La cantant Sívia Pérez Cruz: "La música em serveix per netejar emocions"
- Elogiada i reconeguda de manera unànime tant pel públic com per la crítica
- d'estil inclassificable, abasta des del jazz al flamenc, les havaneres o els fados
- Ha gravat el primer disc en solitari després d'haver format part de Las Migas
- El seu treball és un homenatge al seu pare, Cástor Pérez, cantant d'havaneres
CRISTINA PUIG
Gent de paraula
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
El programa defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
Gent de paraula s'emet els divendres, a les 20.30 hores, a La 2 de TVE a Catalunya
Elogiada i reconeguda de manera unànime tant pel públic com per la crítica, d'estil inclassificable que abasta des del jazz i el flamenc passant per les havaneres o els fados.
“Sé que algun dia això anirà de baixa, però ja fa temps que ho dic i de moment vaig fent“
El seu darrer treball 11 de novembre (el seu primer disc en solitari després d'haver col.laborat amb diversos artistes i haver format part del grup Las Migas) és un homenatge musical molt sentit i personal al seu pare, Cástor Pérez, cantant d'havaneres i mort prematurament ara fa dos anys.
Sílvia Pérez Cruz és una cantant empordanesa que s'ha convertit en una de les veus més imprescindibles de l'actual panorama musical.
“el que m'ha passat no ho visc com un fenomen perquè porto tota la vida cantant i he fet passos molt petits però constants“
Té una llarga trajectòria però de fa 4 anys ençà el seu nom destaca per damunt de molts altres, fins al punt que rep elogis de manera unànime per part del públic i de la crítica. "Sé que algun dia això anirà de baixa, però ja fa temps que ho dic i de moment vaig fent" explica respecte l'èxit que està tenint i el fet que només es parli bé d'ella.
Diu que no sent vertigen i de fet afegeix que "ja li he dit a la meva àvia que algun dia tindré una crítica dolenta però que no s'espanti que no passarà res".
Tampoc té la sensació que tot hagi anat massa ràpid "el que m'ha passat no ho visc com un fenomen perquè porto tota la vida cantant i he fet", afegeix, "passos molt petits però constants".
El que passa és que fa anys ningú sabia qui era i avui dia tothom identifica Sílvia Pérez Cruz, malgrat que ella digui que "no tant".
Cantar al pare mort
11 de novembre és el seu primer treball en solitari i el disc del què parla tothom. L'ha dedicat al seu pare Cástor Perez, cantant d'havaneres mort ara fa dos anys.
“Quan canto sobre sentiments tan profunds intento no pensar-hi perquè si no fan mal“
Com se li canta a un pare mort sense trencar-se o posar-se a plorar damunt l'escenari? "Quan canto sobre sentiments tan profunds intento no pensar-hi perquè si no fan mal".
“La manera de conversar amb el meu pare era cantant“
I ens confessa que ha plorat a l'escenari, sobretot en l'homenatge al seu pare a Calella de Palafrugell, quan feia uns mesos que havia mort "vaig aguantar fins a l'última estrofa".... "La manera de conversar amb el meu pare era cantant".
Influències familiars
La música ha estat sempre molt present a casa des de petita ja que tant el pare com la mare cantaven i van voler que les dues filles estudiessin dansa i música i desenvolupessin les seves aptituds artístiques. "La meva mare és la que m'ha influenciat més a nivell artístic i valoro molt la seva opinió".
“La meva mare és la que m'ha influenciat més a nivell artístic i valoro molt la seva opinió“
A casa dels Pérez Cruz s'ha escoltat música a tothora i la Sílvia confessa en broma que així com hi ha cases on la família s'asseu perquè s'ha de parlar, "a casa meva sèiem perquè s'havia de cantar" "cantant dic moltes coses que no he dit mai amb paraules"
“a casa meva sèiem perquè s'havia de cantar“
"Aquest disc està fet a foc lent, no sé si el podria repetir perquè té una ingenuïtat que no sé si podré tornar a tenir".
Confessa que li agrada que no la puguin classificar en un estil determinat, perquè vol aprendre cada dia coses noves i trobar la seva manera de cantar "no vull ser res més que especialista en fer cançons".
“Per composar és millor el desamor tractat amb amor“
I a l'hora de fer-les ho té clar "Per composar és millor el desamor tractat amb amor".
Tanta música cada dia i des de tant petita ens revela que a casa, la Sílvia, no n'escolta "A casa no escolto res, no necessito la música".
Connectar amb la gent
Sílvia Pérez Cruz ha trepitjat molt escenari, gran i petit, a casa i a fora.
“Estava cantant i veia que ho feia de manera correcte“
Ha fet un Liceu i un Sant Jordi, aquest darrer acompanyada d'una parella de luxe: Lluís Llach i Pep Guardiola en la gala per recaptar fons per lluitar contra la SIDA.
Ara acaba de venir de Madrid, on ha actuat al Price. "Estava cantant i veia que ho feia de manera correcte" però explica que "de cop i volta aconsegueixes una connexió molt forta i saps que mai més podràs tornar a cantar allò d'aquella manera".
“A mi em posa la pell de gallina la gent que fa la seva feina, siguin músics o no“
Madrid també va ser un èxit de públic i crítica, fins al punt que molts dels assistents marxaven plorant perquè tenien les emocions a flor de pell. "A mi em posa la pell de gallina la gent que fa la seva feina, siguin músics o no" i pel que fa a artistes consagrats confessa el seu amor per Caetano Veloso o Chavela Vargas.
Actuació a Gent de paraula
Així com cada setmana acomiadem el programa amb una cançó que té algun significat especial per al nostre convidat, en aquesta ocasió la música la posa Sílvia Pérez Cruz que ens interpreta en directe "Folegandros".
