Joana Bonet: "Vivim en una societat hiper comunicada però alhora més sola que mai"
- Després de 16 anys com a directora de la revista Marie Claire, la van acomiadar
- D'aquella experiència vital n'ha sortit un llibre "Generación paréntesis"
- Un assaig que serveix per fer una radiografia del moment actual en què vivim
- Ara és directora gerent de PRISA revistas y escriu una columna a La Vanguardia
- Cristina Puig va entrevistar Joana Bonet aquest divendres, 14 de juny, a La 2
Gent de paraula
Gent de paraula és un programa d'entrevistes personals, dirigit i presentat per Cristina Puig.
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
El programa defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
Gent de paraula s'emet els divendres, a les 20.30 hores, a La 2 de TVE a Catalunya
Joana Bonet pertany a la "Generació parèntesi". Concepte que porta el seu segell i que dóna nom al seu darrer llibre: una radiografia molt acurada d'una època en què tot estava per fer i tot semblava possible.
“no serà una generació perduda perquè sempre hi ha un llegat“
Bonet pertany a una generació que ha viscut millor que els seus pares però que malauradament també viurà millor que els seus fills. És periodista, escriptora, filòloga, mare i una experta en moda. Als 25 anys va fundar i dirigir la revista Woman.
Després va dirigir durant 16 anys la revista Marie Claire i actualment és directora general de Prisa revistes, feina que compagina amb la seva columna setmanal a La Vanguardia.
“hem hagut de renovar-los contínuament“
Els que ara ho tenen tot viuran, paradoxalment, pitjor que la generació anterior. Però per la Joana "no serà una generació perduda perquè sempre hi ha un llegat", una petjada.
“Som una societat nòmada habituada al mareig“
La seva generació és la generació en què se'ls ha educat en uns valors antics que "hem hagut de renovar-los contínuament". En el seu darrer llibre analitza totes les contradiccions que es concentren en la societat actual "Som una societat nòmada habituada al mareig" i on s'ha trencat el tabú de la distància.
En definitiva, "una societat hipercomunicada però alhora més sola que mai".
Cultura plena de vanitat i d'impostures
“una societat hipercomunicada però alhora més sola que mai“
Joana Bonet ha patit en la seva pròpia pell trobar-se sense feina d'un dia per l'altre.
I durant el temps que va estar "en terra de ningú" va poder comprovar el canvi d'actitud de molts d'aquells que abans volien estar a prop seu. "Vivim en una cultura plena de vanitat i d'impostures", sentencia. "No crec amb els càrrecs sinó amb la vocació", remarca Bonet. És més "els càrrecs són una farsa i duren el que duren".
“No crec amb els càrrecs sinó amb la vocació“
Però la realitat és que la nostra tarja de presentació sempre passa per la posició laboral, "i crec que ens hauríem de presentar per la nostra vida personal", tot i que reconeix que això no té cap mena de prestigi.
“és vital la cultura del fracàs“
Per Bonet, "és vital la cultura del fracàs". No sempre recordem que després de l'èxit pot venir el fracàs, "i no estem preparats".
Un llapis a la imaginació
“sempre he tingut un llapis a la imaginació i fabulo molt“
Joana Bonet és d'aquelles persones que escriu tot allò que li va passant al llarg del dia.
Això sí, sempre a mà perquè prefereix mantenir el romanticisme "de sentir el soroll del llapis als fulls".
“El que més m'interessa és exercir el periodisme“
Confessa que sempre "he tingut un llapis a la imaginació i fabulo molt". I en les ocasions que no pren nota "ho escric mentalment". Així ha nascut el seu llibre Generació parèntesi, un llibre que es basa en la "poètica de la quotidianitat".
Confessa que, per sobre de tot, sempre ha militat en el periodisme. "El que més m'interessa és exercir el periodisme", en els diferents àmbits.
“tu no ets allò que representes. Tu ets tu“
Tan quan treballava en el món de la moda com ara. Un món que li va donar "molts privilegis, conèixer molta gent interessant". Però sempre sense oblidar que "tu no ets allò que representes. Tu ets tu".
