El doctor Pere Barri: "Amb la primera 'in vitro' es va obrir un camí que encara no té final"
- Director dels serveis de Ginecologia, Obstetrícia i Reproducció de l'Institut Universitari Dexeus i president de la Fundació Salut de la Dona
- Va formar part de l'equip del naixement de la primera "nena proveta" a Espanya
- Amb ell repassem els avenços en matèria de fertilitat i reproducció
- També dels riscos de retardar la maternitat, la congelació d'òvuls
- Cristina Puig va entrevistar Pere Barri divendres, 7 de juny, a La 2
Gent de paraula
Gent de paraula és un programa d'entrevistes personals, dirigit i presentat per Cristina Puig.
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
El programa defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
Gent de paraula s'emet els divendres, a les 20.30 hores, a La 2 de TVE a Catalunya
L'any 1984 naixia a Barcelona Victòria Anna, la primera nena in vitro a Espanya.
L'equip mèdic que va aconseguir aquesta fita estava liderat pel doctor Pere Barri, actualment director de Salut de la Dona a la clínica Dexeus.
“els sentiments i tot el que vam viure en aquells moments encara estan molt presents“
Han passat quasi 30 anys, però pel doctor Barri "els sentiments i tot el que vam viure en aquells moments encara estan molt presents".
Eren temps en què al món només hi havia 5 equips que treballaven en la investigació de la reproducció assistida, "i vam demostrar que aquí també ho podíem fer", tot i que reconeix que van tenir una punta de sort després de provar-ho amb una vintena de dones.
Segons el doctor Barri, no eren conscients del camí que s'obria amb la primera fecundació in vitro, perquè ni ara mateix "sabem el final que pot tenir. Encara ens sorprèn perquè la natura va d'una manera o altra".
Ara, les coses han canviat molt: hi ha més de 4 milions de nens al món nascuts per una in vitro. Abans la gent se'n amagava. Al nostre país, un 2% dels naixements són per aquesta tècnica de reproducció i ningú se'n amaga.
Una oportunitat per tractar un problema
Davant les crítiques que es fan des de l'església en contra de la reproducció assistida, el doctor Barri es confessa catòlic i metge. I no hi veu incompatibilitats: "les tècniques de reproducció no són un artifici, sinó una oportunitat per tractar un problema".
“les tècniques de reproducció no són un artifici, sinó una oportunitat per tractar un problema“
Aquest especialista destaca la il.lusió que genera incorporar les noves tècniques de reproducció amb la curiositat mèdica i científica en una feina en què "no és la recerca per la recerca, sinó que al darrera hi ha una pacient que persegueix un somni".
L'edat també marca en els homes
També recorda que hi ha un rellotge biològic inqüestionable però que els últims anys s'ha estès la creença que aplicant aquesta tècnica es pot ser mare quan la dona ho decideixi.
“no és la recerca per la recerca, sinó que al darrera hi ha una pacient que persegueix un somni“
I no és així. Quan la dona passa dels 35 anys, les possibilitats que l'embaràs arribi a terme comencen a baixar, i als 40 "cauen en picat. Per molt que hem avançat, s'ha de ser conscient que a partir d'aquesta edat no pot funcionar", remarca.
També puntualitza que l'edat de l'home també marca, no tant com la de la dona, "però té el seu pes".
Una llei de reproducció capdavantera
El doctor Barri parla de la llei de reproducció assistida que hi ha a Espanya com a capdavantera en el seu moment i que "continua sent molt actual".
El retard de la maternitat, cada cop més habitual, ha provocat un augment de la utilització de donants d'òvuls i d'esperma. I, en aquest sentit apunta que hi ha molt de control.
Hi ha un registre de donants i quan s'han tingut més de sis nascuts per un mateix donant, sigui home o dona, se'l rebutja.
Quatre generacions de metges al Montseny
Pere Barri pertany a una família de metges, quatre generacions de ginecòlegs, avi, pare, ell mateix i després el seu fill.
Tot i que ell no sempre s'hi va voler dedicar. Va ser a partir de la suggerència del seu pare de conèixer el doctor Josep Maria Dexeus quan va entrar-hi d'intern.
Havia començat la carrera amb 17 anys, amb 19 anys va assistir el seu primer part. Recorda amb un somriure quan la pacient l'anomenava doctor "i jo pensava, si sabés que encara sóc estudiant".
Amb 21 anys va acabar els estudis. Una formació meteòrica que no ha parat mai per una feina que confessa encara li il.lusiona.
