La cursa per la vacuna contra la COVID19
- Els fàrmacs de Pfizer i Moderna tindrien una eficàcia gairebé òptima, però serien més cars i complicats de gestionar
- El prototip d'Oxford es basa en una versió atenuada de virus del refredat comú del ximpanzé
En la carrera per trobar una vacuna per frenar la COVID-19 tres projectes han passat al davant: Pfizer / BioNtech, Moderna i Oxford / AstraZeneca. Altres vacunes experimentals de factura xinesa i russa també es troben en fase 3 d'assajos clínics -l'última abans de la comercialització-, però l'estratègia comuna adoptada per la Unió Europe ha descartat la seva compra, de manera que en principi no arribaran als ciutadans comunitaris a curt termini.
També hi ha dos projectes més en fase 3 -Johnson & Johnson i Novavax- amb què la UE ha tancat preacords i que podrien oferir resultats en breu, tot i que les tres primeres seran probablement les que arribin abans als ciutadans comunitaris, entre ells els espanyols.
Una eficàcia de fins al 94%
L'última vacuna a oferir resultats preliminars d'eficàcia ha estat la desenvolupada per la Universitat d'Oxford i la farmacèutica AstraZeneca, que asseguren que el seu prototip protegeix contra la COVID-19 en un 70,4% dels casos, encara que en alguns règims de dosificació aquest percentatge s'ha elevat a un 90%. Aquestes dades contrasten amb l'eficàcia de fins al 94% mostrada pels preparats de les companyies Pfizer / BioNTech i Moderna.
L'ARN missatger contra el virus atenuat
El prototip d'Oxford / AstraZeneca es basa en una versió atenuada de virus del refredat comú del ximpanzé, capaç d'estimular la resposta immune enfront d'ell. Aquesta tècnica es caracteritza per la seva seguretat, ja que no pot causar malaltia en els éssers humans.
Les vacunes experimentals de Pfizer / BioNTech i Moderna, per la seva banda, utilitzen la tecnologia d'ARN missatger, un concepte mai abans utilitzat en el desenvolupament de fàrmacs. S'injecten en el cos les instruccions genètiques i l'ARN ordena a les cèl·lules que fabriquin un antigen específic, en aquest cas, l'espícula del coronavirus que li permet adherir-se a les cèl·lules humanes per infectar-les. Aquesta proteïna, que per si mateixa és inofensiva, serà detectada pel sistema immunològic, que activarà la seva resposta contra el virus produint anticossos i altres recursos com limfòcits T que evitaran infeccions posteriors.
La temperatura, la principal diferència
Potser la diferència més important entre les tres vacunes rau en els problemes de logística que unes i altres plantegen. Sobre el paper, la més manejable és la d'Oxford / AstraZeneca. Es pot emmagatzemar, transportar i manipular en condicions normals de refrigeració d'entre 2 i 8 graus durant almenys sis mesos, pel que pot administrar-se dins dels entorns d'atenció mèdica habituals.
La de Pfizer / BioNTech requereix, per al seu transport i emmagatzematge a llarg termini, mantenir una cadena de fred extrema d'entre -70ºC i -80ºC, que implica la utilització de tecnologies no sempre assequibles com ultracongeladors o gel sec. A una temperatura d'entre 2ºC i 8ºC, únicament aguantaria cinc dies.
El prototip de Moderna podria romandre estable durant 30 dies a entre 2ºC i 8ºC, que és la temperatura d'un refrigerador estàndard.
Qüestió de preu
El preu estimat que la Unió Europea pagarà per cada dosi de la vacuna de Moderna serà d'entre 27 i 31 euros (54 o 62 euros per persona, ja que cadascuna necessita dues dosis), mentre que la de Pfizer / BioNTech estarà sobre els 16,5 euros (33 euros per vacunat, a doble dosi). En tot cas, totes dues estaran molt lluny del preu de la vacuna d'Oxford / AstraZeneca, que serà de tres euros per dosi.
