'Oficis que es perden', una sèrie per felicitar-nos per conservar la tradició

• Catalunya és un país on l'artesania es conserva gràcies a l'esforç dels artesans i la bellesa dels objectes que creen
• Recuperem de l'Arxiu de TVE Catalunya la sèrie emesa i produïda l'any 2005 titulada 'Oficis que es perden'
• Tot i el títol de la sèrie, cap de les activitats que s'hi mostren s'ha deixat de fer: ens en podem felicitar

El progrés i les tècniques modernes condemnen a desaparèixer els treballs artesans. Però tot i això, en queden que s'estimen la seva feina, reposada i que demana coneixement i pràctica.

Homes i dones que malden per mantenir vius els processos, els temps, les fòrmules, la paciència en el treball i la dedicació són veritables artesans, conservadors del passat, hereus i alhora visionaris.

Aquesta sèrie que oferim i que pertany a l'arxiu històric de TVE Catalunya potser peca d'un títol exagerat. Una dècada després de la seva estrena, no diu la veritat!

Tots plegats ens n'hem de felicitar. Catalunya és un país que per les seves característiques conserva com una joia les tradicions i el saber. I les trasmet per no perdre-les, perque gaudeix d'un ampli ventall de bons materials per transformar. I molta de la gent que no ho fa per ofici o professió busca en l'art moments que permeten sentir-se millor.

“ De la creativitat i l'enginy en veiem nèixer instruments, vitralls, jerros, figuretes del pessebre... “

A cada capítol coneixem dos artesans i dues artesanies. I en les declaracions ens expliquen com és l'ofici, perquè s'hi dediquen, com ho han a prés, qui els ho ha ensenya... Passem fins la intimitat d'aquests espais tan personals i gaudim de la bellesa que amaga el desordre dels tallers i obradors, on hi fan cap en incomptables hores per a utilitzar les eines -potser només les seves mans- i transformar i millorar el material de la terra: el vidre, la fusta, el fang...

I de la creativitat i l'enginy en veiem nèixer instruments, vitralls, jerros, figuretes del pessebre, espardenyes... Objectes útils o si més no adorns, però tot un art d'un ofici que no s'ha pas perdut.

Aquesta sèrie es emetre el 2005. La va realitzar Juanma Rúbies, amb producció de Joan Cruells, narració d'Óscar Sanchez Barón i composició de Jordi Nico. La coordinació i el guió van estar a càrrec d'Àngela Lara.