La primera manifestació després del franquisme
- Imatges històriques de la primera marxa de manifestats per l'amnistia a Barcelona, el 1976
- L'enregistrament inclou el so dels crits dels manifestants i també de la ràdio de la policia
El mes de febrer del 1976, tot just dos mesos i mig després de la mort de Franco- es van fer a Barcelona dues marxes, la primera el dia 1 per demanar la llibertat dels 600 presos polítics engarjolats a l'estat.
Les imatges que recuperem de l'Arxiu històric de TVE Catalunya són d'aquell dia, ara fa 40 anys. Era diumenge i als organitzadors els va semblar tot un èxit. Tant que al cap de vuit dies van convocar la segona protesta, el 8 de febrer, ja amb el lema "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia".
“Es compleixen 40 anys d'aquesta marxa, on l'amnistia era la prioritat“
Qui ho va aconseguir? Com va ser possible? El Govern Civil va prohibir la primera marxa, però la FAVB, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, donava cobertura legal i logística als organitzadors de debó: l'Assemblea de Catalunya, constituïda d'amagat a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona el 1971 i que reunia tot tipus d'ideologies sota el paraigua de l'antifranquisme.
Una primera marxa plena de corredisses
Aquell 1 de febrer, que ens mostra aquest vídeo, el governador civil, Salvador Sánchez-Terán, ja havia donat l'ordre de desconvocar la marxa, però els organitzadors adduïren que era tard per fer-ho saber a la gent. Així que la policia els esperava al punt de trobada, el passeig Lluís Companys.
Les imatges mostren grups de persones -algunes amb senyeres- manifestant-se amunt i avall pels carrers de l'Eixample o Ciutat Vella, molts cotxes fent sonar les botzines. Alguns vehicles encreuats al mig del pas, d'altres punts amb la circulació tallada perquè han posat material de construcció a la calçada...
La policia mirava de dispersar la gent com podia: detencions, cops de porra, autobusos plens de "grisos" per traslladar-los més ràpidament... Sentim a l'enregistrament com consultaven els dubtes per ràdio. Pregunten al superior què fer amb un ferit, expliquen que els tiren pedres, que han hagut de disparar perquè els manifestants continuen la marxa, que no poden pujar a cavall per les Rambles perquè les bèsties rellisquen... També demanen què fer amb una pancarta que la gent ha abandonat al mig del carrer. Quan van darrere els manifestants a la plaça Reial, el responsable els adverteix que no confonguin els manifestants amb els venedors de segells de la plaça, que és diumenge...
Els grups de gent s'anaven dispersant i reunint al Passeig de Sant Joan amb Travessera de Gràcia. Al carrer Rosselló els esperava un bon nombre de policies. Tothom corria carrer enllà. Igualment, són plens el carrer Ferran i la Plaça Sant Jaume. Al Cinc d'Oros -Passeig de Gràcia amb Diagonal- algunes persones posen una senyera a l'estàtua de l'obelisc...
“L'enregistrament conserva la veu de la policia que volia fer front als manifestats“
Una segona marxa amb la Ciutadella rodejada
La marxa del 8 de febrer es va convocar al Parc de a Ciutadella i la policia - amb molts més efectius que la setmana abans- la va tancar. Quan els manifestants es van dispersar per la ciutat, la policia anava carregant contra ells i amb més intensitat a Gràcia, l'Eixample i Ciutat Vella.
Quines foren les conseqüències de tot plegat? El primer, reivindicar l'alliberament dels detinguts durant els dies 1 i 8 de febrer. I després, el fet que particulars i entitats, com ara els ajuntaments, anaven fent seves les reivindicacions.
Quan al cap de 7 mesos arribà l'11 de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, milers de persones es trobaren a Sant Boi del Llobregat, on hi ha enterrat Rafael de Casanova.
El 1996 a Sant Boi de Llobregat es va fer un acte commemoratiu de la primera Diada de l'11 de Setembre dels 1976. A TVE Catalunya es va fer un programa especial.
I tot plegat desenbocà en la multitudinària manifestació -d'un milió de persones- per l'Estatut de 1977 i també sota el lema "Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia". A poc a poc s'avançava en la recuperació de la Generalitat de Catalunya.
