Arcadi Oliveres al Tagamanent

• Pugem amb l’Arcadi Oliveres al Tagamanent, un turó de 1.058 metres que pertany al massís del Montseny
• 'Si hem de trobar un sistema econòmic alternatiu, l’hem de buscar a les cooperatives', diu Oliveres
• Ell ens regala dues cançons. Un cant antibelicista de Lluís Llach: cançó sense nom i el desertor

Cims - Arcadi Oliveres

En aquest capítol del programa CIMS pugem amb l’Arcadi Oliveres al Tagamanent, un turó de 1.058 metres que pertany al massís del Montseny, al Vallès Oriental.

L’economista Arcadi Oliveres, nasqué a Barcelona l’any 1945. A més de la seva faceta com a professor d’Economia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona, és conegut com a activista de l’organització Justícia i Pau de la que n’és president. Se’l considera un expert en relacions nord-sud, deute extern i cooperació i desenvolupament.

Ens trobem amb l’Arcadi a El Brull, a Osona, on ens aturem a xerrar una estona abans de començar la jornada. 'Crec, fonamentalment, en la dignitat humana. S’ha d’intentar aconseguir que les més de 7.000 milions de persones que viuen al planeta vegin respectada la seva dignitat, no només pel que fa l’alimentació i l’habitatge, sinó també pel que fa aspectes com la cultura i la convivència'

Aprofitant que som al Brull, anem a visitar la Casanova de Figarolas, una granja de vaques lleteres que forma part d’una cooperativa, un sistema de funcionament que l’Arcadi defensa amb convicció. 'A les cooperatives el paper de l’obrer i el patró es confonen. Si hem de trobar un sistema econòmic alternatiu, l’hem de buscar a les cooperatives'.

Ens hem endinsat all Montseny per arribar fins a La Morera, la casa rural on farem nit. L’Arcadi en explica les quatre potes fonamentals de Justícia i Pau: ' La primera és la dels drets humans, la segona, la de la pau i el desarmament, la tercera ,el desenvolupament i la quarta, evitar la pobresa i la marginació. Mai tanta gent, a la humanitat havia passat gana'.

L’endemà Iniciarem la nostra ruta als peus del turó del Tagamanent, on es troba la Casa Museu l’Agustí. Una masia que ens permet fer un viatge en el temps per endinsar-nos en la vida d’una família pagesa de muntanya al segle XVIII. Seguint les teories del decreixement que defensa l’Arcadi potser hauríem de prendre nota de com es vivia al segle XVIII. 'El capitalisme es un sistema desastrós. Però no en tenim alternativa. L’hem d’anar construint entre tots i estic segur que ho farem ja que no és possible que el capitalisme acabi destruint el planeta'

Fer muntanya no és només fer tres mils. A CIMS hi tenim muntanyes fetes a la mida de tots, com aquest petit camí que estem fent amb l’Arcadi qui ens recorda el 15-M. 'El 15-M ens ha deixat diverses coses. La primera: ha desvetllat les consciències, demostra que no estem endormiscats. I la segona: ha estat un toc d’atenció a la classe política. Els motius que van engendrar el 15-M són vigents. He notat que hi ha un gran pessimisme, però també una voluntat de rebeldia per aquesta situació. La gent s’adona que hem de canviar d’actitud'.

Arribem al cim del turó de Tagamanent on no hi ha cap creu. Hi trobem l’esglèsia romànica de Santa Maria i les runes del Castell de Tagamanent, vestigis del segle X. El nostre regal: L’Arcadi col•lecciona tots els números 1 dels diaris publicats després de que ell nasqués. Nosaltres n’hem trobat un justament d’aquest any, el 1945, és un diari esportiu. Ell ens regala dues cançons. Un cant antibelicista de Lluís Llach: cançó sense nom i el desertor (en original francés: le déserteur): 'L’ única opció possible davant d’una guerra és desertar'.