Enric Bayón: "Primer es dispara i després es pregunta"
- Enric Bayón, un fotògraf que des de fa 15 anys persegueix famosos
- És un dels professionals de referència a Espanya
- Al Gent de Paraula coneixem els "Secretos de un paparazzi", el seu últim llibre
- Un llibre que serveix per conèixer millor la seva professió
- Cristina Puig ha parlat amb Enric Bayón divendres 15 de febrer, a La 2
Gent de paraula
Gent de paraula és un programa d'entrevistes personals, dirigit i presentat per Cristina Puig.
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
El programa defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
Gent de paraula s'emet els divendres, a les 20.30 hores, a La 2 de TVE a Catalunya
És el que diu el manual d'un bon paparazzi. No hi ha lloc al dubte: "primer es dispara i després es pregunta. El que no pot ser és que pensant i pensant se't passi la foto del segle".
“ primer es dispara i després es pregunta. El que no pot ser és que pensant i pensant se't passi la foto del segle“
Ens ho explica Enric Bayón, un fotògraf que des de fa 15 anys persegueix famosos i que es defineix com a una mena d'espia que a estones fa d'aventurer intrèpid i reporter.
Al Gent de Paraula coneixem els "Secretos de un paparazzi", el seu últim llibre. Un llibre que serveix per conèixer millor la seva professió i on explica també les tècniques bàsiques per arribar a ser un bon paparazzi.
És un dels professionals de referència a Espanya que parla del seu gremi com l'anti gremi "és impossible que els paparazzi ens posem d'acord ni per anar a dinar. Hi ha bon rotllo però som molt diferents".
Del periodisme de guerra a la premsa rosa
Abans de començar a treballar en aquest món, s'havia plantejat fer periodisme de guerra.
“ Em van dir: Si t'agrada molt, per poc que cobris, no marxaràs. I si no t'agrada, per molt que cobris, no duraràs“
Però un estiu de fa 15 anys li van suggerir que provés aquesta feina. "Em van dir: Si t'agrada molt, per poc que cobris, no marxaràs. I si no t'agrada, per molt que cobris, no duraràs".
I resulta que li va agradar i tot i l'estrès que envolta la seva feina, li ha donat molt "gràcies a aquesta feina he pogut conèixer la dona de la meva vida"
La televisió distorsiona la realitat
Autor del famós "piquetón", aquest paparazzi fa la radiografia d'una professió que tampoc ha pogut evitar la crisi. "La crisi ha fet molt mal, les revistes no es venen tant i alguns empresaris han baixat el preu i apreten a agències petites com nosaltres".
“ La gent té més en compte el que diu la televisió que el que diu un jutge“
També hi veu un problema afegit: que la gent d'aquest ofici s'informa a través de la televisió a la qual acusa de distorsionar la realitat. "La gent té més en compte el que diu la televisió que el que diu un jutge".
Posa com a exemple el cas de la mort de Lady Di en què per contra a tot el que es va dir, finalment va quedar demostrat que els paparazzi no van tenir res a veure.
Diferències amb la premsa anglosaxona
“ A Anglaterra els fotògrafs obren la porta del cotxe d'un famós per fer una foto de la seva roba interior. Això aquí és impensable. “
Enric Bayón defensa una professió moltes vegades menystinguda i marca les diferències amb els paparazzis anglosaxons.
Fora d'Espanya, explica, la premsa és més groga. Aquí, en canvi, la premsa és més rosa.
Ho il•lustra amb un exemple molt gràfic: "A Anglaterra els fotògrafs obren la porta del cotxe d'un famós per fer una foto de la seva roba interior. Això aquí és impensable. És una altra mentalitat".
Justificar la persecució d'un personatge popular
“ La llei permet fer fotos en llocs públics a personatges públics. Jo porto 15 anys de professió i no tinc cap denúncia“
Quan li preguntem com es pot justificar la persecució d'un personatge popular, la seva resposta és clara i contundent. Ho justifica la llei: "La llei permet fer fotos en llocs públics a personatges públics. Jo porto 15 anys de professió i no tinc cap denúncia".
Una llei que marca els límits, però una llei que també és interpretable. Posa com a exemple el cas de Belén Esteban que ha denunciat en alguna ocasió a paparazzis.
Tot i que els fotògrafs han fregat la il•legalitat a l'hora de fer les fotos, el jutge ha considerat finalment que com ella ha negociat amb la seva vida privada durant temps, no té dret a queixar-se perquè ara envaeixin la seva intimitat.
“ Hi ha sentències que donen la raó al famós perquè no ha volgut entrar en aquest negoci“
També pot passar tot el contrari. Que el personatge sigui "caçat" en un lloc públic, però mai ha venut cap foto ni cap exclusiva. "Hi ha sentències que donen la raó al famós perquè no ha volgut entrar en aquest negoci".
Fotos compromeses i personatges intocables
Enric Bayón reconeix que pel camí s'han quedat algunes fotos de famosos en situacions molt compromeses i il•legals.
“ on anem amb això? A destrossar la vida d'una persona?“
No per la seva feina sinó pel que estava fent la persona en qüestió i en les que Bayón es pregunta "on anem amb això? A destrossar la vida d'una persona?" i conclou "no entro a jutjar si un famós s'ho mereix o no. Al final arribes a la conclusió que no em ve de gust treure aquesta feina a la llum".
“ Saps que hi ha fotos que mai te les comprarà cap revista“
Un altre tema són les fotos de personatges "intocables". Que n'hi ha i en són uns quants. "Saps que hi ha fotos que mai te les comprarà cap revista.". No diu noms. Però no cal. "Són personatges relacionats amb el món de les finances i els partits polítics".
