Catalunya enceta la campanya més atípica i incerta
- Els partits es comprometen a prioritzar els actes telemàtics
- Les forces independentistes comptaran amb els seus candidats condemnats pel Suprem
El TSJC podria avortar abans del 8 de febrer el camí cap al 14-F
Catalunya enceta aquesta mitjanit a la campanya electoral més oberta, atípica i incerta de la seva història. No hi ha un favorit clar, el volum d'indecisos és històric, la pandèmia anul·la els mítings de gran format i multiplica els actes telemàtics, i el 14F segueix a l'espera de confirmació judicial. La campanya comptarà amb el ja exministre Salvador Illa plenament bolcat com a candidat del PSC, que es disputarà la victòria amb les dues forces independentistes del Govern: JxCat i ERC.
Adéu als pavellons
Serà una campanya sense les clàssiques imatges de grans recintes a vessar de fidels corejant el nom del seu presidenciable. La taula de partits ha acordat que els actes siguin senzills, d'aforament limitat i prioritàriament telemàtics. El Govern permet trencar, això sí, el confinament municipal per a poder assistir a un míting, una excepció que no obstant això desaconsellen formalment els partits.
Presos en campanya
ERC i JxCat comptaran finalment durant la campanya amb els líders independentistes condemnats per l’1 d’Octubre una vegada la Generalitat ha els ha concedit el tercer grau penitenciari per haver complert la quarta part de la condemna. Només la expresidenta del Parlament, Carme Forcadell queda pendent d’un tràmit per poder sortir.
Pendents del TSJC
El Govern, amb l'aval de gairebé tots els partits tret del PSC va posposar els comicis al 30 de maig, amb l'argument que les dades epidemiològiques seran més favorables que al febrer, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) manté suspès el decret d'ajornament, a l'espera d'analitzar els recursos. Mentre el procediment judicial segueix el seu curs, les eleccions segueixen fixades per al 14 de febrer, encara que abans del dia 8 el TSJC decidirà definitivament si es mantenen per a aquest dia o es poden ajornar.
L’interrogant de l’abstenció
Si als comicis del 2017, quan el 'procés' va aconseguir el seu punt d'ebullició, la participació electoral va tocar sostre (79%), el 14F pot batre rècords negatius si es confirmen els pronòstics més pessimistes. Des de l'independentisme ja s'han llançat advertiments que, si el TSJC no permet ajornar els comicis i el 14F registra una alta abstenció, el resultat tindrà un problema de "legitimitat", una postura criticada des d'altres formacions, que l'interpreten com una estratègia per a prevenir el seu hipotètic fracàs electoral. Però més enllà del temor d'una part de l'electorat a acudir als col·legis electorals en un context de pandèmia, el que revelen les enquestes és un elevadíssim percentatge d'indecisos, fins a un 50,7% segons el CIS, en una època d'enorme volatilitat del vot.
Un Parlament amb nou grups?
Fins a nou candidatures tenen opcions d'obtenir escons en el Parlament, encara que només tres, segons totes les enquestes, competeixen per la victòria: ERC -que confia en el vicepresident del Govern, Pere Aragonès-, JxCat -amb Carles Puigdemont com a simbòlic número u i Laura Borràs com a candidata efectiva-, i el PSC de Salvador Illa, que estarà abrigallat fins a cinc ocasions per Pedro Sánchez.
Els victoriosos 36 escons de Ciutadans en 2017 poden veure's reduïts a menys de la meitat segons els sondejos si Carlos Carrizosa no aconsegueix remuntar el vol, en contrast amb un Vox en creixement, el cap de llista del qual, el diputat en el Congrés Ignacio Garriga, aspira a entrar en el Parlament i aconseguir grup propi. Jéssica Albiach debuta com a cap de cartell d'En Comú Podem, amb unes expectatives a l'alça, igual que la CUP -que presenta a la exalcaldesa de Badalona Dolors Sabater- i també el PP d'Alejandro Fernández i el seu número dos, la exdirigente de Cs Lorena Roldán.
