Enlaces accesibilidad
Araceli Segarra al 'Gent de paraula'

Araceli Segarra - La primera dona catalana a fer el cim de l'Everest

  • Escaladora d’alçada, ha estat la primera dona catalana a fer el cim de l’Everest
  • Ha compaginat la muntanya fent de model i conferenciant
  • Ha publicat “Ni tant alt ni tant difícil”, un llibre sobre les seves experiències a la muntanya i sobre la motivació personal
  • Escriu i il•lustra la col•lecció de contes infantils “Els viatges de la Tina”

Per
Gent de paraula - Araceli Segarra - 26/01/2014

Gent de paraula és un programa d'entrevistes personals, dirigit i presentat per Cristina Puig.

Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.

El programa defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.

Gent de paraula s'emet els diumenge, a les 12.00 hores, a La 2 de TVE a Catalunya

L’Araceli Segarra és escaladora d’alçada, model i conferenciat. Al 1996, i amb 26 anys, es va convertir en la primera dona catalana a fer el cim de l’Everest. Ara ha publicat el seu primer llibre “Ni tant alt ni tant difícil” on explica les seves experiències a la muntanya. Té una altra passió, dibuixar, i la viu escrivint i il•lustrant contes infantils.

L’ascensió a l’Everest

Al 1996 li van proposar pujar a l’Everest. L’Araceli es convertia així en la primera dona catalana en aconseguir fer el cim més alt del món. Paradoxalment aquella temporada va ser la més tràgica de la història del alpinisme. Hi va haver 13 morts. “Va coincidir la nostra expedició a l’Everest en el moment dels accidents i vam fer els rescats, però després de pensar-ho una setmana, vam decidir continuar”. L’expedició va quedar recollida en la que va ser la primera pel•lícula-documental en format IMAX de l’Everest.

El més bestial d’una expedició a la muntanya són els preparatius i el propi viatge

Però l’Araceli no para. I ja ha fet més de 30 expedicions. L’alpinista catalana explica que el més emocionant d’un projecte són els preparatius “en el moment que estàs fent el viatge, estàs gaudint, quan comences a muntar els primers campaments o estàs buscant la línia fins arribar al cim, això és bestial”.  Realment de tot el projecte d’una expedició, el cim és el moment més buit per a mi”.

“Ni tant alt ni tant difícil”

El títol del seu llibre, “Ni tant alt ni tant difícil”, és una manera de dir que a la vida hi ha coses més grans i més difícils que fer un cim.  “Les meves vivències de la muntanya m’ han servit per veure i transmetre idees que són comunes en qualsevol situació: a la feina, amb la família, engegant una empresa...” Segons l’Araceli,  “no ens hem de deixar influenciar per la dimensió de les coses o els projectes, perquè hi ha passos, hi ha maneres d’aconseguir-ho i fer-les més assequibles del que mentalment semblen. No hi ha res intocable”. “En les expedicions hi ha uns protocols de seguretat. Tu et penses que a mi m’agrada jugar-me la vida? A mi m’encanta viure i menjar i sortir pels llocs”

La passió pel dibuix

L’Araceli té una altra gran passió: el dibuix. De fet, fer dibuixos ja l’apassionava des de petita i volia estudiar Belles Arts. Però no ha estat fins ara que s’hi està dedicant professionalment. Ha escrit i il•lustrat la col•lecció de contes infantils “Els viatges de la Tina”, el primer d’ells,  “La Tina a l’Everest”, on transmet un gran respecte cap a la natura .

La falta de respecte per la natura acaba tenint conseqüències

“La falta de respecte sobre la natura , així com el nostre comportament, acaben tenint conseqüències i per això s’acaben creant sequeres, un tsunami, es desfan els glaçares,...”. A través d’aquests contes il•lustrats l’alpinista i dibuixant intenta conscienciar als lectors, des de ben petits.

Aquí i ara

“No he tingut mai clar què vull fer, vaig fent, vaig descobrint, vaig provant, vaig intentant explotar les meves habilitats que naturalment tinc com les tenim tots” sempre ha tingut clar que no vol fer feines monòtones”. Fins i tot, puntualment, fa de model. “M’ agrada i sobretot quan es tracta d’un treball en el que la muntanya n’és la protagonista”.