Dani "el Rojo": "El sistema no ajuda a la reinserció"
- Dani "el Rojo" és un ex delinquent i expolitoxicomen rehabilitat
- Entre els 70 i 90 va protagonitzar prop de 500 robatoris a bancs i joieries
- Va pagar-ho amb 14 anys a la presó, la majoria a la Model
- Ha complert condemna, és pare de família i fa d'acompayant de famosos
- es dedica a fer xerrades en presons explicant la seva pròpia experiència
- Amb ell repassem els motius que el van portar a decarrilar-se
- Cristina Puig entrevista Dani"el Rojo" divendres, a les 20.30 hores, en La 2
CRISTINA PUIG
Gent de paraula
Gent de paraula és un programa d'entrevistes personals, dirigit i presentat per Cristina Puig.
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
El programa defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
Gent de paraula s'emet els divendres, a les 20.30 hores, a La 2 de TVE a Catalunya
Ho diu un home que ha passat 14 anys de la seva vida a la presó Model, condemnat per diversos robatoris a bancs i joieries i que ha estat enganxat a tota mena de drogues durant 25 anys.
Ara no beu, no fuma i no es droga. Treballa d'assistent de cantants i futbolistes famosos, és pare de bessons, i fa xerrades a les presons per ajudar a d'altres com ell. És Dani el Rojo. Un exemple de reinserció que ha viscut la part més fosca de la vida.
“el sistema no ajuda a la reinserció“
Ell se n'ha sortit però afirma que " el sistema no ajuda a la reinserció. Em donen la llibertat però d'entrada em diuen que dec 900 milions a hisenda per tot el que he robat. I jo no els tinc perquè me'ls he ficat per la vena. Llavors quina mena de treball haig d'agafar per pagar aquests diners?"
La Barcelona underground dels anys 70
Dani el Rojo es va educar als millors col.legis de Barcelona, "però a la pubertat, el fet de sentir-te mediocre perquè tot t'ho paguen els pares, et torna rebel". Una rebel.lió que situem en aquells anys que segueixen a la mort de Franco: "va ser una obertura total i molts joves de la meva generació vam provar les drogues que van fer molt mal", diu el Rojo.
“molts joves de la meva generació vam provar les drogues que van fer molt mal“
Afirma que als 80 tots jugaven a aprofitar-se de les lleis que no estaven fetes. I com no hi havia lleis sobre el joc, es van ficar al joc. Així es passejava amb dos milions de les antigues pessetes a la butxaca i portava una vida de luxe. Això sí, sempre al límit i a l'altra banda de la legalitat.
Viure al món imaginari de les drogues
“Prenia 20 o 25 grams de coca, 5 o 10 de cavall, I no ets tu. Vius al món imaginari que et generen les drogues“
Les drogues el van portar a la delinqüència. O la delinqüència el va portar a les drogues. El cas és que robava per poder mantenir el ritme frenètic que li reclamava el consum d'estupefaents.
Va arribar a atracar més de mig miler de bancs i joieries. "Prenia 20 o 25 grams de coca, 5 o 10 de cavall, I no ets tu. Vius al món imaginari que et generen les drogues", confessa. També reconeix que NO sempre va saber que se'n podria sortir. Fins els 30 anys sempre va pensar que aquella seria sempre la seva vida.
“m'estimava molt poc la meva vida“
Que era la vida que ell volia: "I haig de dir que m'estimava molt poc la meva vida. A partir del moment que prens tantes drogues, cada vegada t'estimes menys".
L'herència franquista a les presons
Dani el Rojo va viure les presons dels anys 80, que encara arrossegaven l'herència del règim tancat dels anys de la dictadura.
“va ser deixar les drogues i deixar la delinqüència“
Eren temps en què no existien ni teràpies ni tractaments. Però afirma que no ho va passar malament quan el tancaven: "a la presó ho passa malament el tio que és innocent. Però quan t'agafen per un atracament i saps que n'has comès 100, doncs hi vas content".
Va ser una època d'entrades i sortides constants a la presó, d'intentar deixar les drogues…però sense resultat fins que va començar a canviar el sistema i va tenir el suport i ajut de terapeutes i educadors. Eren els anys 90 "i va ser deixar les drogues i deixar la delinqüència", recorda.
Els llibres com a "sortida" de la presó
“Em ficava dins del llibre i no em sentia pres. A la presó em vaig enganxar a la lectura“
Els llibres el van ajudar a fugir de la presó quan hi estava reclòs. "Em ficava dins del llibre i no em sentia pres. A la presó em vaig enganxar a la lectura".
Aquest és el missatge que intenta explicar als joves delinqüents als qui actualment fa xerrades. "Si els dius això a joves que mai no han llegit, potser els dóna per provar i agafar un llibre. I si no llegeixen molt bé potser també els dóna per anar a l'escola a aprendre".
Creu que la seva experiència pot servir de molt als joves enganxats a les drogues i condemnats a presó, perquè no és el mateix que ho expliqui "un tio amb 50 anys que ha sortit de 14 anys a la presó, de 25 anys de politoxicòman i que parla des de la veritat…"
Com explicar als fills el que ha estat el seu pare
Aquest home, que ha viscut sense por la cara més fosca de la vida, ara té por a explicar-li als seus fills: "no sé com ho faré, però haig de fer-ho. Han de saber qui és el seu pare, que vaig jugar amb tot".
“que no cometin els meus errors. Només amb això ja serà molt“
El problema, afirma, és que "no puc dir-los que no prenguin drogues perquè per mi les drogues no són dolentes. Els dolents són els que les utilitzen i com les utilitzen. I jo en vaig abusar d'elles".
Dani el Rojo conclou que amb els seus fills l'únic que espera és aconseguir ensenyar-los que "no cometin els meus errors. Només amb això ja serà molt".
