Mor el sociolingüísta i poeta Francesc Vallverdú
- Francesc Vallverdú ha mort el 12 de juny de 2014 amb 78 anys a Barcelona, ciutat on va nèixer
- TVE Catalunya recupera programes on participà i dona la seva visió del català i la normalització lingüística
- El 1980 en directe en un debat amb Isidre Molas denunciava la situació de discriminació del català
FRANCESCA PUIG
Francesc Vallverdú ha mort deixant rera seu una vida plena de fets, estudis, ensenyament i textos en català i pel català. Nascut a Barcelona el 1935, va estudiar Dret però exercí poc. A la Universitat comença a escriure poesia protesta i de denúncia social.
S'afilià al PSUC i treballà molts anys d'editor. A Edicions 62 va exercir de tècnic editorial i assessor lingüístic. Vivia amb passió la sociolingüística: l'investigava, la difonia i ensenyava. Una de les seves obres destacades 'La normalització lingüística a Catalunya' (1979) inclou propostes concretes per al dia a dia en política lingüística.
Vallverdú fundà el Grup Català de Sociolingüística i fou cap dels serveis lingüístics de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió del 1985 al 2006. També dirigí l'Enciclopèdia de la llengua catalana i presidí la Fundació Congrés de Cultura Catalana.
Mereixedor del premis més prestigiosos, així com de la Creu de Sant Jordi, deixa obres impresdindibles: només per dir-ne dues, 'Quadern de Bitàcora' i l'esmentada 'La normalització lingüística a Catalunya'.
Un debat sobre la supervivència de la llengua en directe, amb Isidre Molas
A l'espai 'De bat a bat' el periodista Joan Castelló Rovira reuní l'estiu del 1980 Joaquim Molas, catedràtic de Llengua i Literatura de la UAB; Joan Albert Argenté, professor de Lingüística i Francesc Vallverdú, l'escriptor i l'únic dels tres que no havia signat un manifest segons el qual el català estava en greu prell de desaparèixer.
Els signants no arribaven a la desena, però eren noms descatats de les lletres i el text prenia gran importància en el moment històric que es vivia. Al debat, Molas i Vallverdú tenen opinions diferents, un més optimista que l'altre.
Vallverdú, partidari del model suís el 1976
També escoltem Francesc Vallverdú a una edició del Giravolt de l'estiu del 1976. Antoni Serra hi presenta un reportatge de la periodista Georgina Cisquella titulat 'Camins per normalitzar la llengua catalana' sobre les negociacions de l'administració en aquell moment del postfranquisme.
Cisquella entrevista Vallverdú i el sociolingüísta i escriptor parla sobre la normalització lingüística a Catalunya com un pas imprescindible per a la democratització. També proposa el model de Suïssa, on explica que les llengües dels cantons són cooficials.
