El Govern proposa als partits posposar les eleccions fins al maig o juny
- El PSC planteja un ajornament tècnic i celebrar els comicis al 14 o 21 de març
- El consell executiu es reunirà a les 17h per formalitzar la decisió
El Govern ha proposat formalment aquest divendres a la taula de partits que s'ha celebrat al Parlament posposar les eleccions del 14 de febrer i que els comicis se celebrin al maig o juny. A les 12 del migdia l'executiu català i els partits s'han reunit per intentar pactar un calendari alternatiu. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó; el conseller d'Acció Exterior,, Bernat Solé; el conseller d'Interior, Miquel Sàmper, i la consellera de Salut, Alba Vergés, han acompanyat el vicepresident en funcions de president de la Generalitat, Pere Aragonès, a la reunió. El PSC, única formació que hi estava en contra, ha canviat de posició i ha proposat que es facin el març.
Anna Caula (ERC) conversant amb David Cid i Jéssica Albiach (CatECP) durant la taula de partits sobre el 14-F ACN
El PSC se suma a l'ajornament si és al març
El PSC, que fins ara es mostrava en contra, ha canviat de parer i en les últimes hores s'ha obert a pactar una data pròxima. Vol un ajornament tècnic i en cap cas una nova convocatòria. Planteja que se celebrin al 14 o 21 de març, encara que mantenen que l'evolució de la pandèmia a Catalunya no justifica l'endarreriment. Els socialistes consideren que els cicles epidèmics duren unes sis setmanes i que abans de Setmana Santa s'estarà en una fase baixa de contagis. La majoria de partits catalans discrepen, però, de la proposta del PSC perquè consideren que es podria produir un altre brot i la situació "es podria tornar a complicar".
El Govern defensa legalment l'ajornament
La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, assegura que informes dels serveis jurídics de la Generalitat, de la Comissió Jurídica Assessora i del Síndic de Greuges "veurien viable i, per tant, legal, poder ajornar les eleccions" previstes per al 14-F. Ha respost així les paraules del ministre de Justícia, José Manuel Campo, que al 'Cafè d'idees' amb Gemma Nierga ha recordat que la llei electoral no contempla la possibilitat d'ajornar unes eleccions. I, per això, ha demanat "cautela".
Budó ha recordat que "en cap cas s'està parlant de suspendre-les sinó d'ajornar-les amb un període concret" i ha reiterat que el que preocupa al Govern és que "es puguin dur a terme i es pugui garantir, tant la participació política de les formacions com el dret a vot de tots els ciutadans". En aquest sentit, ha preguntat al ministre de Sanitat i candidat del PSC, Salvador Illa, si celebrar-les el 14-F suposaria posar en risc la salut de persones.
Cs critica "la intromissió de Campo"
El líder de Ciutadans a Catalunya, Carlos Carrizosa, ha retret al ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que hagi alertat que hi ha mecanismes d'impugnació. "És una intromissió partidista escandalosa", ha criticat Carrizosa en un esmorzar informatiu organitzat per 'Europa Press'. "Em sembla al·lucinant que un home de lleis no sigui suficientment equànime per a admetre que un estat ha de garantir el dret a vot en pandèmia", ha etzibat Carrizosa, partidari que el 14-F s'ajorni. El candidat de la formació liberal ha qüestionat, també, si Campo només hi veu un problema perquè el cap de llista del PSC, Salvador Illa, és "un company seu de gabinet".
Partits com Ciutadans, la CUP i els comuns han defensat enèrgicament l'ajornament.
El PPC no s'ha posicionat definitivament i ha retret al Govern "falta d'informació". Alejandro Fernández lamenta que no hagi informat encara sobre quants catalans es poden contagiar de covid-19 des que s'acaba el vot per correu fins al dia de les eleccions, ni tampoc quants entorns familiars podrien quedar confinats. Tot i que un informe del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, apunta que podria haver-hi unes 200.000 persones que no podrien votar si es mantenen les eleccions, el candidat del PPC demana al Govern que doni les seves xifres.
La justícia podria acabar decidint
La manca de consens sobre un ajornament del 14-F podria deixar en mans dels jutges la data de les eleccions. En cas que no es produeixi l'acord unànime o que altres particulars al·leguin que se'ls vulnera el dret al sufragi, la decisió recauria al TSJC o al TC. La justícia hauria de determinar si es produeix una situació de força major que obligui a l'ajornament electoral. Els experts recomanen que per garantir el canvi de data, el Govern hauria de defensar "sòlidament" que el procés electoral no es pot fer amb garanties pels electors per la inexistència de mitjans que permetin una votació segura.
