El Síndic estima que més de 200 mil persones no podrien votar presencialment el 14-F
- L’informe encarregat a diferents experts recomana ajornar els comicis
- Ribó demana "consens" entre Govern i partits i insta a accelerar les reformes per garantir el vot universal en pandèmia
Un informe del Síndic de Greuges estima que en el pitjor escenari més de 216.000 persones tindran covid o estaran aillades el 14-F, impedint que puguin votar presencialment. L'informe s'ha fet en el marc de la Comissió independent d'assessorament sobre la garantirà del dret de sufragi actiu. La cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de Vall d'Hebron, Magda Campins, ha rebutjat la proposta de destinar una franja horària a infectats i contactes i ha dit que "seria recomanable" que aquestes persones no votessin presencialment. El síndic Rafael Ribó ha recomanat considerar la decisió d'ajornament fins a un moment de "davallada epidemiològica" i quan es garanteixi "eixamplar" les possibilitats de vot no presencial.
Ampliar el termini per votar per correu i habilitar el vot electrònic
Les alternatives per als que no poden votar presencialment serien el vot per correu i el vot electrònic. Sobre el primer, Ribó ha demanat estendre al màxim el termini per votar per correu, reduint en menys de 10 dies i fins a la data més propera als comicis el termini per poder sol·licitar aquest vot. Això no suposaria que tothom pogués anar a vota però si reduiria les persones que no es podrien acollir a aquesta opció, defensen.
Pel que fa al vot electrònic, el Síndic ha afirmat que en cas d'ajornament les Corts Generals haurien de fer "amb la màxima urgència" una reforma de la llei orgànica de règim electoral general per fer possible les eleccions en un context pandèmic com l'actual. En concret, ha recomanat ampliar el vot per correu, habilitar altres opcions com el vot electrònic i concretar les causes de possibles ajornaments d'eleccions ja convocades.
El Síndic ha recordat que aquetes iniciatives no són possibles ara a escala catalana ja que un cop dissolt el Parlament l'únic òrgan que funciona és la diputació permanent i no té competències per impulsar reformes legislatives.
Pel que fa als motius que portarien a l'ajornament, el catedràtic de Dret Constitucional emèrit de la Universitat Carlos III, Luis López Guerra, ha indicat que haurien de ser per criteri "de força major" i ha posat els comicis al País Basc i a Galícia com a exemples. Ha afegit que en aquests casos es va fer una consulta amb tots els grups amb representació parlamentària i amb l'autoritat electoral i ha apostat per aquesta mateixa via a Catalunya.
