Xavier Bosch: "Si el periodisme no és incòmode, és un mal senyal"
- Dins del gènere ficció real el periodista i escriptor Xavier Bosch ha publicat la trilogia protagonitzada pel Dani Santana: "Se sabrà tot", "Homes d'honor" i, la darrera, "Eufòria"
- "Se sabrà tot" va ser Premi Sant Jordi 2009 i llibre més venut del 2010
Com a periodista ha treballat a La Vanguardia, a RAC1, va ser director del diari Avui, va presentar i dirigir l'Àgora a TV3, escriu a l'Ara i ha creat diversos formats audiovisuals
Gent de paraula
Gent de paraula és un programa d'entrevistes personals, dirigit i presentat per Cristina Puig.
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
El programa defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
Gent de paraula s'emet els divendres, a les 20.30 hores, a La 2 de TVE a Catalunya
“"Si el periodisme no és incòmode, és un mal senyal”“
Dins del gènere ficció real el periodista i escriptor Xavier Bosch ha publicat la trilogia protagonitzada pel Dani Santana: "Se sabrà tot", "Homes d'honor" i, la darrera, "Eufòria". "Se sabrà tot" va ser Premi Sant Jordi 2009 i llibre més venut del 2010. Com a periodista ha treballat a La Vanguardia, a RAC1, va ser director del diari Avui, va presentar i dirigir l'Àgora a TV3, escriu a l'Ara i ha creat diversos formats audiovisuals.
L'èxit de "Se sabrà tot"
Xavier Bosch ha treballat molts anys com a periodista fins que va escriure la seva primera novel·la "Se sabrà tot". S'ha d'intentar saber tot? "El compromís que tenim els periodistes és el d'explicar als nostres conciutadans, allò que passa, peti qui peti". S'acaba sabent tot? "Amb els anys sí, tothom té un titular a cinc columnes que li pot arribar a ensorrar la vida".
Xavier Bosch parla de les diferències entre fer de periodista i escriure llibres. "Jo m'ho passava molt bé fent portades a l'Avui". Recorda que ja de petit, a casa, jugava a endevinar quins titulars hi hauria a les portades, quan el porter els hi passava els diaris per sota la porta. "Com a director de l'Avui el millor de tot era decidir els temes, els editorials i finalment dibuixar la portada”. És una cosa que forma part de la vida del periodista, diu Bosch, però que et constreny a la realitat. En canvi, afegeix “com a escriptor pots fer anar els personatges per on et vingui de gust, fer volar la imaginació".
Amb els anys ha aprés una lliçó: "Vivim una sola vegada, i hem de maldar i intentar ser lliures en totes les facetes tant com es pugui".
La ficció real
Xavier Bosch reconeix que malauradament passa que alguns escriptors i periodistes hagin de recórrer a la ficció per explicar allò que al periodisme no es pot explicar. "Amb el gènere de la ficció real, també ho pots explicar i els teus conciutadans se n'assabenten".
“Ens hem d'acostar més als ciutadans i dependre menys de les institucions“
"El periodisme si no és incòmode és un mal senyal, i em fa l'efecte que en els últims anys, cada vegada més, els mitjans de comunicació hem estat més pendents de les institucions que dels ciutadans". "Ens hem d'acostar més als ciutadans i dependre menys de les institucions".
"Adonar-se que el periodisme i el poder són dues cantonades del mateix món i que els interessos dels amos dels mitjans fan que moltes vegades els mitjans no puguin publicar allò que saben i allò que els periodistes han furgat i han trobat, frustra". I fent ús d’una de les frases del seu llibre “els mitjans tenen més poder pel que callen que no pel que publiquen”
De l'èxit de "Se sabrà tot" a "Eufòria"
Si ha de triar un moment a la seva vida, és el dia que va guanyar el Premi Sant Jordi de novel·la. "Sempre havia volgut escriure i durant 12 anys només em vaig dedicar al periodisme. Amb 'Se sabrà tot' havia pogut fer el que volia i va ser un èxit".
Amb "Se sabrà tot" se centra en la premsa, "Homes d'honor" parla de la televisió i "Eufòria", la seva darrera publicació, revisa el periodisme digital i la crisi del periodisme.
“el periodisme continua sent el negoci del talent, la tecnologia només és el suport“
Respecte a la crisi del periodisme i els mitjans afirma que “després del sector de la construcció, el periodisme és el segon sector més afectat a nivell d’EROS, de pre jubilacions, de sous,... En l'últim any, el 2013, 8.000 companys en tot l'estat han perdut la feina". Pel que fa a la inclusió de les noves tecnologies en el periodisme Bosch creu que "el periodisme continua sent el negoci del talent, la tecnologia només és el suport". Però "ningú encara no ha trobat la manera de monetitzar la informació a través de la xarxa, atès que durant molts anys l'hem donada gratis".
A "Eufòria" Dani Santana investiga sobre la indústria farmacèutica. El periodista i escriptor explica que va trobar el tema a través d'un seguidor de Twitter. Un seguidor "em va dir, jo durant 12 anys he treballat en una de les 10 principals empreses farmacèutiques i et vull explicar tot el que sé del meu sou i de tot el pressupost que tenia per mirar d'incentivar els metges per receptar més un medicament determinat".
Dues de les seves passions, el Barça i l'òpera
És un gran seguidor del Barça, de fet va fer les proves cinc vegades: de porter, de central, de davanter centre... "Al final em van posar a la penya de Collblanc, vaig anar a un entrenament i vaig decidir que era millor estudiar".
La passió per l'òpera li ve de família. Els seus dos avis es van conèixer cantant Sarsuela al damunt de l'escenari al barri de Gràcia de Barcelona. "La meva mare, filla dels meus avis, era molt melòmana i a casa cantava un duet d'òpera amb ella".
El documental "La Fleur" que es va estrenar a TVE i al Liceu a la vegada, és una de les coses que més l'ha emocionat a nivell professional. "És un documental sobre el repte que va tenir Josep Carreras al tenir una leucèmia als 41 anys, curar-se gairebé de formar miraculosa i, després, voler retornar a la societat i a la ciència allò que la societat i la ciència li van donar a ell i va muntar ja fa 25 anys la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia".
Mirar endavant
Xavier Bosch avança que el proper llibre no serà del Dani Santana, ni de periodisme, ara "necessito provar un altre registre, escriure coses diferents, sorprendre".
Intenta sempre mirar endavant: "No enyoro res del que he fet professionalment, m'ho he passat molt bé en cada moment, enyoro les persones, no enyoro les feines, miro de mirar endavant".
A més s'acomiada amb una visió optimista del periodisme "Ens en sortirem, és una necessitat social, la gent no pot passar sense periodisme".
