Manel Esteller: "Vaig poder anar a la universitat gràcies a les ajudes públiques"
- Ha estat 12 anys treballant en els millors centres oncològics dels Estats Units.
- Des del 2008, dirigeix el Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge.
- Ha rebut molts premis al llarg de la seva trajectòria com investigador.
- Fill predilecte del seu poble, Sant Boi de Llobregat.
Gent de paraula
Un programa d'entrevistes personals, dirigit i presentat per Cristina Puig.
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
El programa defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
Gent de paraula s'emet els diumenge, a les 12.00 hores, a La 2 de TVE a Catalunya
“Vaig poder anar a la universitat gràcies a les ajudes públiques”
Manel Esteller és doctor en medicina i està entre els investigadors biomèdics més importants del món. Ha estat 12 anys treballant en els millors centres oncològics dels Estats Units. I des del 2008 dirigeix el Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge. Premiat en nombroses ocasions és fill predilecte de Sant Boi, ciutat on va néixer.
De comptable a investigador
Quan era petit volia ser comptable perquè pensava que si sabia multiplicar podria tenir una feina; però als 12 anys el seu interès va fer un gir i va decidir estudiar medicina. Va ser el primer universitari de la família “vaig poder anar a la Universitat gràcies a les ajudes públiques, sinó no hauria estat possible, i també sense aquestes ajudes s’hauria perdut molta altra gent que ara son molt bons investigadors”.
“ als 12 anys el seu interès va fer un gir i va decidir estudiar medicina“
Durant les pràctiques universitàries va viure amb satisfacció l’agraïment dels pacients quan era capaç d’ajudar-los; però diu: “no estava preparat per afrontar la frustració personal que em generava quan en un pacient no s’hi podia fer res i vaig decidir dedicar-me a la investigació”. Ja a segon de carrera va fer el seu primer descobriment científic.
L’ epigenètica, la seva especialitat
Esteller va marxar el 1996 a la Universitat nordamericana, Johns Hopkins de Baltimore, amb una beca. Allà va fer els primers descobriments del primer gen epigenètic alterat en càncer humà. Després d’haver treballat 12 anys en els millors centres oncològics dels Estats Units va tornar a Barcelona on, des de 2008 dirigeix el Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge.
Esteller explica que un 10% de la genètica humana ens ve del pare i de la mare, però hi ha un altre percentatge que és epigenètica, la forma com es regula la genètica. S’afegeixen grups químics a l’ADN i el regulen, l’activen o l’inactiven. L’epigenètica la podem controlar amb els nostres hàbits, l’alimentació, el tabac, la contaminació...Un exemple: ”el càncer de mama és infreqüent al Japó; però quan les japoneses viuen durant anys als Estats Units, tenen una freqüència de càncer de mama que se sembla a la originaria del país, i això és, en part, perquè la seva dieta ha canviat”, la dieta els ha canviat la regulació del genoma”.
La tasca de prevenció és molt important. Si podem conèixer el risc de tenir alteració genètica, farem controls més sovint i detectarem el tumor quan encara sigui molt petit i el podrem extirpar. A més es podrà evitar que els fills tinguin el gen alterat i, per tant, que tinguin risc de patir càncer.
Cal un reconeixement social més gran de la ciència
Tot i que la salut és un dels problemes més important per la gent, Esteller té clar que la feina del científic està poc reconeguda socialment i que cal treballar perquè es doni a conèixer.
“ Esteller té clar que la feina del científic està poc reconeguda socialment i que cal treballar perquè es doni a conèixer“
Dels metges que marxen fora diu que han d’ajudar a fer millor ciència i ser ambaixadors de la recerca que es fa aquí. “És molt trist que se’ns en vagin investigadors fora però també aquí hi ha molta gent treballant que també ha de ser recolzada”. “En tots els àmbits, en cardiovascular, en neurociència; però també en oncologia, els tractaments que es fan aquí són dels millors”.
Esteller defensa que tot i que es pot fer una investigació que sigui generalista “és molt important intentar finançar aquella investigació que creiem que és la millor, la d’excel•lència, la que dóna més resultat”. Per les dificultats en recerca son cada vegada més greus “nosaltres estem al límit; hem de veure fins quin punt es pot continuar. La voluntat política ha de ser clara: quina aposta de país es vol, un país de recerca i innovació o purament un país terciari i de serveis”
“ Una cosa que no he aconseguit és no haver de lluitar cada dia pels recursos per la recerca“
Ha rebut varies ofertes per marxar a l’estranger “nosaltres sempre diem que farem la recerca més bona que puguem on sigui, i no podem renunciar a l’actualitat de la investigació”, però encara no té la maleta a la porta.
Tot i els molts descobriments fets i els reptes superats té un somni “Una cosa que no he aconseguit és no haver de lluitar cada dia pels recursos per la recerca”.
