Gerard Quintana al Comabona
- Pugem amb en Gerard Quintana a un dels cims de la Serra del cadí: el Comabona
- La Serra del Cadí, separa les comarques del Berguedà i la Cerdanya
- 'No soc budista, però comparteixo la filosofia d’aquesta religió' ens diu emn Gerard
En aquest capítol de CIMS, pujarem amb en Gerard Quintana a un dels cims de la Serra del cadí: el Comabona. El Gerard Quintana és conegut per haver estat durant anys el cantant del conjunt de rock, Sopa de Cabra. Ell però, diu que se sent escriptor més que músic. Fa poc ha publicat el seu primer llibre, Més enllà de les estrelles, i en prepara dos més. Un dels seus projectes immediats és aconseguir posar en marxa L’Acadèmia Catalana de la Música.
Es defineix com un tastaolletes: 'Em dedico a mirar d’entendre el món per no quedar-m’hi esclavitzat. I ho faig a través de la música i també la paraula que és la eina que em va fer entrar a la música com a lletrista d’una banda que es deia Sopa de Cabra. I si em demaneu per un desig... m’agradaria veure sortir el sol demà '.
La Serra del Cadí, separa les comarques del Berguedà i la Cerdanya i un dels punts més alts és el Comabona de 2.548 metres. Nosaltres hi pujarem des del Nord, que és el vessant més espectacular. Des de Martinet de Cerdanya, després de passar per Montellà, agafem una pista de terra que, de poc més de 12 quilòmetres que ens deixa a tocar de Prat d’Aguiló, pels volts dels 2.000 metres d’altitud.
En Gerard fa temps que no ha anat a la muntanya. Des que portava pantalons curts. És evident que li tira més el mar. A vegades neda durant dues o tres hores seguides per la costa eivissenca: 'Les muntanyes som com presències...les muntanyes al mar son les onades que duren, res, un segon...i aquí son solides i permanents'. Només ens caldrà caminar cinc minuts per arribar al refugi César August Torras, de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), que és on farem nit.
El Cadí es un molt bon escenari per passar-ho bé caminant. Hi ha diverses rutes. El camí del Segadors va de Gósol a la Cerdanya. Aquest era el camí que seguien els segadors de Gósol, al peu del Pedraforca, per anar a segar a la Cerdanya. També hi trobem una bona part de la ruta dels Bons Homes, l’itinerari que van seguir el càtars quan van fugir de la persecució catòlica al sud-est de França. També hi ha la ruta Picasso... si, per l’antic refugi de Prat d’Aguiló va passar-hi Picasso per anar a agafar el tren a la Tour de Carol de camí cap a Paris. I finalment hi ha el recorregut dels Cavalls al Vent.
En Jordi, el guarda del refugi, ens explica que quan ells i els altres guardes dels refugis del Cadí, van tenir la idea de fer aquesta ruta van triar aquest nom en honor a les banderes tibetanes d’oració que es diuen així. La majoria dels guardes simpatitzen amb la filosofia budista d’entendre el món. També el Gerard: 'Tots som essers espirituals encara alguns s’hi giren d’esquena . No soc budista, però comparteixo la filosofia d’aquesta religió: no aferrar-se a les coses, no ser esclau del desig'.
El primer llibre del Gerard porta el títol Més enllà de les estrelles. Al vespre sortim a donar una ullada a les constel•lacions de l’hivern i a la lluna que és en quart creixent. 'Les estrelles ens dimensionen. Podem acabar pensant que som gegants..però quan ens referenciem amb elles veiem que la dimensió pot canviar molt. Cada dia m’aixeco d’hora i veig sortir el sol. Tenim una relació ancestral amb els astres. Els hem deïficat, posat nom i donat significats...'
Amb una tablet al refugi recordem el Gerard cantant dels Sopa de Cabra en els seus inicis. Li ensenyem una actuació enregistrada als estudis de TVE a Sant Cugat. L’actuació va ser molt atacada per alguns sector conservadors de l’època : 'La cançó es va recuperar del programa Plàstic, a on va sortir originalment i es va emetre en horari infantil. Em van dir de tot: soez, grosero, inpresentable...jo m’ho vaig passar molt bé. Si ara pogués parlar amb aquell jove Gerard de fa 25 anys li diria...aprofita xaval, no en desaprofitis ni una!'. De matinada, amb l'estel de l'alba, el nostre guia Fidel Casablancas ha vingut a trobar-nos al refugi.
Des del refugi de Prat d'Aguiló anirem cap el pas dels Gosolans i des d’allà carenant arribarem al Comabona. Les carenes de les muntanyes sempre han estat una bona excusa per marcar unes fronteres que mai no es veuen enlloc. 'La línea de la muntanya, l’horitzó... és la utopia. Eduardo Galeano diu que si m’hi apropo deu passes, la línia de l’horitzó també s’allunyarà deu passes. I a les hores per què serveix la utopia? ...per caminar'.
Al cim tenim preparat el nostre regal pel Gerard. La darrera edició de A la carretera (On the road, en anglès), un conegut llibre de Jack Kerouac. Va ser escrit l'abril de 1951 i publicat per primera vegada l'any 1957. Diuen del llibre que és la biblia del hippies.' És un llibre que em va ajudar a trobar el meu lloc al món que no és altre que el punt de no haver arribat mai'. El Gerad té un regal per nosaltres. És un cargol de mar. Diu que aquest regal dimensiona la nostre pujada al Comabona. Totes les muntanyes, explica, es mesuren en relació al nivell del mar.
Baixem. El Gerard a les seves piulades, al Twitter sempre demana llum pels altres. Llum també pel Gerard!
