40 anys de la mort de Mercè Rodoreda, l'escriptora catalana més traduïda de la Història
- Quan fa 40 anys de la mort de Mercè Rodoreda retem homenatge a l'escriptora i la seva obra
- Recordem que també va escriure teatre i poesia, sempre inspirada en la realitat del seu temps
- Escolta Rodoreda a les entrevistes de l'Arxiu històric de TVE Catalunya
El 13 d'abril de l'any 1983 va morir a Girona l'escriptora Mercè Rodoreda. Tenia 74 anys i deixava un gran llegat literari, contes i novel·les que són gairebé tots clàssics de la literatura catalana.
Escrits plens de vivències de la societat del segle XX que Rodoreda va conèixer. Els seus personatges són molt realistes i ens transporten als jardins de la infància de l'escriptora, a les angoixes i els dubtes de la joventut i les tristeses i lluites de la vida adulta. Un món real on homes i dones malden per trobar la felicitat, si més no, al benestar del dia a dia.
La plaça del Diamant
L'escriptora és coneguda arreu del món per La plaça del Diamant. D'aquesta obra, que com tantes d'ella es llegeix d'una revolada, se n'han fet traduccions a molts idiomes: basc, sard, gallec, castellà, occità aranès, castellà, anglès, italià, francès, alemany, rus, islandès, portuguès, neerlandès, hindi, grec, finès, polonès, hongarès noruec, lituà, japonès i xinès.
Sílvia Munt, l'actriu que interpreta a la Colometa, va gaudir d'una trobada amb Mercè Rodoreda.
I va ser una altra escriptora, Montserrat Roig, qui va escriure sobre la vida de l'escriptora. Aquestes imatges del 1977 són enregistrades al jardí de Rodoreda a Romanyà de la Selva. Totes dues seuen i passegen i comparteixen alguns moments sota el sol.
Mercè Rodoreda va marxar a l'exili el 1939, en acabar la Guerra Civil, per por, per haver escrit en català. Ho feia sovint en publicacions d'esquerres, tot i que ella no se significava llavors en cap ideologia. De la segona fugida, la dels nazis a França, en esclatar la II Guerra Mundial, en parlà a l'entrevista amb J. Soler Serrano.
Com a dramaturga, Rodoreda va tenir menys èxit que com a novel·lista. TVE Catalunya va estrenar la seva obra El Mirall al programa Taller de Comèdies, l'any 1976. La va adaptar per a televisió Lluís Quinquer amb realització d'Orestes Lara, i en són els intèrprets Vicki Peña, Montserrat Carulla, Víctor Petit, Adolf Bras i Pepa Arenós.
Quan el programa L'Odissea dedica un monogràfic al llibre 'Els escenaris de la memòria' de l'editor Josep Maria Castellet, Lluís Quinquer hi recupera les imatges de l'enterrament de Rodoreda a Romanyà de la Selva el 1983. També hi veiem imatges de Rodoreda passejant per Gràcia i de la seva infància.
Molt valorada per la professió
Despres estableixen tertúlia amb Josep Desumbila, crític del diari Avui; Carlos Gortari, del Consell Consultiu de TVE; Pepón Coromina, productor de cinema; Francesc Betriu, director; Miquel Porter Moix, Ramon Muntaner, músic i Sílvia Munt, actriu.
També Francesca Masgoret, regidora de l'Ajuntament de Barcelona, hi explica anècdotes del rodatge a la ciutat. Agustí Villaronga parla d'escenaris i vestuari i Miquel Porter, cap del servei de cine, parla del doblatge. També hi trobem una entrevista a Manolo García, que dirigeix el doblatge. I veiem dos històrics actors i veus del doblatge al català: Marta Molins i Alfred Luchetti.
Es a finals de gener del 1982, quan Joan Triadú, escriptor, crític, promotor literari i pedagog, parla amb Mercè Rodoreda, tot dos asseguts de costat i dient-se de tu, al programa Trobada, en un monogràfic titulat Especial 'La plaça el Diamant'.
Rodoreda hi parla de Josep Pla. Ella recorda: 'mai no i va interessar la novel·la'. Però Triadú rebla que La plaça del Diamant és un gran èxit. I ella explica perquè creu que el català de la Colometa és tan clar gràcies a Pompeu Fabra.
L'estrena de La plaça del Diamant, al cinema
Arriba finalment l'estrena a l'abril del 82 de 'La plaça del Diamant' i en pantalla gran. El programa Trobada torna a mostrar-nos Mercè Rodoreda i les personalitats del moment que assisteixen a l'event.
Ente d'altres, Paca Gabaldón, Marta Molins i Joaquim Cardona; Ramon Muntaner, Sílvia Munt, Francesc Betriu, Mercè Rodoreda, Heribert Barrera, Jordi Pujol, Narcís Serra; Miquel Coll i Alentorn, Marta Ferrusola, Max Cahner, Manuel Calvo Hernando, Elisenda Ribas, Lluís Herrero; públic; Antoni Ribas, Josep Maria Puigjaner; i Eugènia Vidal, quanyadora del premi de cartells del Dia del Llibre d'aquell any i que rep el premi en aquest esdeveniment.
L'informatiu Miramar del dia 11 de maig del 1983 va informar de la decisió de l'escriptora llegar el seu arxiu a l'Institut d'Estudis Catalans. Ho podeu veure clicant aquí. Si voleu veure complet aquest mític programa de TVE Catalunya, cliqueu aquí.
La Rodoreda més desconeguda: poeta
També va conrear la poesia, i els sonets són impregnats de melangia, perquè voldria viure un altra realitat més plaent. Li agradava composar versos en forma de sonet.
Senyor, abans de néixer fer-vos un prec voldria;abans del primer plor, protegit de dolors, en la flonja cavorca sense claror de dia;abans de veure el món i el llampec dels colors. Ara que ja tinc ossos, les mans al pit plegadesi sota les parpelles tot el vidre dels ulls, deu-me l'al? de viure en les cimes gebradesd'aquesta gran tristesa, oblidant els esculls
de la meva partida vers una nit sens fi... Si em feu néixer, Senyor, només per a morir, compadiu-vos d'un cor feixuc d'amor i d'odi, buideu-me de l'angoixa en els dies distants, i, si això no pot ésser, deixeu que plegat rodi, temps i més temps perdut en tebis llimbs flotants...
