El TSJC suspèn cautelarment l'ajornament de les eleccions del 14F
- L'alt tribunal acorda la suspensió provisional del decret i manté la votació del 14F
- El Govern recorrerà la resolució però reactiva els mecanismes per votar al febrer
- La Generalitat i la fiscalia tenen fins al dijous a les 10 hores per presentar al·legacions
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) suspen de forma cautelar el decret del Govern que ajorna les eleccions al Parlament del 14-F. Els comicis es mantenen de moment en aquesta data. El tribunal ha acceptat les mesures cautelaríssimes que demanava un dels recursos, presentat per un particular. Argumenta que és una decisió "instrumental", perquè no aturar el comptador de les eleccions impediria que es poguessin celebrar el 14 de febrer si finalment s'estimessin els recursos. Pel que fa a les mesures cautelars que plantegen altres recursos, s'ha donat trasllat a la Generalitat i a la fiscalia perquè presentin les seves al·legacions abans del dijous a les 10 hores.
Un cop rebudes les al·legacions, la sala començarà la deliberació per decidir si manté la suspensió o l'aixeca, podent-se pronunciar aquell mateix dia o no.
L'acceptació de les mesures cautelaríssimes
En la seva interlocutòria, el TSJC justifica l'acceptació de les mesures cautelaríssimes (sense escoltar les parts) subratllant que tot i que s'estimessin les mesures cautelars, no es podrien celebrar les eleccions el 14-F, o almenys es generaria una "greu inseguretat jurídica pel significatiu escurçament dels terminis previstos en la legislació orgànica". En aquest sentit, remarca que el procediment electoral no només té un temps limitat de 54 dies, sinó que cada acte obre terminis successius, "de forma que la paralització del procés, tot i que sigui per pocs dies, impedeix la possibilitat de celebrar les eleccions o, almenys, de celebrar-les amb totes les garanties". No acceptar les cautelaríssimes suposaria, continua, una "situació pràcticament irreversible". La sala cinquena indica que es pren aquesta decisió per causa d'"urgència extraordinària" i assegura que la peça s'estudiarà "amb la major agilitat".
El Govern reactiva tots els processos per votar el 14F
La portaveu del Govern, Meritxell Budó, assegura que l’executiu català “no comparteix la decisió del TSJC” i ha defensat l’ajornament atenent a la situació sanitària que assegura “encara està plenament vigent”. Per aquest motiu ha anunciat que defensaran la posició del Govern en les al·legacions que presentaran aquest mateix dijous.
En aquest sentit, el conseller d’Acció Exterior, Bernat Soler, ha anunciat que, en paral·lel, s’han reactivat “tots els processos” perquè es pugui exercir el dret a vot el proper dia 14F si, finalment, judicialment així s’estableix.
El vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragonès, ha qualificat "inadmissible" judicialitzar la lluita contra la pandèmia i ha avisat que "no és el moment de jugar amb la salut de la ciutadania".
Hi ha dos recursos que demanaven mesures cautelaríssimes: un presentat dilluns i un altre aquest dimarts (pendent de resolució). A més, quatre més reclamen mesures cautelars. La majoria dels recursos provenen de partits polítics, entre ells, Lliga Democràtica, que va intentar una coalició amb el PSC, però que finalment no va reeixir. O Federalistes d'Esquerres, moviment de l'òrbita dels socialistes catalans. Repassarem ara els seus arguments.
Lliga Democràtica
La Lliga Democràtica, el partit que lidera Astrid Barrio, no es presentava als comicis, però considera "d'extrema gravetat" deixar sense efecte la convocatòria electoral. Al 'Cafè d'idees' amb Gemma Nierga, ha justificat la presentació del recurs.
Segons aquesta formació, en realitat no s'ajornen les eleccions sinó que es produeix una "veritable suspensió de la democràtica" i suposa un "abús de poder inacceptable". Astrid Barrio també ha recordat que la decisió no va ser consensuada, ja que el PSC no hi estava d'acord.
Federalistes d'Esquerres
El president del grup, Joan Botella, ha anunciat un recurs contenciós-administratiu i ha insistit que cal tornar al calendari previst i alerta d'una "paralització indesitjable" si no s'aconsegueix disposar d'un Govern amb "plenes funcions" durant els pròxims mesos. L'agrupació considera que els comicis es podrien celebrar, ja que s'estaven tirant endavant les mesures de seguretat corresponents per garantir la seguretat dels participants. "Es tracta d'una mesura dictada per raons electorals, i no pas sanitàries", ha reblat.
Izquierda en Positivo
Izquierda en Positivo, partit d'esquerres no nacionalista, sol·licitarà aquest dimarts al TSJC que adopti la mesura cautelaríssima de suspendre el decret del Govern d'ajornament de les eleccions i mantingui la convocatòria electoral del 14-F. Alerta que el Govern no ha suspès les eleccions sinó que ha obert la porta a una nova convocatòria amb la "inseguretat jurídica" que això genera. La formació creu que s'han canviat "il·legalment" les regles electorals i que en canviar la convocatòria es poden canviar les candidatures.
En el recurs consideren que el Govern en funcions no pot convocar eleccions un cop ha finalitzat el seu mandat i que el decret que volen impugnar es contrari a la Constitució i l'Estatut, que determinen que les eleccions s'han de fer entre els 30 i 60 dies posteriors a la finalització de la legislatura.
Impulso Ciudadano
La plataforma constitucionalista Impulso Ciudadano considera que si la situació sanitària impedeix la celebració dels comicis s'haurien de buscar solucions que respectin el període electoral i, si escau, la pròrroga dels terminis, "però no la desconvocatòria de les eleccions". En un comunicat, al·leguen que el decret de desconvocatòria signat divendres pel Govern "atempta contra els principis democràtics" i que "atribueix a Pere Aragonès una competència per decidir sobre la data de les eleccions que no té absolutament cap base legal". Creuen que el dret de participació dels ciutadans s'ha vulnerat perquè el Parlament s'ha dissolt de manera "indefinida".
El PACMA, per motius contraris
El TSJC assegura que abans de la suspensió del 14-F també s'havia presentat ja un recurs per drets fonamentals que feia referència a les eleccions al Parlament. Però per motius del tot oposats. El partit animalista PACMA reclamava l'ajornament electoral en considerar un risc per a la salut pública la celebració de les eleccions.
