50 anys de la tragèdia: les inundacions al Vallès

• Enguany es compleix mig segle de les inundacions que van deixar 815 morts i centenars de desapareguts als aiguats de 1962
• La catàstrofe es va produir per la sequera del terra, que no empassava la gran quantitat d'aigua del temporal, i també pel fet que molta gent vivia a les lleres dels rius
• Oferim programes realitzats sobre la tragèdia, per recordar un moment històric que impactà una generació sencera

La terra era eixuta: feia mesos que no plovia. Les lleres seques dels rius eren plenes de materials, acumulaven moltes restes de boscos, troncs i herba, i grava, pedrea i argila. A les ribes també s'acumulava molta brossa, que mai no s'enretirava.

I també hi havia vivendes! Moltíssimes famílies sense recursos, sobretot immigrants arribats d'arreu d'Espanya, hi havien reunit el que havíen pogut per fer-hi una llar.

Va començar a ploure amb molta, molta força. I la terra tan seca no empassava però ho arrossegava tot. En 24 hores, per exemple, al cim de la Mola a sant Llorenç del Munt hi van caure 182 litres.

Els rius Llobregat, el Besós i seus afluents, es van desbordar. Rius que sovint duen poca aigua, com la riera de Rubí o el Ripoll, van crèixer tant que es van endur tot el que van trobar al seu pas.

Les zones més malmeses van ser el barri de les Arenes a Terrassa, l'Escardívol de Rubí i moltes fàbriques de Sabadell, que van desaparèixer sota les aigües de la riuada.

Les riuades van malmetre ciutats i pobles del Vallès Occidental, l'Oriental, el Baix Llobregat i el Maresme. Com va poder ser tan gran, la desgràcia?

Les rierades anaven a passar per les zones on moltes persones arribades amb les grans migracions dels anys 40 i 50 s'havien instal·lat com havia pogut, amb materials de poca qualitat i a qualsevol indret, també prop dels rius...

Així, en poc més de tres hores l'aigua va provocar la mort de 815 persones. Una generació sencera va quedar marcada tràgicament per sempre.

“Una generació sencera va quedar marcada tràgicament per sempre“

Molts ens tenen la imatge del fang a tot arreu, sobre absolutament tot. La desaparció de construccions, cases, del que hi havia a l'interior dels edificis, com les fàbriques de Sabadell, tan malmeses. Però més que res, la desaparció i mort de persones.

La ràdio va prendre una gran dimensió social en servir per a recaptar diners i mateiral per audar els veïns de les zones inundades: el popular locutor Joaquín Soler Serrano, llavors a Radio Barcelona, va posar en marxa amb el tècnic Joan Poch una campanya per reunir diners pels damnificats.

TVE Catalunya: documents excepcionals

Dels programes que consten a l'Arxiu de Sant Cugat, en destaquen tres de principals:en primer lloc el reportatge escrit per la periodista Lurdes Cortès i realitzat per Dani Resines, titulat "Aiguats de Vallès". Explica les greus inundacions dels Vallès des del patiment de la població de Rubí, una de les que més afectades.

El fotògraf Josep Feliubadaló en va ser un testimoni excepcional i aquest treball de l'equip del programa Gran Angular mostra diverses fotografies que ell hi va captar. I també ens mostra fotos originals de la col·lecció de Josep Maria Roset, inèdites, i testimonis sonors de l'arxiu de Radio Juventud.

En segon lloc, les interessant reflexions de debat que moderà Salvador Alsius amb l'historiador Borja de Riquer. Era el 1981 i hi participà Andreu Soronellas, veí de Rubí que va perdre la dona i un fill, Francesc Clua, que va treballar a les tasques de rescat com a escolta, i Joaquín Soler Serrano, periodista.

Finalment, i pertanyent al programa Moments, el capítol Inundacions, de desembre, que repassa els aiguats a Catalunya, tant el 1962 com el 1971, dirigit i presentat per Raül Díaz.

“La meteoròloga Sònia Papell explica a 'Moments' perquè l'aiguat va ser tan fort“

A l'espai, la meteoròloga Sònia Papell explica els motius i els condicionants meteorològics que provoquen aquestes tragèdies. També, visitem la riera de les Arenes, una zona que va resultar afectada per la gran quantitat d'aigua que va caure aquella nit del mes de setembre de 1962. De la mà de Dolors Bourgeois i de Joaquim Badia, dos testimonis d'aquell aiguat, reviurem aquell moment que va canviar la vida de moltes famílies de la zona.

També el periodista Manuel Campo Vidal ens parla de la riuada de 1971, que va afectar el Vallès i algunes zones del Baix Llobregat. El periodista era veí del barri de l'Almeda, a Cornellà, i ens diu com ho va viure.

Encara ara, les persones grans que van patir la tragèdia de l'aiguat de Vallès Occidental i Oriental i del Baix llobregat, quan senten la remor de la pluja, tenen pànic de tornar a passar per aquell mal tràngol que els va deixar, a molts, sense res.