25 anys de la mort de Salvador Dalí
- TVE Catalunya recupera de l'arxiu històric el programes especials enregistrats l'Any Dalí 2004
- Es complien 100 anys del naixement del pintor, i ara que en fa 25 de la seva mort, els oferim 'a la carta'
- Inclouen entrevistes amb el propi Dalí i imatges de la seva vida a Portlligat i altres indrets, vitals per ell
FRANCESCA PUIG
Fa enguany un quart de segle de la mort de Salvador Dalí. 25 anys en que no se n'ha deixat de parlar i la seva figura s'ha anat engrandint més si podia com passa amb els personatges il.lustres -també amb els només famosos- que després de morts generen admiració, devoció, estudi i es clar, fins i tot negoci.
L'interés del món cultural i de les arts per Dalí no és pas fruit d'una sola obra o d'una sola personalitat: Dalí va immiscuir-se, com si hagués nascut per fer-ho, a qualsevol aspecte que li fos plaent per expressar-se o deixar clar que cap d'altre no podria ser mai com ell.
Fins i tot al cinema. I si se'l coneix per 'pintor' és potser per acotar, perque la paraula artista no sembla prou concreta per definir-lo a ell, ni els calificatius s'acabarien si n'haguèssim de fer un retrat escrit.
Cinc programes irrepetibles per a un artista que ho era
Per això, perquè el personatge ho valia, mereixia i ho cridava a veus des del més enllà, en ocasió del centenari del seu naixement, durant l'Any Dalí, TVE Catalunya produí diversos programes especials i únics de diferent enfoc i factura. La sèrie es titulà "Dalí 1904-1989" i fou presentada per Lluís Domenjó.
En aquest recull hi trobareu un col.loqui amb periodistes sobre la vida de Dalí. També una entrevista que va concedir a casa seva a Portlligat i on es pretén mostrar el vertader Dalí: era el 1975. És el capítol titulat 'Si No'.
A 'El món a la butxaca' trobareu una biografia dels primers anys de pintor: fins que torna de Nova York... El gran canvi ja estava fet.
“'Moi non plus', la coneguda resposta de Dalí al metge, perquè ell no podia dir em fa mal aquí o allí“
Quan escolteu Salvador Dalí a 'Viure per no morir' veureu que de raons per viure -i com ell ho feia- en tenia moltes. Hi repassen els seus textos i les seves 'manies', aquella personalitat que no per diferent podia deixar de patir estones...
I finalment 'Moi non plus', la coneguda resposta de Dalí al metge, perquè ell no podia dir 'em fa mal aquí' o 'allí' o 'no em fa mal enlloc': no es podria pas titular un programa sobre ell amb una expressió si no hagués estat gairebé un estirabot.
En aquest capítol de "Dalí 1904-1989" el neuròleg i el psiquiatre també miren de treure'n l'entrellat. I va continuar pintant... No us ho perdeu.
