Àlex Crivillé a les Penyes Altes de Moixeró
Amb l’Alex Crivillé, el primer campió del món espanyol de motociclisme de la màxima categoria, pugem a Les Penyes Altes de Moixeró, de 2.276 metres. Aquest cim a cavall entre el Berguedà i la Cerdanya, dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, és just sobre del túnel del Cadí.
L’Àlex ens mostra la seva cara més inèdita. Ja en la seva a seva presentació, ens parla de les seves creences: "Crec en Déu. En els moments complicats i d'indecisió m'hi he agafat i les coses han anat molt bé fins ara”.
De petit, va treballar en un jaciment arqueològic i nosaltres en fem un simulacre. En un petit terreny preparat per la situació busquem a la terra per trobar diversos objectes. Totes les troballes que tenen un significat i un lligam amb diverses facetes de la seva vida.
Fem nit al refugi dels Cortals de l'Ingla de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) a 1.622 metres. Allà tenim temps de parlar de la carrera de l'Àlex Crivillé com a pilot, que va començar per atzar. Li ensenyem l’exemplar de la revista Solo Moto on es va publicar l’anunci que el va portar a competir. “Ho recordo perfectament...va venir el meu germà i em va dir: anem a provar. I sí: vaig sortir d'aquesta promoció. Jo no volia ser pilot de motos...però a partir d'aquesta prova tot ja va anar encadenat. Tenia 14 anys i el meu germà va falsificar el permís per poder competir".
“ Tenia 14 anys i el meu germà va falsificar el permís per poder competir “
El Jordi i la Miriam guarden el refugi de Cortals de l'Ingla. El Jordi ha estat un fidel seguidor de sempre de l'Àlex i li fa una especial il•lusió acollir-lo al refugi. Vora la llar de foc li ensenyem a l'Àlex una petita joguina carregada de records. És una rèplica d’ell i de la moto amb la que va guanyar, fa 13 anys, el títol mundial."Com més passa el temps, més orgullós ets sents i més valor li dones".
Al refugi hem muntat un petit circuit de motos en miniatura, i competim amb l’Àlex. És l’única manera d’intentar-lo guanyar! “Sense la millor moto no pots guanyar...és necessari tenir el millor material. Entre els rivals es poden tenir amics...però és molt complicat. En certa manera al rival l'has d'odiar. Kenny Roberts tenia una diana amb el meu retrat darrera d’una porta i hi llençava dards."
De bon matí, acompanyats del guia Fidel Casablancas, deixem el refugi camí del cim. Tenim per davant un desnivell de 650 metres. L'Àlex, amb el temps, ha anat canviat la seva manera de gaudir de la natura. Ara fa raids a cavall. "Si m'ho dius fa 15 anys que faria una excursió amb pals i motxilla... Abans passava per aquests camins estripant amb la moto. Ara crec que no hi hauria d’haver motos als Parcs Naturals”. Arribem al Coll de Pendís, pas que comunica les comarques de la Cerdanya i el Berguedà. Caminar per la carena ens permet tenir unes vistes formidables a banda i banda. Darrera nostre hi ha, majestuós, el Pedraforca.
“ Ara crec que no hi hauria d’haver motos als Parcs Naturals“
Des que es va retirar del motociclisme, la vida l'Àlex ha canviat força. Cada vegada que marxava a competir, la seva mare li deia allò de... si us plau Àlex no corris gaire. Quan va ser pare, la frase va començar a tenir sentit. "Jo el que no faria és apretar al meu fill perquè corri amb moto.” Diu que el seu pare patia quan el veia córrer, però que amb el temps va arribar a estar orgullós del seu talent. “Tem fa una mica de ràbia que no em veiés culminar el cim quan vaig ser campió del món. Però segur que des d'un lloc o altre ell ho ha vist”.
L'Àlex ens demostra que està en forma. Li agrada córrer i caminar. Fins i tot ha participat en algunes curses i ha fet la cèlebre caminada Matagalls-Montserrat, 83 quilòmetres en poc més de 13 hores.
Abans de fer el cim, l’Àlex ens recorda algunes situacions complicades com a pilot, com quan va topar amb una gavina anant a més de 300 quilòmetres per hora, o quan es va trobar un mico enmig de l’asfalt del circuit de Malàisia.
Finalment arribem a l’objectiu que ens haviem proposat: el cim de Les Penyes Altes de Moixeró, de 2.276 metres. L’equip de Cims regalem l'Àlex Crivillé el primer vinil de Dire Straits, el seu grup favorit, una peça de museu. L’excampió del món ens regala la seva biografia amb aquesta dedicatòria que ens demostra que és un home previsor: "Tenia clar que fariem cim, tot i que les condicions no serien les més idònies, però també tenia clar que una retirada a temps seria una victòria."