Anna Tarrés al Bony de la Redona

• El seu repte consisteix en pujar al Bony de la Redona de 2626 metres, un cim de la Vall de Boí
• L’Anna es mulla amb la seva polèmica sortida de la selecció de natació sincronitzada
• 'Sóc una persona incòmoda que he aplicat el meu mètode. Moltes de les coses s’han tret de context'

Cims - Anna Tarrés puja al Bony de la Redona

Anna Tarrés la màxima responsable de la selecció espanyola de natació sincronitzada fins el 2012, ha decidit tirar-se a la piscina amb CIMS. El seu repte consistirà en pujar al Bony de la Redona de 2626 metres, un cim de la Vall de Boí, a la comarca de l’Alta Ribagorça. Pujar una muntanya, diu l’Anna “és una nova manera de fer camí. Espero trobar d’alt de tot una gran sensació de llibertat que em procuri una ment més oberta”.

El setembre de l’any passat, la Federació va anunciar-li que no li renovaria el contracte malgrat haver guanyat dues medalles als Jocs Olímpics de Londres un mes abans. Més tard, 15 nedadores de sincronitzada van signar una carta en la que denunciaven les tècniques emprades per Anna Tarrés. Altres veus van sortir en defensa de la seva feina al capdavant de l’equip espanyol.

Anem amb l’Anna Tarrés fins el Pont de Suert , la porta d'entrada de la Vall de Boí. El poble compta amb una piscina coberta que té aigua calenta gràcies a la llenya dels boscos de la zona. Un sistema enginyós d’estalvi. En aquesta piscina l’Anna farà un entrenament als membres de l’equip de CIMS.

No cada dia podem tenir una xerrada davant del que la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat. Avui ens podem permetre aquest luxe amb l’Anna Tarrés amb el romànic de Taüll com a teló de fons. Plegats ens mirarem un video que es diu “Equip petit”, de Roger Gómez i Dani Resines. És el relat d'un equip de futbol, infantil que mai ha marcat un gol però que s’ho passa bé jugant al futbol. “Veig en aquest vídeo treball en equip, il•lusió i esperança. Això també ho trobes a l’esport d’elit...però l’esport d’elit és molt diferent. És una feina molt dura amb reptes que s’han d’assumir si vols ser en l’alta competició i que no tothom està preparat per assumir”.

Al vespre, és el moment de parlar sense embuts: l’Anna es mulla amb la seva polèmica sortida de l’equip:”Soc una persona incòmoda que durant molts anys he aplicat el meu mètode. Moltes de les coses que s’han dit s’han tret de context...encara que reconec que a vegades, cal sacsejar una mica la persona que tens davant per treure-li el màxim rendiment però mai no he maltractat ningú”.

L’endemà al matí és hora de fer via cap al cim. La Vall de Boí s’ha enfarinat amb la neu que ha caigut durant la nit. Per Pujar al Bony de la Redona l’equip de Cims sortirà des de l'estació d'esquí de Boí-Taull. Seran més de 600 metres de desnivell amb una meteorologia més aviat adversa.

L’Anna, que sempre ha destacat pel seu caràcter innovador en la natació sincronitzada, ens parla del que significa ser un referent. “Veure que altres equips agafen les teves idees i les traslladen a la seva coreografia... és un plaer. A vegades les noies s’enfadaven i jo els deia sempre que no ho fessin. Nosaltres també hem copiat. Hem mirat com ho feien les russes i hem aprofitat coses seves i les hem incorporat al nostre estil”.

L’expedició al Bony de la Redona es converteix en una processó. El fred, el vent i la neu fa estona que sumen punts a la dificultat de l’exercici. I la boira impedeix veure el cim. Avui l’Anna està rebent un entrenament dur i exigent, però no perd el somriure:”...quin regal!, Això és millor que una atracció del Tibidabo”. Al cap i a la fi l’exigència forma part de la vida d’un esportista d’elit.

Finalment...el cim del Bony de la Redona. Objectiu aconseguit i medalla d’or per equips. El nostre regal, una ceràmica d’una escaladora de César Villegas, el seu entrenador de tota la vida. El regal de l’Anna...un de les medalles guanyades al llarg de la seva trajectòria...per què no sigui dit!!!.