La tradició medieval de Salomó: el Ball parlat del Sant Crist
- El Ball del Sant Crist de Salomó, al Tarragonès, reuneix a l'escenari avis, pares i fills
- La llegenda del segle XVI combina teatre i dansa cada diumenge de maig
Catalunya és plena de tradicions que es conserven gràcies a l'esforç i l'empenta dels veïns, famílies senceres, grup d'amics o colles implicats en passar l'herència rebuda dels avantpassats. És el cas dels veïns de Salomó, que cada mes de maig esdevenen estrelles de teatre a l'església parroquial de Santa Maria.
Per a aquest poble del Tarragonès, els quatre diumenges de maig són tota una aventura: escenifiquen la llegenda del Sant Crist de Salomó, del segle XVI.
Aquesta representació ha comptat amb la contribució de grans noms de les nostres arts escèniques, com Fabià Puigserver i Iago Pericot, i des del 2010, és reconeguda com a Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
Petits i grans: tot el poble a l'escenari
Els menuts del poble, els joves i adults o els avis, tots tenen la seva funció imprescindible en aquesta obra que combina teatre i dansa. I això que cap és pas actor o dansaire professional. Tothom malda per aconseguir despertar l'emoció del públic, i dediquen mesos del seu temps als assaigs, especialment els ballarins joves, en els quals recau bona part del protagonisme.
Els equips de TVE Catalunya han immortalitzat, en diferents ocasions, aquest ball parlat que es representa des del segle XIX, i que hem conservat al nostre Arxiu històric.
Coincideixen sobre de l'escenari nets, avis, pares, germans. Els que viuen amb més emoció aquests moments són els més grans. Quan les famílies veuen les imatges de TVE Catalunya i s’hi reconeixen, n'hi ha que se'ls entelen els ulls.
“Els joves han pogut observar per primer cop com ho feien el pares en la seva mateixa posició“
En alguns casos, com a les representacions de la Passió, els papers passen de pares a fills. Així, els joves han pogut observar com ho feien els seus pares en la seva mateixa posició. O potser no, i les nostres imatges els donen la sorpresa! És el cas de l'Oriol Creus, de 21 anys, que ara és ballador i que ha comprovat amb sorpresa que el seu pare, Josep Gabriel Creus, de 56 anys, repetia exactament els mateixos passos de ball el 1984, 35 anys enrere!
Fabià Puigserver i Iago Pericot van fer-ne la posada en escena
Originàriament, aquest Ball es representava un cop cada deu anys amb la intenció que cada generació pogués veure, conèixer i participar de la tradició. Però l'obra va experimentar canvis significatius a la dècada dels 70.
Dos dels més destacats dramaturgs catalans del moment, Fabià Puigserver i Iago Pericot, amb la col·laboració de l'Institut del Teatre de Barcelona, van participar en la creació d'una nova posada en escena pel Ball. "Això va ser per nosaltres una gran innovació", explicava en el reportatge de l'any 1984 l'alcalde de Salomó, Joan Boronat.
La llegenda: el miracle de la balança i el Sant Crist
El Ball del Sant Crist de Salomó es basa en la llegenda del segle XVI segons la qual el mercader Josep Nin va embarcar cap a l'Alger, a l'Àfrica, per comprar blat, perquè la gent del poble patia fam. Mentre feia tractes amb Mahomet, un mercader musulmà, va descobrir la imatge d'un Crist crucificat i va decidir comprar-lo. Van acordar que el salomonenc pagaria en monedes de plata el pes de la Imatge. Però en el moment de la pesada, la balança només va acceptar trenta monedes.
“"No sabem on acaba la història i on comença la llegenda"“
Mahomet es va negar a reconèixer-ho i el mercader va haver de recórrer a la justícia reial. Davant del governant es va repetir l'operació amb el mateix resultat: trenta monedes. Finalment, tot i alguns entrebancs, el mercader va embarcar la imatge cap al seu poble, Salomó.
"No sabem on acaba la història i on comença la llegenda", exposa Joan Boronat en el reportatge de TVE Catalunya. Sigui com sigui, els veïns de Salomó, poble conegut per aquest ball parlat i per les seves clàssiques calçotades, continuen deixant-se la pell, any rere any, per transportar al públic, mitjançant una cuidada ambientació medieval, dins la llegenda del miracle del Sant Crist.