Manel Pousa, més conegut com el Pare Manel: "El 'porta't bé que aniràs al cel' és una trampa"
- Viu dedicat als més desfavorits, als marginats, a aquells a qui la societat exclou
- Treballa a través de la Fundació que porta el seu nom "Fundació Pare Manel"
- Sovint predica amb missatges molt allunyats de la doctrina catòlica
- El món de la cultura organitza una gala benèfica per a la seva fundació
- Cristina Puig entrevista el Pare Manel divendres, 25 de gener, a La 2 de TVE
CRISTINA PUIG
Gent de paraula
Gent de paraula és un programa d'entrevistes personals, dirigit i presentat per Cristina Puig.
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
El programa defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
Gent de paraula s'emet els divendres, a les 20.30 hores, a La 2 de TVE a Catalunya
Manel Pousa, més conegut com el Pare Manel, és un home que viu dedicat als més desfavorits, als marginats, a aquells a qui la societat exclou.
“vestir de capellà dóna poder, allunya i a mi aquesta distància no m'agrada“
És un capellà peculiar, que vesteix sense sotana "vestir de capellà dóna poder, allunya i a mi aquesta distància no m'agrada", encara que de seguida s'afanya a dir que té un respecte absolut pels capellans i monges que si que van amb l'hàbit o la sotana. "m'agrada estar al mateix nivell de la gent amb qui tracto"
Un capellà que no ho sembla
“les meves relacions amb l'església són bones, malgrat el que s'hagi publicat“
Manel Pousa també és un capellà que diu què pensa, i allò que pensa no sempre està ben vist per part dels qui el manen, fins al punt que ha tingut algun conflicte amb l'arquebisbat de Barcelona "les meves relacions amb l'església són bones, malgrat el que s'hagi publicat" explica.
Tot bé arran del fet que quan es van publicar les seves memòries, va confessar que havia pagat l'avortament a una noia per evitar que ho fes sense condicions higièniques o seguretat. Malgrat que ell està en contra de l'avortament, aquest fet va estar a punt de costar-li que l'excomulguessi.
“les esglésies ja no les omplirem però tampoc ha de ser aquest l'objectiu sinó practicar la justícia“
No obstant té clar que dins l'església sempre ha viscut i treballat en total llibertat i nega sentir-se més vigilat per tot el que va passar.
Respecte de si hi ha o no manca de vocació religiosa, el pare Manel creu que "les esglésies ja no les omplirem però tampoc ha de ser aquest l'objectiu sinó practicar la justícia".
De Granada a Barcelona. D'arquitectura al seminari
“crec que per a un capellà és molt important una preparació acadèmica“
Tot i que els pares són catalans, Manel Pousa va néixer a Granada perquè la família s'hi va traslladar durant un temps per treballar-hi. "Dels 6 germans sóc l'únic que s'ha fet capellà" explica i també recorda que quan ho va fer saber a casa els pares sempre van ser molt respectuosos amb la seva decisió tot i que el pare sempre li va dir que havia d'acabar la carrera "crec que per a un capellà és molt important una preparació acadèmica".
“vaig veure que faria més servei fent de capellà que d'arquitecte“
Manel Pousa volia ser arquitecte però ho va abandonar perquè diu que no dibuixava gens bé i tot això va coincidir en un moment en que es relacionava també amb gent que feien cursets de cristiandat i que vivien, explica, la fe en total llibertat "vaig veure que faria més servei fent de capellà que d'arquitecte".
Flavià, Rubianes & Company
“Amb el Flavià ens vam conèixer als Maristes, ell va fer Dret, jo Arquitectura i tots dos vam decidir anar al seminari“
L'actor Carles Flavià és un dels millors amics del pare Manel i un dels qui més el coneix afirma "Amb el Flavià ens vam conèixer als Maristes, ell va fer Dret, jo Arquitectura i tots dos vam decidir anar al seminari".
Entén que el seu amic Flavià decidís abandonar l'església i confessa que a ell no li ha passat mai pel cap encara que ha tingut els seus moments baixos.Amb el Pepe Rubianes la relació també venia de lluny "la meva amistat amb el Pepe (Rubianes) va ser força interessada ja que jo devia molts diners i ell em va ajudar".
“Guanya't el cel amb el pare Manel ha anat creixent poc a poc gràcies la poder de convocatòria que tenen els famosos“
El Flavià i el Rubianes van ser precisament els instigadors d'un dels actes de reconeixement a la figura del pare Manel més emblemàtiques i que se celebren cada any des d'en fa 16 per recaptar fons per a la seva Fundació.
És la gala "guanya't el cel amb el pare Manel" a la que cada any se sumen més personatges famosos per demanar que la gent col.labori "Guanya't el cel amb el pare Manel ha anat creixent poc a poc gràcies la poder de convocatòria que tenen els famosos".
Verdum, Roquetes i les presons
“Hem d'entendre que rehabilitar és molt més barat que ficar gent dins la presó“
Les primeres passes de Manel Pousa com a capellà van ser a l'església de Sant Josep Oriol de l'Eixample però on desenvolupa la seva tasca és als barris de Verdum, Trinitat i Roquetes i també a les presons. "Hem d'entendre que rehabilitar és molt més barat que ficar gent dins la presó" .
Diu Manel Pousa que la Fundació Pare Manel fa de pont i que la majoria de nois i joves que se n'han sortit avui ja no recorden el pare Manel ni tampoc l'assistenta social i que aquest és l'èxit "la vida de barri, la gent, són els qui rehabiliten, no el pare Manel" diu amb una certa falsa modèstia.
“No és cert que Déu permeti el mal perquè tindràs una vida millor, en això les religions han fet molt de mal“
Respecte a l'existència de Déu i el fet que permeti tantes injustícies socials, el pare Manel té clar que "No és cert que Déu permeti el mal perquè tindràs una vida millor, en això les religions han fet molt de mal" i té clar que el que Déu vol es que la gent pugui menjar, viure en pau i sense guerres però que "el porta't bé que aniràs al cel és una trampa".
