegades, pot resultar plàsticament molt seductora“
Fer un retrat, afirma, és molt complicat perquè has de treure el millor d’aquella persona i de vegades el millor d’una persona pot ser el més negatiu que té “la maldat de les persones, de vegades, pot resultar plàsticament molt seductora”.
Sobre si hi ha persones fotogèniques o bons i mals fotògrafs Leopoldo Pomés té una teoria molt ferma “La fotogènia depèn moltes vegades de la intel·ligència i l’esperit de les persones. Si tenen un món interessant, això s’acaba reflectint en la foto”. Segons Pomés les persones són una actitut i per tant “el nostre físic ens el podem construir nosaltres mateixos: no hi ha gent maca si és tonta” conclou...
“el moment en que d’un tros de cartró de color blanc puja una fotografia, és un miracle“
La primera oportunitat en fotografia li va donar el propietari de la llibreria Vergara on treballava. Era un home molt aficionat a les fotos, explica, i un dia em va convidar a assistir al que no considero un miracle: “el moment en que d’un tros de cartró de color blanc puja una fotografia, és un miracle” afirma “no hi ha cap altre disciplina artística que tingui aquesta emoció” i confessa que moltes vegades ha cridat en el moment en que revelava una foto, i això que acostumo a fer-ho de matinada quan tothom dorm.
Després la publicitat
Leopoldo Pomés es va oferir a l’agència Pentágono que aleshores era una de les que més treballava en cinema i publicitat. Tot i que ell era fotògraf va demanar que li fessin una prova i va resultar que ho va fer millor que els altres.
“El repte de la publicitat és excitant, l'enyoro, però no tornaria a fer-ne“
"El repte de la publicitat és excitant, l'enyoro, però no tornaria a fer-ne". És un repte, explica, perquè tens una història que has de produir i que provoqui un desig de compra.
I també la gastronomia
Leopoldo Pomès és un gran gastrònom, un amant del bon menjar. Seus són els llibres "Teoria i pràctica del pa amb tomàquet" i "Comer es una fiesta".
“vaig obrir el Flash Flash com a venjança d'un còlic hepàtic“
De fet ja fa anys que va obrir el restaurant Flash Flash a Barcelona, un espai especialitzat en truites. Pomés va estar molts anys sense poder menjar ous i molts altres aliments per culpa d'una malaltia "vaig obrir el Flash Flash com a venjança d'un còlic hepàtic".
No acabem el programa sense que ens expliqui com es fa un bon pa amb tomàquet. Si voleu saber-ne el secret, només heu de fer un clic a l'entrevista....
