Montserrat Carulla, actriu: "La vida és una gran estafada"
- Montserrat Carulla, "actriu, catalana i independentista"
- És una de les actrius més importants d'aquest país
- Guardonada recentment amb el Premi Gaudí d'Honor
- Porta més de 50 anys damunt dels escenaris
- Acaba de publicar les seves memòries "El record és un pont al passat"
- Repassem la seva carrera i la seva vida personal
Gent de paraula
Gent de paraula és un programa d'entrevistes personals, dirigit i presentat per Cristina Puig.
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
El programa defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
Gent de paraula s'emet els divendres, a les 20.30 hores, a La 2 de TVE a Catalunya
Ho diu una gran dama de l'escena catalana que celebra 50 anys damunt d'un escenari.
“ cal mirar endavant i mirar de seguir el camí que et queda amb certa dignitat“
Amb 82 anys, l'actriu Montserrat Carulla afronta el futur "amb calma" i sense mirar enrere perquè el temps que ha passat, ja és passat "cal mirar endavant i mirar de seguir el camí que et queda amb certa dignitat".
A Carulla els anys li han passat molt ràpid, massa. "La vida és una gran estafada. Naixem, creixem, estudiem, treballem, ens casem, tenim fills i, de sobte ens diuen que això s'ha acabat"
Una dona compromesa
“ La vida és una gran estafada. Naixem, creixem, estudiem, treballem, ens casem, tenim fills i, de sobte ens diuen que això s'ha acabat“
Així és com es presenta una de les millors actrius del nostre país: Montserrat Carulla.
Una dona compromesa amb les seves idees, amb la seva terra i amb la seva llengua. "Sóc actriu, catalana i independentista. Però és un independentisme que no va en contra de ningú perquè jo respecto i admiro la cultura espanyola. Vull que siguin amics meus, però respectant la meva llibertat".
Montserrat Carulla té una carrera de més de 50 anys sobre els escenaris. I durant tot aquest temps ha recollit molts reconeixements. El darrer: el Gaudí d'Honor.
“ per mi els companys són la meva família“
Un premi que li ha fet especial il•lusió perquè li han donat els companys de professió, "i per mi els companys són la meva família", afirma.
A l'acte d'entrega d'aquesta distinció es va mostrar serena, però ens confessa que estava nerviosa i emocionada i va lluitar per no plorar. "No m'agrada que em vegin plorar en públic", confessa.
Però hi ha coses que l'emocionen fins aquest extrem, com el poema "La campana de Sant Honorat" de Josep Maria de Segarra. Cada vegada que el llegeix, sigui on sigui, acaba plorant.
40 anys "castigada" sense fer cinema a Espanya
Al llarg de la seva vida, que ara recull en les seves memòries "El record és un pont al passat", les ha vistes de tots colors.
“ em van dir que em posarien una fitxa al Sindicat Vertical i que mai més faria cinema a Espanya“
En l'àmbit professional va estar 40 anys sense poder fer cinema Espanya, "castigada" per no anar a rodar un plànol de la pel•lícula Surcos que va decidir no fer per no perdre un càrrec important que tenia a Barcelona: "em van dir que em posarien una fitxa al Sindicat Vertical i que mai més faria cinema a Espanya"
“ quan la Pilar Miró va veure que jo no m'havia operat, em va donar el paper“
Passat aquest temps, Pilar Miró la va "rescatar" de l'oblit espanyol gràcies a les seves arrugues: "era una època en què totes les actrius de 40 anys s'operaven. I totes quedaven amb la mateixa cara. Així que quan la Pilar Miró va veure que jo no m'havia operat, em va donar el paper".
Comparteix les queixes d'altres actrius que a partir de certa edat no hi ha papers per a les dones, però que això als homes no els passa.
“ es va morint la competència i vas tenint feina. S'ha de tenir paciència amb tot“
Amb tot, explica divertida que quan es passa determinada edat, com la seva, "es va morint la competència i vas tenint feina. S'ha de tenir paciència amb tot".
A Montserrat Carulla li canvia el gest, però, quan recorda que durant 40 anys va estar vetada a Espanya.
“ M'acaben de passat per davant 40 anys, en els que no he pogut fer el que m'agrada, fer cinema“
Explica que el primer dia de rodatge amb la Pilar Miró es va quedar bloquejada. I quan la directora li va preguntar que li passava se'n va adonar de la realitat: "M'acaben de passat per davant 40 anys, els millors de la meva vida segurament, en els que no he pogut fer el que m'agrada, fer cinema"
Memòries sense rancor
“ a la vida també m'he equivocat“
L'actriu catalana matisa que ha escrit unes memòries sense rancor, tot i que en podria tenir, "però tinc molta facilitat per oblidar-me d'allò dolent. No vull posar a la picota a ningú perquè tots en equivoquem. I jo a la vida també m'he equivocat".
Montserrat Carulla també repassa els homes de la seva vida. El Felipe que no la va fer del tot feliç però a qui no li guarda cap rancor perquè li va donar els 4 fills que té, i el Manuel a qui dedica grans paraules: "ha estat la llum de la meva vida".
Poc reconeixement als artistes del nostre país
Recordem a la desapareguda Anna Lizaran, que en el seu dia ens va reconèixer que el teatre l'havia fet millor persona. Montserrat Carulla afirma que a ella el teatre li ha donat una gran confiança i seguretat.
“ han desaparegut figures meravelloses que ningú recorda. A França, en canvi, mantenen viu el record dels seus actors i l'agraïment. Aquí no és així“
Confessa que hi ha un abans i un després a partir de complir els 40 anys, i a partir del moment en què es va separar "en una època molt dura i on estava molt mal vist".
Per Carulla convindria reflexionar sobre el tracte que donem als nostres artistes.
Creu que s'estima i reconeix poc als artistes del nostre país: "han desaparegut figures meravelloses que ningú recorda. A França, en canvi, mantenen viu el record dels seus actors i l'agraïment. Aquí no és així", lamenta.
