Imatges i testimonis que fan la història del 8 de març
- TVE Catalunya no ha faltat mai la mirada de les dones perquè des de bon començament n'han estat pioneres
- Des de l'inici de les emissions s'han seguit els reptes que la dona afronta pels seus drets
- Destaquem programes sobre feminisme, sèries sobre les protagonistes i les predecessores
Entre els primers professionals de la televisió les dones són decisives: són arreu i ja no només com passa a la ràdio, una veu diferent per a contrastar la veu masculina. Quan neix la televisió el 1959 a Catalunya ja fa més d'un segle que les dones malden pels seus drets, ni mes menys que els homes: iguals.
En destaquem dues: Mercè Vilaret, pionera del mitjà televisiu. Entengué el nou llenguatge del so i les càmeres amb gran facilitat i demanava als que dirigia el millor que podien donar. Al programa Memòries de la tele no hi podia faltar.
Montserrat Roig, periodista i escriptora. La seva obra escrita és d'un gran valor històric i revindicatiu, però ens deixà en imatges una sèrie d'un valor incalculable, Personatges. Hi va entrevistar tothom destacat a la Catalunya dels inicis de la transició.
Un programa que va explicar el pensament feminista de Montserrat Roig va ser L'hora violeta. El va escriure i dirigir Neus Ràfols. El documental explora l'univers i el pensament de l'escriptora i periodista catalana (1946-1991) i fa un repàs a la vida i obra compromesa amb el seu temps, la transició democrática i les lluites antifranquista i feminista.
El títol d'aquest programa, L'hora violeta, és extret d'un llibre de la mateixa Montserrat Roig, en que presenta tres dones a les que la vida feta a mida dels homes fa sentir malamanet.
Ser pionera i prendre el relleu
Totes les dones podem tenir presents Emmeline Pankhurst, fundadora amb les seves companyes del moviment sufragista britànic, és a dir, el que demanava el vot també per a les dones. Van patir moltes dones arreu d'Europa t i n'hi ha que van donar la vida. El dret a vot es va aconseguir quan encara el paper de la dona no s'assemblava pas gaire al d'ara. Però era un pas ineludible.
Al Regne Unit es va aprovar el 1918 i a Catalunya el relleu de la lluita pel vot el duien ja el 1917 dones com Carme Karr i Àngela Cardona des de les planes de la revista Feminal.
Ell lloc de treball, la lluita continua
A l'inici d'aquesta informació hi hem destacat un Moments dedicat a les dones, un programa en el que es repassa el camí que han hagut de fer les dones cap a l'adquisició de drets civils, més cotes de llibertat personal i reconeixements social: des de l'alliberament de la cotilla endavant... És un cpítol del 2012 elaborat expressament pel 8M.
Ja molt abans, com a l'històric programa Giravolt de TVE Catalunya en la seva primera etapa, del 1974-1978, es van fer molts reportatges sobre els drets de les dones. En destaquem el titulat Per un lloc de treball, sobre les reivindicacions laborals de les dones en el Dia Internacional de la Dona Treballadora, com s'anamenava llavors al Día de la Dona o 8 de Març. El van escriure dues professionals de Miramar: Mercè Remolí i Georgina Cisquella i es va emetre el març del 1978.
Sèries dedicades a les dones
Com a la vida, les dones són presents a totes le sèries de televisió, però a TVE Catalunya se'n van enregistrar dues especialment adreçades a fer-ne conèixer la seva tasca: Dones a prop i Un segle per a les dones.
La primera, Dones a prop, va ser un interessant espai de conversa en profunditat amb dones que destacaven per la seva trajectòria personal o professional i a principis del anys anys 80 eren reconegudes. Dirigit i presentat per la directora de televisió i periodista Mercè Remolí, Dones a prop ens aporta una mirada des del món femení d'escriptores, editores com l'Esther Tusquets, la primera governadora civil, traductores com la Carme Serrallonga, polítiques com Dolors Renau, Lali Vintró, Federica Montseny... Mercè Remol
í no podia deixar de convocar a la conversa Lidia Falcón, polítca i escriptora, figura clau del feminisme durant la transició espanyola. Creadora d'organitzacions, revistes i editorials especialitzades en gènere.
Tampoc no hi podia faltar Isabel-Clara Simó, periodista i escriptora que va presentar a TVE Catalunya el mític programa Català amb nosaltres el 1978. La sèrie va oferir-nos els testimonis de 17 dones imprescindibles en el moment històric que vivien.
La segona és la sèrie Un segle per a les dones i tot i que parla d'algunes dones del segle XIX, és més moderna: es va emetre entre 2004 i 2005. Recupera la memòria històrica de 13 dones catalanes que han estat pioneres en les seves professions i en la lluita per la igualtat de gènere. A cada capítol intervenen persones que les van conèixer o coneixen la seva obra.
Per exemple, Dolors Aleu, la primera metgessa catalana; l'empresària Tecla Sala o d'altres més conegudes com l'actriu Margarita Xirgú o la pedagoga Rosa Sensat.
Exemple de persona trasnversal, en diriem ara, va ser Carme Karr: periodista, escriptora, feminista, pacifista, musicòloga i publicista. Una de les promotores més avançades del feminisme català de principi del segle XX, com Dolors Monserdà, amb qui col·laborà.
Cara a cara amb el feminisme
També hi ha hagut lloc pel debat a la telelvisió. Estar d'acord o no és imprescidible per a encetar un format tan televisió com el debat. El programa Cara a cara de TVE Catalunya que s'emetia als anys 80 començava amb un repàs a l'actualitat del dia i després convidadava dues dones a parlar d'un tema. L'abril del 1984 van convidar Lidia Falcón, llavors presidenta del Partit Feminista i la socióloga Maria Jesús Izquierdo. El programa va incloure unes estrevistes amb homes que tenien per parella feministes actives.
Hem volgut recuperar per acabar el documental Dona, cinema i república, un treball d'analisi del paper de les dones especialment durant la República del 1931 i la Guerra Civil del 1936 al 1939. El vam estrenar el març del 1991.
