Josep Ferrater Mora, el filòsof que tocava de peus a terra
- Es compleixen 30 anys de la mort de Josep Ferrater Mora, el filòsof català més destacat del segle XX
- Exiliat voluntàriament des del 1939, va viure fins jubilar-se als Estats Units i va participar en diversos programes de TVE Catalunya, que hem recuperat de l'arxiu
- Un Vostè pregunta amb Josep Maria Puyal i un Pensadors catalans, en conversa amb Xavier Rubert de Ventós, ambdós inèdits des dels inicis dels anys 80
Josep Ferrater Mora (1912-1991) va morir el 30 de gener d'ara fa 30 anys. Una dada que ens permet commemorar l'obra d'aquest filòsof català, el més destacat del segle XX.
La seva vida va estar marcada per la derrota a la guerra civil el 1939. En tornar a casa, amb 26 anys, decideix marxar a l'estranger, tal com explica al programa Vosté pregunta.
Deu anys més tard, el 1949, ja és professor al prestigiós Bryn Mawr College de Pennsilvània, als Estats Units, i s'hi queda fins a la jubilació. També fa de professor convidat a moltes universitats, les més destacades Princeton, Baltimore, Filadèlfia, Madrid, Barcelona i Palma.
Ferrater diu que ell va triar exiliar-se, que hagués pogut quedar-se a Catalunya, però que fora havia pogut estudiar i desenvolupar molt millor el seu camp, la Filosofia. Viurà la resta de la seva vida als Estats Units i ja no tornarà a viure aquí, però sí que vindrà, a vegades fins a quatre cops l'any, quan ja té més temps, jubilat.
Els documents que us oferim són de l'arxiu històric de TVE Catalunya i han estat conservats i inèdits des dels anys 80.
Un filòsof al Vostè pregunta de J.M. Puyal
Al programa de Joaquim Maria Puyal Vostè pregunta, enregistrat el 1979 als estudis de Miramar, Ferrater Mora está seriós fins que la intervenció al programa d'un espectador el fa somriure. També somriu quan veu que en Puyal se les ha empescat per mostrar a l'espai imatges dels curts que li agrada filmar. Com el titulat 'Everydayness'. El guió de Ferrater té un gir de guió inesperadíssim. Amb una mica d'humor, diu el filòsof. Sembla que al presentador i director del programa, aqueta mena d'humor no li fa el pes...
Quan Josep Ferrater Mora és al plató del programa, no semblava gaire acostumat a la televisió, o potser a respondre preguntes directes dels espectadors. Al final, confessa que l'hora se li ha fet curta.
Aquest vídeo és un document impagable, com tant d'altres programes de Vostè pregunta, i Puyal es veu commogut per la importància i la senzillesa d'aquest acadèmic que tot just fa unes hores ha estat investit honoris causa a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Per cert, la dona que surt acompanyant Josep Ferrater Mora al seu curt al final del programa, és Priscilla Cohn, la seva esposa. Nord-americana, filòsofa i activista pels drets els animals i que el va sobreviure.
La Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona va ser inaugura pel propi filòsof el 1989, i hi va impartir-hi el primer seminari. Poc abans de morir, el 1991, Ferrater va donar tot el seu fons bibliogràfic i epistolari a la Càtedra. I encara dersprés, la seva vídua, la professora Priscilla Cohn hi va col·laborar molt activament fins als final dels seus dies, el 2019.
A més a més, l'estiu de 2020, els fill de Ferrater va fer arribar a la Càtedra Ferrater Mora de Girona la resta de material que encara estava als Estats Units i que Priscilla va voler conservar a casa seva fins a la seva mort.
De fet, des que el seu marit va morir, Cohn va treballar incansablement per a difondre la seva obra.
El diccionari dels quatre volums
L'obra d'assajos de Ferrater Mora no és pas minsa, però el seu Diccionari de Filosofia és considerada la seva gran obra. El filòsof explica que anava reunint definicions i un dia li van proposar aplegar-les en un llibre. L'escriptor Josep Pla va dir que el Diccionari de Filosofia de Ferrater Mora era un 'esforç titànic'. L'arribà a comparar amb l'Etimològic de Joan Corominas per la seva gran complexitat i volum.
Quatre anys més tard de ser al plató amb en Puyal, Ferrater torna davant les càmeres de TVE a Catalunya, el 1982. L'entrevista un col·lega: Xavier Rubert de Ventós, al programa Pensadors catalans.
A Rubert de Ventós, Ferrater li confessa que el diccionari ha tapat la resta de la seva obra. Si el Vostè pregunta esdevé un programa emotiu, aquest Pensadors catalans és una classe de filosofia ben entretinguda. Tots dos comenten conceptes com el seny, l'humor, la ironia i d'altres conceptes que Ferrater Mora ha inclòs a 'Les formes de la vida catalana'.
Aquest llibre, publicat el 1944 a Santiago de Xile, tracta de la influència de la tradició en els catalans. Per extensió, de com les creences populars arrelen en diferents col·lectius. És un treball rigorós que promou el punt de vista de l'autor contra l'orgull exagerat i la immoderació. Perquè a Ferrater sovint li agrada definir les coses amb l'expressió contrària.
Ferrater parla de 'catalanitzar Catalunya' i del català. No entén la llengua com un fet místic, sinó d'ús quotidià.
Ferrater Mora i la filosofia quotidiana al Buenas noches
Faltaven encara deu mesos perquè TV3 comencès les emisions quan Josep Ferrater Mora participa al programa Buenas noches, presentat per Mercedes Milá. L'única cadena de l'estat i en prime time, reuneix dos aristòcrates, Antoni de Senillosa, secretari polític de Joan de Borbó i diputat, i la duquesa de Medina Sidonia, Luisa Isabel Álvarez de Toledo, popularment coneguda com la Duquesa roja.
A Buenas noches, Milá entrevista primer cadascun dels convidats. A Ferrater Mora li pregunta de seguida per la seva suposada defensa de la violència. El filòsof justifica la violència només contra un règim violent. Perquè, diu Ferrater, ha de quedar clar que la violència no té cabuda a la societat. També nega que hi hagi una cultura universal, afirmació que ha defensat en molts d'altres moments, i comenta amb Milá el tractat d'ètica aplicada que ha escrit amb la seva esposa i part de la seva obra de ficció, com el llibre 'Clàudia, Clàudia meva'.
El programa acaba sempre amb una tertúlia entre els convidats. Milá, si el tema rutlla i no calia introduir una nova qüestió, gairebé no intervé. Comencen parlant dels blocs polítics i socials que hi ha al món, de les armes nuclears, d'una hipotètica guerra atòmica i dels nuclis de poder. Ferrater Mora introdueix a la tertúlia la defensa del medi ambient. Sempre ho té present.
Home tranquil, de conviccions claríssimes, queda parat davant la vehemència amb què Álvarez de Toledo defensa les seves idees. Milá i Senillosa ja en coeixen el to.
Finalment, recuperem de l'arxiu històric de TVE Catalunya el testimoni gràfic del moment en què Josep Ferrater Mora és investit doctor honoris causa a l'aula magna de la Universitat de Barcelona. L'aplaudiment que li dediquen els seus col·legues deixa ben palesa la importància d'aquest filòsof, escriptor i assatgista, que va saber gaudir de l'estudi i de la natura, dos dels pilars de la seva obra i la seva vida.
