L'Any Llull, la interculturalitat compleix 700 anys
FRANCESCA PUIG
Ramon Llull, nascut a Mallorca el 1232 era un 'avançat al seu temps' i de fet ara és plenament d'actualitat més enllà de la celebració dels 700 anys de la seva mort. Ara que es reivindica l'entesa entre cultures, commemorar l'Any Llull ens acosta a aquesta figura tan completa de la Història.
La seva àmplia i estimada Mediterrània el va converit en intercultural, intel·lectual, políglota, caminant, viatger, emèrit... Segurament per tot plegat, tolerant. Hem encapçalat aquet recull amb el programa que el va seguir per les terres de Mallorca i Argèlia.
Llull va ser punta de llança en la mística, ja que se'l considera pare de la gran tradició ibèrica. Com a novel·lista, un dels primers a escriure sobre temes contemporanis; com capellà, va promoure escoles de missioners i va concebre un nou mètode per a la conversió: buscant el que uneix i no pas separa cristians, jueus i musulmans. Per això, Jaume II li concedí permís per predicar a les sinagogues i mesquites.
Sepulcre de Ramon Llull a l'església de Sant Francesc a Palma FRANCESCA PUIG / RTVE
Pel Centre de Documentació Ramon Llull "El cor de l’aportació de Llull és el que ell anomenava l’Art: un sistema general d’interpretació de la realitat visible i invisible (...) i forneix una base metodològica única per a tots els camps del saber del segle XIII: de la teologia, a les ciències naturals i humanes."
Del la seva obra "L'Art" com d'altres en vam poder veure gravats a l'exposició que li dedicà la Biblioteca de Catalunya per Sant Jordi. Joan Santanach, comissari de la mostra, en destacà que es considera Llull precursor de la informàtica.
Recuperem també un programa realitzat per dos històrics i pioners de TVE Catalunya, el realitzador Josep Sardà Prat i el periodista Vladimir de Semir, que amb l'assessorament del recordat Ainaud de Lasarte van recórrer pobles, ciutats i camins per a fer retrats de personatges il·lustres. És el cas del capítol sobre Ramon Llull a la sèrie "La nostra gent". Van comptar amb l'historiador Josep Mascaró Passarius. Hi trobareu un interessant debat moderat per Ainaud, amb Josep Perarnau, professor de Teologia i Josep Romero Figueras, catedràtic de Literatura.
Ramon Llull va ser dels primers escriptors a utilitzar la llengua popular, el català, i no tan sols el llatí per a escriure de teologia, filosofia i ciència. La seva figura es va posar d'actualitat a mitjans del segle XIX, durant la Renaixença, es clar que llavors sobretot se'l reivindicà com a escriptor. A més, Jacint Verdaguer va fer una lectura particular del Llibre d’amic e amat que també el va fer conegut entre la classe intel·lectual. Actualment du el seu nom l'Institut Ramon Llull que vetlla pel coneixement del català arreu del món.
De l'Arxiu de TVE Catalunya en rescatem també el magazine D'ací d'allà on es tractaven diversos temes: en aquest capítol hi ha -a més d'un reportatge sobre els característics siurells de l'artesania popular balear- un reportage sobre el Monestir de Llull, a Mallorca, on Ramon Llull s'hi va retirar per fer-hi vida d'asceta.
D'El llibre de les Bèsties' de Ramon Llull el programa infantil 'Terra d'escudella' de TVE Catalunya en va fer una adaptació per a la canalla.
