Enlaces accesibilidad

El Parlament només ha aprovat 21 lleis des de l'inici d'aquesta curta legislatura

  • El Parlament ha aprovat 21 lleis des de l'inici de la legislatura al desembre de 2010
  • El període de sessions s'ha tancat, dos anys abans del previst, amb quatre projectes de llei en tràmit
  • Tots els partits polítics, excepte CiU, han criticat la poca promiscuïtat de la legislatura

Per
Recursos Eleccions Catalanes 2012 4

El Parlament ha aprovat 21 lleis des de l'inici de la legislatura al desembre de 2010 i, actualment, tramitava unes 40 iniciatives legislatives entre les quals hi ha quatre projectes de l'executiu. Durant els quatre primers períodes de sessions de la legislatura, el ple s'ha reunit unes 40 vegades i, a més d'aprovar 21 lleis i la proposta del pacte fiscal, també ha acordat portar al Congrés la proposició de llei sobre la dació en pagament i la subvenció de peatges.

S'han convalidat 5 decrets llei, aprovat 126 mocions i 41 resolucions, formulat 181 interpel.lacions a l'executiu, preguntat 163 qüestions a Artur Mas i 259 als consellers i s'han fet 20 declaracions institucionals. El ple ha aprovat 10 lleis en l'últim període de sessions, de gener a juliol, de les quals set eren projectes de llei del govern i la resta iniciatives dels grups parlamentaris o d'ens municipals.

Les que s'han aprovat a iniciativa del Govern són la llei de pressupostos de 2012, la modificació de la llei de caixes, les dues lleis 'Òmnibus' dels sectors d'urbanisme i audiovisual, la modificació de la llei del llibre tercer del codi civil de Catalunya relatiu a les persones jurídiques, la d'estabilitat pressupostària i una referent a la creació de l'impost turístic. Les altres lleis del quart període han estat la de publicació de les balances fiscals, impulsada per ERC, la del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya, pel PSC, i la de modificació de límits i la denominació de la Reserva Nacional de Caça de l'Alt Pallars-Aran, presentada pel Consell General d'Aran.

El període de sessions s'ha tancat, dos anys abans del previst, amb quatre projectes de llei en tràmit: el de consultes populars, el de modificació de la llei de centres de culte, el de la modificació de la legislació referent a la protecció dels animals sobre ocells cantors i el de modificació de la de codi de consum de Catalunya.

Quant a les comissions, durant aquesta legislatura s'han celebrat 390 reunions en què s'han aprovat 7000 resolucions, s'han escoltat 290 compareixences i s'han realitzat 360 sessions informatives. A les d'infància i seguretat viària creades durant aquest període de sessions se li han sumat les recentment aprovades comissió d'investigació sobre les possibles responsabilitats derivades de l'actuació i la gestió de les entitats financeres i la de gestió en l'àmbit sanitari.

El cinquè període de sessions es va tancar els dies 25, 26 i 27 de setembre amb el debat de política general de cada inici de curs. Artur Mas va anunciar ja el primer dia del debat que convocava eleccions anticipadament. Les noves eleccions catalanes donaran pas a la X legislatura del Parlament des de la restauració democràtica i deixaran enrere un mandat reduït a la meitat del període vàlid de quatre anys, el més curt de la història moderna.

Tots els partits polítics, excepte CiU al govern, han criticat la poca promiscuïtat de la legislatura. Dos anys marcats per la imposibildad de CiU de treure avançament el pacte fiscal amb el govern espanyol que ha provocat l'avançament electoral i la radicalització nacionalista. La coalició ha passat de donar suport puntualment al PP al Congrés i de ser recolzat a Catalunya pel PPC a enfrontar durament amb els populars pel futur sobiranista de Catalunya. La majoria de partits de l'oposició, PSC, IC-EUiA i Ciutadans, encara que no aliens al procés nacionalista, critiquen que el tema de la sobirania hagi creat una 'cortina de fum' per no debatre els temes que més afecten els catalans: les retallades constants, l'atur i la crisi econòmica. ERC, per la seva banda, vincula constantment els temes econòmics amb els nacionals i assegura que el problema català és la seva pertanyia a Espanya.