Pugem al Cap dels Closos amb Pep Parés
- Parés ha estat actor i director de Teatre. Ha fet televisió...qui no recorda el Capità Enciam!
- El cim del Cap des Closos té 2.417 metres d’alçada. És a la Vall d’Aran
- Arribem desprès d’un extraordinari passeig amb trineu a Montgarri, el poble més alt de Catalunya
Pep Parés és una persona polifacètica. Ha estat actor i director de Teatre. Ha fet televisió...qui no recorda el Capità Enciam!. Ha estat president d’Amnistia Internacional a Catalunya i des del 1991 ha organitzat i dirigit La Pirena, una cursa amb trineus tirats per gossos que és coneguda arreu del món. 'Em dedico a inventar històries...això és i ha estat la meva vida'. I si, la seva vida està plena de històries, de molt bones històries que val la pena conèixer.
El cim del Cap des Closos té 2.417 metres d’alçada. És a la Vall d’Aran, molt a prop de l’estació d’esquí de Baqueira-Beret.
El capítol d’avui comença al Pla de Beret Un bon amic d’en Pep Parés, l’Andoni, ens ha cedit un trineu per arribar, per una pista nevada, fins a Montgarri on hi farem nit. El Pep ens parla de la personalitat diversa dels gossos que tiren del trineu i de la necessària compenetració amb el musher o persona que els dirigeix. Ens explica que un dels seus somnis, com a expressió de viure al màxim aquesta compenetració, era dormir sobre el trineu : 'Si... sempre havia somiat dormir sobre un trineu i ho vaig aconseguir al 1998 travessant un llac glaçat. Va ser una experiència única'.
El Pep i el Rogeli arriben desprès d’un extraordinari passeig amb trineu a Montgarri, el poble més alt de Catalunya, amb 1645 metres. L'any 2005, Montgarri només tenia 3 habitants censats, a causa del despoblament de la vila que es va produir entre el 1945 i el 1955 per les dificultats per a accedir al poble. És, segons senyalen les estadístiques, el poble més fred de tot l’Estat. Hi gela, diuen, 180 matins l’any.
A Montgarri hi ha un santuari del 1117, i al costat hi havia una rectoria i un hospital. Actualment, en el lloc de la rectoria hi ha un refugi, i també una borda que fa de restaurant. Dormirem en aquest refugi. Al Pep li fa il•lusió ensenyar-nos Montagarri: 'En les primeres edicions de La Pirena, quan passàvem per aquí, la rectoria era en runes. Ara ha estat reconstruïda i és aquest magnífic refugi'.
Al vespre, la flaire de la llenya que es va consumint a llar de foc atia la conversa. El Pep ens parla de l’època en la que va interpretar el capità Enciam: 'Encara crec que els petits canvis son poderosos. Si la gent ens poséssim d’acord en qüestions bàsiques i les poguéssim defensar...les coses canviaríem per be. Per exemple, l’estat del benestar que tant ens ha costat d’aixecar. Guardo el vestit del Capità Enciam. Em faria il•lusió ensenyar-lo als meus nets i explicar-lis el que va significar'. A l’hivern el millor amic és un abric. Fa fred quan sortim de matinada a fer el cim del Cap dels Closos. Tenim per davant 750 metres de desnivell. Les raquetes, i sobre tot el nostre guia, el Fidel ens ajudaran a arribar al cim.
Més endavant veiem el rastre d’un gran allau.'Vaig viure aquest allau. Va caure poc abans que hi passéssim amb la Pirena. Va obstruir tota la vall i fins hi tot un petit llac a la Noguera Pallaresa. Varem haver de tallar amb serres molts arbres per poder-hi passar'. El Pep ens explica tot això amb l’ admiració i el necessari respecte que una persona com ell sent per la natura.
A la carena dels Cap dels Closos s’hi produeix un fet ben curiós. Les gotes de pluja que van a parar al vessant est acaben a la Mediterrània a través de la Noguera Pallaresa. Les que cauen a la banda oest van cap a l’Atlàntic a través del Garona. Prova de com petites diferències generades en un punt inicial acaben comportant grans diferències al cap d’un temps.
Mirem muntanyes que ens envolten, entre elles l’Aneto, i això propicia una reflexió de Pep Parés sobre el Planeta. 'Les 3 erres del capità Enciam encara son vàlides: Reduir el consum, reutilitzar, reciclar...si tot el món consumís com nosaltres ens carregaríem 2 o 3 planetes.' També ens parla del paper que fa Amnistia Internacional, organització a la que pertany: 'A Amnistia Internacional judicialitzem la injustícia que hi ha al món. Demanen als governants que compleixin amb les lleis i els acords internacionals.'
Al cim del Cap dels Closos arriba al moment dels regals. El nostre al Pep: un llibre amb un centenar de fotos fetes al microscopi de flocs de neus. Cada floc és diferent a l’altre ,i segons la hipòtesi del llibre, l’aigua és capaç de notar els sentiments que l’envolten quan es glaça. En Pep Parés treu de la seva butxaca cinc pedretes. Fa prop de 3 anys va anar al camp base de l’Everest amb el seu fill. És per ell un record ple d’emoció que vol compartir amb nosaltres amb aquestes cinc pedretes del camp base del cim més alt de la Terra. Moltes gràcies Pep, per tot i en nom de tots!
