Olga Viza: "Sembla que si no surts a la tele no existeixes"
- Periodista.
- Va debutar professionalment l'any 1978 vinculada al món dels esports i a TVE
- L'any 1992 va fitxar per Antena 3 i després Tele 5 i RNE
Gent de paraula tanca la seva segona temporada d’entrevistes conversant amb Olga Viza, periodista de llarguíssima trajectòria que va començar amb només 19 anys a TVE a Catalunya.. “La meva escola és aquest plató, el periodisme esportiu ensenya a tenir sentit comú” afirma.
Des del mateix plató des d’on avui es fa Gent de paraula, Olga Viza ha narrat alguns dels esdeveniments esportius més importants, com el Mundial de Futbol de 1982 o els Jocs Olímpics de Barcelona. Era en programes emblemàtics com Estadio 2. “Amb Estadio 2 arribàvem a fer directes de fins a 7 hores. Recordo tenir sota la taula a una banda un entrepà i a l’altra uns xurros”.
Té clar que va començar fent esports i que tornaria a la tele per fer-ne perquè el periodisme esportiu obliga als qui el fan a tenir un plus d’experiència “l’espectador d’esports és molt exigent perquè en sap i demana que qui el fa en sàpiga més que ell”. Una de les coses que també va aprendre durant els anys que va estar vinculada als esports és a callar, explica i posa d’exemple aquells silencis de la narració de l’acte d’inauguració dels JJ.OO de Barcelona. “Un silenci, deia tantes coses”.
““l’espectador d’esports és molt exigent perquè en sap i demana que qui el fa en sàpiga més que ell”“
Després de 15 anys formant part de l’equip d’esports d’aquesta casa va deixar la tele pública per anar a Antena 3. Allà va alternar la informació esportiva amb la de caràcter general fent parella televisiva amb Buruaga i Matias Prats, aquest últim amb qui va crear una gran amistat i complicitat. S’hi va estar 11 anys quan per culpa d’un ero va anar al carrer. Després vindrien Tele 5, La Sexta, RNE i actualment les entrevistes pel Marca a les pàgines centrals dels diumenges.
Dones i periodisme esportiu
Quan Olga Viza va començar era de les poques dones que en aquella època es dedicava al periodisme esportiu. Avui això ha canviat i obrim el debat sobre si la presència de dones periodistes en els esdeveniments esportius és “quota” o no, sobretot arran de les bromes i crítiques que ha rebut la periodista de Tele 5 Sara Carbonero amb la seva feina a l’Eurocopa. Olga Viza és categòrica en aquesta qüestió i molt crítica: “Sara Carbonero no té cap culpa. El problema són els croupiers que reparteixen el joc”. “És purament masclista el que s’està fent a l’hora de col•locar periodistes dones als esports” i afegeix “és involutiu posar només en valor l’aspecte físic d’una dona”.
“ “Sara Carbonero no té cap culpa. El problema són els croupiers que reparteixen el joc”. “
Sobre bellesa i talent explica que ella es va enamorar d’aquesta professió gràcies al periodista Felipe Mellizo de qui explica que no era agraciat físicament però la seva capacitat de comunicar era poderosa “la talla està al cap, no al cos” conclou.
Barcelona’92
Hi ha un abans i un després en la carrera d’Olga Viza a partir de la celebració dels JJOO de Barcelona. “Els Jocs de Barcelona són el més important personal i professionalment que he fet” i encara que la cobertura dels atemptats de l’11-S a Nova York, quan ja estava a Antena 3, van ser un fet molt impactant “a partir dels Jocs de Barcelona hi va haver un punt d’inflexió a la meva carrera” i em van començar a trucar d’altres llocs.
“ “Els Jocs de Barcelona són el més important personal i professionalment que he fet”“
I va ser quan després de 15 anys vinculada a Televisió Espanyola va marxar a Antena 3 “marxar de TVE va ser una decisió molt difícil, Sant Cugat era una gran família, d’aquí han sortit els millors professionals”. Confessa que un dissabte va venir a la tele, va seure a la seva cadira, estava sola, es va posar a pensar i va prendre la decisió “vaig veure que allò era un tren i havia de pujar-hi”.
Treballar en equip
Olga Viza insisteix molt en el concepte d’equip “L’important no és on treballis sinó amb qui” i quan li demano si és una persona fàcil de treballar-hi té clar que “no tinc la sensació de ser una dona complicada tot i no ser propera a la docilitat”. La conversa ve al cas sobre si en aquesta feina nostra s’ha de poder preguntar tot i té clar que sí perquè “existeix una cosa que és l’educació i la delicadesa”.
I com a colofó el "Boig per tu" de Sau, una cançó que sempre forma part de la seva banda sonora i que va sonar al seu casament. La casualitat ha volgut que aquesta entrevista se celebrés el dia que feia dos anys d’aquella efermèride.
