L'obra de Montserrat Roig, eina 'per lluitar contra l'oblit'
- Als 25 anys de la mort de Montserrat Roig, la seva germana Carmina ens parla del programa 'Personatges'
- Montserrat Roig va ser, a més de periodista i esciptora, una lluitadora compromesa amb el seu temps
Quan es mor un ésser estimat i ha passat el temps, els records esdevenen petites peces esparses: una imatge, una frase, una mirada, una situació, i és aleshores quan la memòria ha de treballar amb paciència per anar ajuntant aquestes petites peces i convertir-les en una peça única. No és una tasca fàcil, però és un deure que tenim tots per lluitar contra l’oblit. Perquè l’oblit no es torni una arma acomodatícia que ens faci anar passant per la vida com si res no hagués estat.
I precisament per lluitar contra l’oblit encoratjo a recordar la seva obra, tant la literària com la periodística. Han passat 25 anys de la seva mort i arreu es multipliquen els actes d’homenatge i noves publicacions surten a la llum per parlar de la seva vida i obra. Montserrat Roig va ser, ultra una bona escriptora i periodista, una lluitadora compromesa amb el seu temps.
“'Montserrat Roig va ser, ultra una bona escriptora i periodista, una lluitadora compromesa amb el seu temps'“
Hi ha, però, un vessant de la seva tasca com a periodista del qual se’n parla poc: el periodisme televisiu. La seva feina a la televisió es va desenvolupar al llarg d’una quants anys en diversos programes, tant al circuit català com al nacional de RTVE. Recordaré, però, un de molt especial: “Personatges”. Després d’haver col·laborat al programa “Tot Art”, que dirigia Joan Anton Benach, va ser cridada l’any 1977 per la direcció de RTVE a Barcelona per dirigir i presentar un programa d’entrevistes. Així nasqué “Personatges”. Per aquest programa, d’una hora de durada, hi desfilaren persones, la majoria de les quals tenien poca o nul·la presència a la televisió.
Eren els anys en que encara cuejava la censura franquista. Des de Cassià M. Just, abat de Montserrat, Joan Fuster, Ovidi Montllor, Neus Català, ex deportada al camp de Ravensbruck, fins a Mary Santpere o la Bella Dorita, entre d’ altres. Eren entrevistes respectuoses, profundes, però també incisives.
Montserrat Roig
Hereva de la paraula escrita, Montserrat Roig va tenir molta por d’enfrontar-se a les càmeres: “Jo desconeixia el mitjà i només la idea de posar-me davant d’una càmera em feia venir suor freda... Crec que el meu subconscient rebutjava el mitjà...” va escriure. Ben aviat, però, el programa va assolir un gran èxit, com demostra la quantitat de cartes, encara no existien els mails, que rebia per part dels telespectadors, la majoria de les quals eren per elogiar-la.
Davant l’eterna polèmica entre paraula i imatge ella ho resumia així: “L’autèntica entrevista a la televisió hauria de constar d’un rostre i la seva paraula. M’hi voleu més força? Més força que els ulls al·lucinats de la Neus Català en recordar la seva estada a l’infern de Ravensbruck? O els ulls de dimoni de capitell medieval del pintor Joan Ponç? O els ulls sincers i serens de l’Abat Cassià parlant de la Mort?”.
“'Volia demostrar que es podia fer qualsevol cosa en català, sense caure el provincianisme'“
“Personatges” va ser un programa que intentava donar una imatge real i crítica del país, tal com va escriure: ”Sense cofoismes, nostàlgies, Sense perdonar-nos els defectes i errors nomes perquè hem estat perseguits. Sense plorar. Per això a vegades podia irritar, perquè el nostre present és imperfecte, I,si ho voleu, malalt. Perquè els personatges venien a la Televisió per demostrar-nos a tots que érem vius”.
Volia demostrar que es podia fer qualsevol cosa en català, sense caure el provincianisme. Volia recuperar gent que no havia sortit mai a la televisió i reivindicar el dret a la tertúlia ja que, com acostumava a dir, “el costum de xerrar cada cop es va perdent més”.
