Joan Lluís Bozzo, una de les tres ànimes de Dagoll Dagom
- Actor i director de teatre. Un dels tres fundadors de Dagoll Dagom juntament amb Miquel Periel i Anna Rosa Cisquella.
- La companyia acaba de celebrar els seus 40 anys d'història
Ara prepara la reposició de Mar i Cel al setembre amb nou repartiment i novetats escenogràfiques
Gent de paraula
Gent de paraula és un programa d'entrevistes personals, dirigit i presentat per Cristina Puig.
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
El programa defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
Gent de paraula s'emet els divendres, a les 20.30 hores, a La 2 de TVE a Catalunya
“ Joan Lluís Bozzo una de les tres ànimes de Dagoll Dagom“
Joan Lluís Bozzo una de les tres ànimes de Dagoll Dagom està de celebració . Aquesta setmana fa 40 anys que juntament amb Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel va fundar aquesta companyia que ha portat als escenaris catalans musicals de factura pròpia com ara Nit de Sant Joan, Glups! , el Mikado, Flor de Nit o la més popular, Mar i Cel que es tornarà a reposar a Barcelona al setembre.
Dagoll Dagom ho ha celebrat amb un espectacle a Montjuic que ha defugit la solemnitat i la nostàlgia i que ha servit perque el públic els agareixi una tasca que ha estat pionera al nostre país.
Precisament, Bozzo lamenta en l’entrevista del nostre programa que els musicals de creació propia siguin tan escasos i que les institucions públiques no s’arrisquin a produir-ne.
Bozzo va pujar al si d’una familia preocupada per la cultura i els Lluïsos de Gràcia vàren ser la seva escola i conformar la seva filosofia que és ser fidel i respectuós amb el textos i amb els guions de tot allò que passa per les seves mans i les dels seus companys d’aventura.
“ Bozzo lamenta que els extrangers que venen a Espanya ho fan pel sol i la platja i res més“
Bozzo explica també que els productors extrangers es preñen els musicals com una inverssió, ho veuen amb els ulls del capitalisme pur i per tant mai no s’arrisquen.
Bozzo lamenta que els extrangers que venen a Espanya ho fan pel sol i la platja i res més; així que no van al teatre. En canvi això no passa al revés. Els turistes del nostre país quan van a París, Londres o Nova Iork contemplen molt sovint la possibilitat d’assistir a un musical.
