L'alpinista Edurne a la Vall d'Aran
- Ens hem trobat amb la nevada més contundent dels darrers 15 anys
- Serà el primer programa de CIMS en que no farem un cim
- Si la muntanya no vol...ja pots tenir al teu costat una bona alpinista que no pujaràs
Edurne Pasabán és una alpinista basca coneguda arreu per haver estat la primera dona en escalar les 14 muntanyes amb més de vuit mil metres. La major part de les seves ascensions han estat recollides pel programa de TVE Al filo de lo imposible i així l’Edurne ha esdevingut una alpinista mediàtica i cèlebre. Ha viscut durant molts anys a Catalunya i és una enamorada de la Vall d’Aran. Entén perfectament el català i, fins i tot el parla una mica.
Havíem convidat l’Edurne a pujar un cim a la Vall d’Aran, però ens hem trobat amb la nevada més contundent dels darrers 15 anys. Paradoxalment, serà el primer programa de CIMS en que no farem un cim. Si la muntanya no vol...ja pots tenir al teu costat una bona alpinista que no pujaràs! “Un alpinista es bueno cuando realmente sabe darse la vuelta” diu l’Edurne, ”y no es fácil...has trabajado mucho para llegar allí pero hay que tener valor para decir… me doy la vuelta!”.
Però no deixarem passar l’oportunitat de fer una bona excursió amb l’Edurne recorrent el camí ral des de Salardú fins Bagergue, el poble més alt de la comarca aranesa. Anem coneixent a l’Edurne una mica més. “De mí me gustaría cambiar muchas cosas… sobre todo el pronto que tengo, la mala leche que tengo.” És una dona amb caràcter, vaja.
L’Edurne va començar de molt jove i ha arribat a on ha arribat perquè ha estat capaç de reconèixer els seus límits: “He intentado toda mi vida saber donde estaban mis limites. Si en muchas montañas he subido por la vía normal es porque, sencillamente, he subido por donde he podido.Hay que ser humilde parar saber hasta dónde podemos llegar.”
Pujant pel bosc nevat L’Edurne, frueix de la passejada com una nena petita: “¡Que guay! llevo una vida un poco estresante últimamente....y con solo un día en la montaña te reanimas de una forma fantástica. Mucha gente, si conociera la montaña e hiciera este paseo... fliparía”.
Mostrem a l’Edurne un video d’una sessió de fotos per la revista Vogue on l’alpinista es va transformar per un dia en model. Una faceta sorprenent de l’alpinista basca.“La gente piensa, cuando te identifican con un deporte tan masculino, que se encontrarán con una chica super “machoman” y poco femenina, pero siempre se puede guardar el glamour de alguna manera.”
Al capvespre, de tornada a Salardú, visitem el Pyren Museu, el museu del pirineisme, instal•lat al Refugi Rosta, l’edifici d’hostaleria més antic de la Vall d’Aran. Tot parlant de les primeres conquestes de vuitmils dels anys cinquanta, l’Edurne ens explica com van ser les seves congelacions als peus. “Cuando se te congela un dedo....se te quema. Queda necrosado, el cuerpo lo rechaza y se pudre. A mí me faltan dos dedos de los pies. Cuando te amputan... el mismo dedo tiene que formar su propio muñón y los días que aún lo tienes abierto duele muchísimo”.
L’endemà encara neva més i les condicions per intentar fer un cim encara son pitjors. Així doncs, improvisem una activitat i ens proposem muntar un petit camp base sobre la neu. Tot preparant el terreny i plantant la tenda, l’Edurne ens explica com és de complicat fer tot això en una muntanya de gran alçada. I després, toca fer allò que ocupa moltes hores als alpinistes als camps d’alçada: agafar neu i fondre-la amb un fogonet, per obtenir aigua per beure o per cuinar.
Tot fent un té, L’Edurne ens parla dels moments duríssims que li ha tocat viure a muntanya. “Normalmente una cosa de la que no se habla mucho es sobre la muerte y qué hacer cuando alguien desaparece o cuando alguien muere...es el día a día, pero es un tema tabú. No hablamos sobre ello. Muchos de mis amigos han muerto practicando el alpinismo. Pero yo los tengo presentes. Como si todavía estuvieran ahí. Son los primeros a los que pido ayuda cuando no puedo más en la montaña”.
Aquest cop no farem cim, però no trencarem amb la nostre tradició dels regals. Deixem l’Edurne bocabadada: li donem un petit cocodril de peluix que és el que l’ha acompanyat a tots els cims de més de vuit mil metres com si fos un talismà : “...pero de donde habéis sacado esto? Cómo es possible?”. Ella ens obsequia amb un buff que l’ha acompanyat també en les seves ascensions a l’Himàlaia.
Tot plegat, una lliçó de modèstia: no sempre es pot fer cim, però sempre es pot gaudir de la muntanya, d’una manera o altra!
