Tew Bunnag: "L'amplada d'una vida és més important que la seva llargada"
- Mestre de tai-chi. Nascut a Tailàndia, criat a Anglaterra i afincat a l’Empordà
- Va ser testimoni del tsunami de l’Índic del desembre de 2004
- Ha creat una ONG a Bangkok que acompanya nens malalts de Sida
- La proximitat amb la mort i amb gent malalta l’ha portat a fer conferències i xerrades sobre la mort, de la qual a Occident en parlem tan poc
- Cristina Puig va entrevistar Tew Bunnag divendres, 10 de maig, a La 2 de TVE
Gent de paraula
Gent de paraula és un programa d'entrevistes personals, dirigit i presentat per Cristina Puig.
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
El programa defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
Gent de paraula s'emet els divendres, a les 20.30 hores, a La 2 de TVE a Catalunya
Tew Bunnag, mestre de tai-chi, reparteix el seu temps entre Catalunya i Tailàndia, on treballa en la seva fundació que acull malalts en fase terminal, persones amb sida i infants dels barris marginals de Bangkok.
“La pèrdua i el dol és trist, però si canvies l'enfocament pot ser positiu“
Acompanya les persones que es troben al final de la seva vida per ajudar-los a morir, però també ajuda les famílies en la pèrdua. La seva filosofia és clara: "La pèrdua i el dol és trist, però si canvies l'enfocament pot ser positiu".
Reconeix que al món occidental és més difícil entendre-ho però defensa que "l'amplada d'una vida és més important que la seva llargada".
“l'amplada d'una vida és més important que la seva llargada“
Una idea en contra de l'opinió general que tothom creu que s'han de viure molts anys: "però quan treballes a pal•liatius veus que som molt més fràgils del que ens pensem i la mort pot passar en qualsevol moment".
Per Bunnag no importen els anys sinó la "qualitat i els moments que has viscut de veritat". Un senyal inequívoc que "has estat viu".
La mort no està integrada a la cultura occidental
“la mort està marginada com a tema, ningú no en parla“
Tew Bunnag creu que a Occident la mort és encara un tema tabú i no està integrada com passa a d'altres cultures com ara al budisme: "la mort està marginada com a tema, ningú no en parla".
I afegeix que és vista com un fracàs mèdic i "cal canviar aquesta idea. És la preparació que falta a Occident".
“les coses no s'acaben quan algú mor perquè si creus que la mort és el final de tot no hi ha manera de preparar-se“
Al seu últim llibre El temps del lotus, intenta ajudar en aquest sentit.
Reconeix que perdre algú no és un tema fàcil, no hi ha estratègies ni tècniques adequades per superar-ho, però sí "preparació".
Això sí, s'ha de creure que "les coses no s'acaben quan algú mor perquè si creus que la mort és el final de tot no hi ha manera de preparar-se", matisa.
Parlar ajuda a perdre la por
“Hi ha maneres de viure la por. Si la reprimim, creix“
Bunnag també ens dóna alguns consells per superar la por, una sensació implícita en l'ésser humà: "Hi ha maneres de viure la por. Si la reprimim, creix", però si en canvi pot respirar, "si la deixem sortir, reconeixem de què tenim por exactament, les coses canvien".
Afegeix que no segueix la doctrina del budisme fil per randa sinó que ha adaptat el llenguatge perquè sigui "universal".
Per Bunnag, el millor del budisme és el treball sobre la consciència, la meditació, tot i que ell prefereix anomenar-la "pausa de silenci" perquè reconeix que aquí a Occident, la paraula meditació provoca resistència a la gent.
Un tsunami que no es pot oblidar
Ell prefereix anomenar-lo "sincronització dels elements", i no pas destí o fortuna.
Però el cas és que sigui una cosa o una altra, va poder esquivar el tsunami que va arrasar el seu país el 2004 perquè ell hauria d'haver estat a la zona afectada.
“va ser tan fort, tan traumatitzant que no s'oblidarà mai“
Després de la tragèdia va acompanyar la gent que ho havia perdut tot.
La gent que se'n va sortir continua la seva vida, però "va ser tan fort, tan traumatitzant que no s'oblidarà mai".
Un amic periodista, que ha viscut diferents guerres li comentava que mai no havia vist res igual, perquè no hi ha res pitjor que "perdre en segons a tota la família", remarca.
El tai chi com a eina de salut física i psicològica
Bunnag va aterrar a Catalunya després de conèixer uns catalans a Anglaterra que li van explicar que aquí no hi havia mestres de tai chi.
“és clau perquè ajuda la consciència“
Una eina per mantenir la salut, no només física, sinó psicològica: "és clau perquè ajuda la consciència".
Diu que a Occident l'espiritualitat és molt viva. I té una teoria.
Perquè els occidentals facin tai chi primer han hagut de pensar "per què vull fer això, que és aliè a la meva cultura?". I en aquesta intenció hi ha un desenvolupament, una obertura de ment, conclou.
