El ballarí i coreògraf Àngel Corella: "Fins als 17 anys no vaig tenir amics perquè ballava"
- Nascut a Madrid i afincat a Barcelona
- Durant 18 anys ha estat el primer ballarí de l'American Ballet de Nova York
- Es va acomiadar de Nova York amb una ovació de més de 15 minuts
- Ha posat en marxa el Barcelona Ballet, la seva pròpia companyia i escola
- Cristina Puig ha parlat amb Ángel Corella divendres, 9 de novembre, a La 2
Gent de paraula
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
El programa defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
Gent de paraula s'emet els divendres, a les 20.30 hores, a La 2 de TVE a Catalunya
Ángel Corella és un dels ballarins espanyols més premiat i que ha obtingut un major reconeixement arreu del món.
“Vaig haver de marxar fora perquè a Espanya no hi havia cap companyia de clàssic“
Durant 18 anys el primer ballarí de l'American Ballet, una de les companyies de dansa més prestigioses del món de la que es va acomiadar el mes de juny passat amb una ovació de més de 15 minuts per part del públic.
"Vaig haver de marxar fora perquè a Espanya no hi havia cap companyia de clàssic" recorda.
Ho va fer amb només 20 anys i sense parlar ni una paraula d'anglès, per això va demanar a la mare i la germana que l'acompanyessin.
Madrid, Nova York, Barcelona
Ángel Corella ha plegat en el moment àlgid de la seva carrera, quan encara li quedaven uns anys damunt l'escenari "millor marxar tu que no que et facin fora" afirma.
“Barcelona té una energia especial i vull que tingui la seva pròpia companyia“
I per què Barcelona i no Madrid, si és la seva ciutat natal? "Barcelona té una energia especial i vull que tingui la seva pròpia companyia" a més, afegeix "Madrid ja té una companyia Nacional de Danza encara que no de clàssic".
L'uneix a la ciutat, també, el fet que els seus pares van obrir-hi un negoci de roba de dansa i ja s'hi van quedar a viure.
Avui, al carrer Ortigosa, hi ha posat en marxa la Barcelona Ballet, el seu projecte, la seva companyia i escola amb l'objectiu que els ballarins i ballarines, quan acabin els seus estudis no hagin de marxar a cap companyia estrangera a ballar.
Dansa en moments de crisi
"He perdut molts diners i molta salut amb el meu projecte. No té sentit que una cosa que fas pràcticament de manera altruista, sigui tant complicada de posar en marxa".
“tenir una companyia pròpia permetria estalviar ja que contractar companyies de fora és molt més car“
La crisi no ajuda encara que Corella ho veu com una oportunitat "tenir una companyia pròpia permetria estalviar ja que contractar companyies de fora és molt més car".
Explica que contractar una companyia com l'American Ballet pot fregar els 600 o 800 mil eurus per només cinc dies i en canvi amb aquests diners ells s'hi podrien estar durant 5 setmanes.
Ser nen i voler ballar
No va ser fàcil la infància d'Ángel Corella.
“Fins als 17 anys no vaig tenir cap amic a l'escola perquè feia ballet. Els nens em pegaven i llençaven pedres“
Tal i com havia pronosticat el seu pare, els problemes, si volia ballar, sorgirien a l'escola. "Fins als 17 anys no vaig tenir cap amic a l'escola perquè feia ballet. Els nens em pegaven i llençaven pedres".
Declaracions esfereïdores quan a més, afegeix que "no trobes a faltar el que mai has tingut".
Ballar va ser el problema però també la seva salvació "La dansa va omplir el buit que implicava no tenir amics, la dansa ha estat la meva amiga".
“Hem de canviar la mentalitat que la cultura és oci. La cultura és educació“
Una de les coses, explica, que més el satisfà és veure que hi ha molts nens que volen fer dansa, i sobretot nens nois.
Segurament molts dels prejudicis al voltant de la dansa venen per na manca de tradició i educació. "Hem de canviar la mentalitat que la cultura és oci. La cultura és educació".
