Marc Clotet al Tuc de Molières
- Anirem amb l’actor Marc Clotet al Tuc de Molières, el cim més alt de la vall d’Aran
- Arriba un punt que ens hem de posar-nos els grampons i encordar-nos
- El Marc no s’esperava que li pugéssim unes truites fetes per l’estimada Ramona
En aquest capítol de CIMS anirem amb l’actor Marc Clotet al Tuc de Molières, el cim més alt de la vall d’Aran i una de les poques muntanyes catalanes que superen els 3.000 metres.
La ruta que seguirem surt des de l’Espitau de Viella, a uns 1.600 metres, al costat mateix de la Boca Sud del Túnel de Viella i puja per tota la Vall de Molières d’Est a Oest. El Marc ens va demanar de fer un cim “canyero”. “Crec en l’esforç, en la responsabilitat, en intentar cada dia aprendre alguna cosa més i ser una mica millor.”
La primera jornada ens ha de portar fins al Refugi de Molières, un refugi sense guarda a 2.360 metres d'alçada. Com que no s’hi poden fer reserves hi pugem amb tendes, perquè hi podria haver altres excursionistes i al refugi només hi caben 18 persones. En aquesta primera etapa haurem de fer un desnivell de 750 metres.
Un cop passat el primer tram planer de l’itinerari, el camí es comença a enfilar bosc amunt. Ens trobem un parell de famílies amb canalla que de seguida reconeixen al Marc i no s’estan de demanar-li de fer-se unes fotos amb ell. Vall amunt veiem capgrossos, ratolins de tartera i fins i tot un parell de marmotes vora del camí.
Al capvespre arribem al refugi de Molières, inaugurat fa poc més d’un any en un indret fantàstic, al costat d’un llac mig gelat. A l’altra banda de la vall, veiem la carena dels Bessiberris mig tapats per un barret de núvols. Hem tingut sort i al refugi no hi ha ningú més però de tota manera decidim plantar la tenda ja que l’he pujat fins aquí dalt. El Marc no deixa de meravellar-se a cada instant i, vora el llac, ens parla dels seus viatges:. “He tingut la sort de viatjar molt acompanyant el meu pare, que és metge, als diversos congressos que anava. Com més viatges, més t’adones de la sort que tenim amb les coses que hi ha aquí.Això, per exemple, és un paisatge sorprenent. No pensava que fos tant bonic”. El Marc està eufòric amb la seva primera experiència alpinística.
Al vespre, un cop dins del sac, ens parla del canvi que va fer quan treballava en el món de l’empresa després d’estudiar a Esade i va arriscar-ho tot per dedicar-se al què li agrada:”Tenia un cuquet dins...Marc ho has de provar...i sí: ha estat la millor decisió de la meva vida. Em considero molt afortunat d’haver trobat una cosa així: una feina que m’agrada. És igual dedicar-hi 24 hores...”
De bon matí el Marc ja veu un isard vora la tenda. Després, un esmorzar ràpid i amunt. El camí cap al Tuc de Molières voreja els Estanhots de Molières, encara amb blocs de gel surant malgrat l’avançada primavera. Guanyem alçada i trobem les primeres congestes de neu. Malgrat la pujada sostinguda, el camí és agradable i el Marc camina sempre a bon ritme. El dia és excel•lent i tot sembla que se’ns posa de cara per poder fer el cim que ens hem proposat.
Ja a ple sol, quan ja portem més d’una hora de camí, fem una parada per menjar una mica i fer-la petar una estona. Tot mossegant una poma el Marc recorda una de les seves primeres feines, a Lleida, quan recollia pomes de sol a sol. Diu que des d’aleshores valora molt tenir una poma a taula perquè pensa en tota la gent que hi ha dedicat esforç per tal que pugui arribar des de l’arbre fins a ell. També ens dóna la seva visió de la crisi: “Crec que al final sortirem de la crisi. Crec que ens anirà bé...aquest creixement era insostenible. És millor tenir en compte altres coses com la felicitat, els temps lliure..la felicitat no es troba en tenir molt, ni en créixer econòmicament”.
Seguim amunt i, prop de la carena trobem una congesta inevitable i que és força dreta. El nostre guia, el Fidel Casablancas, diu que és l’hora de posar-nos els grampons i decideix encordar-nos. El Marc sembla engrescat per tot plegat. Pas a pas, sense dificultat però parant atenció, anem superant la congesta. La neu no és gaire dura però una relliscada sense anar encordats suposaria el perill d’anar avall cap a les roques si no es té l’experiència suficient de la tècnica de detenció amb el piolet.
Superada la neu una grimpada un pèl aèria però no gaire llarga ens permet arribar fins el Collet de Molières inici de la cresta final. Just al davant, una de les millors vistes que es poden tenir de la Maladeta i l’Aneto, ben aprop nostre. No queda gaire per arribar a l’objectiu d’avui; només cal resseguir l’espectacular carena pedregosa cap a la nostra esquerra i, en poc més d’un quart fem el cim del Tuc de Molières de 3.010 metres, primer tres mil del Marc Clotet.
A l’hora dels regals el Marc no s’esperava que li pugéssim unes truites fetes per l’estimada Ramona, la senyora que el va cuidar de petit i que sempre ha estat una excel•lent cuinera, especialment amb les truites. El regal del Marc, uns versos de que l’àvia Tere li va escriure quan tenia 19 anys: “Els honors, el poder i la riquesa...si no hi ha res més, es converteixen en fum. No vulguis ser tant pobre com aquelles persones que només volen tenir diners”. S’emociona llegint-nos-els.
Abans d’acabar el rodatge, el Marc encara ens amaga una sorpresa i ens treu una ampolla de cava per celebrar el seu primer tres mil. Semblava un bon final de programa però encara ens quedava un bon ensurt: baixant la congesta, un excursionista mal equipat i sense encordar va patir una relliscada i s’estavellà contra la tartera. Malferit i amb un bon trau al cap, l’equip de CIMS el va atendre fins que arribà l’helicòpter de rescat dels Bombers de la Generalitat i se l’endugué a l’Hospital de Vielha. Tot quedà en un ensurt. Lliçó apresa.
